El fiscal conclou que Fèlix Millet i Jordi Montull van espoliar el Palau més de 22 milions

 

El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled ha deixat anar en el seu informe al final del judici que en la trama de l'espoli del Palau de la Música existia un cercle sociopolític molt determinat en què "sembla que la bandera justifica gairebé qualsevol atropellament amb la cartera".

"D'uns anys ençà, tot el món a esquinçar-se les vestidures. Però les vestidures s'havien d'haver esquinçat moltíssim abans", ha considerat el fiscal aquest dilluns a la introducció del seu informe final del judici, que està previst que desenvolupi durant els dues properes sessions.

Ulled ha qualificat aquests deu anys --de 1999 a 2009, els que abasta l'escrit de acusació-- de nefastos en la gestió del Palau, i que mostren una fotografia social i política concreta: "I és una fotografia social demolidora".

Per exemple, ha al·ludit literalment al patètic paper de les administracions públiques que havien de controlar la institució, espoliada pel seu llavors president, Fèlix Millet, i pel seu número dos, Jordi Montull, sobre els qui ha dit: "Ha quedat plasmada la prepotència de molta gent que es creia intocable".

Ha posat èmfasi que les administracions públiques no van detectar les irregularitats de Millet i Montull en una dècada d'espoli proveït al Palau: "No han estat capaços de veure res. Quantitats inusitades de diners que sortien en forma de xecs d'una institució pública".

També ha carregat contra l'empresa que auditava al Palau de la Música, que "no ha sabut i no ha volgut veure un cúmul d'irregularitats", i que va prescindir de posar atenció a aspectes de risc en la gestió, com que les tres institucions del Palau les controlaven les mateixes persones.

"No van ser capaços de detectar que sortissin de la Fundació set milions d'euros en xecs en nou anys. O el van veure i els va semblar el més normal del món", ha afegit el fiscal, que també ha posat d'exemple que, amb la despesa de 'mailing' del Palau, podrien enviar cartes a tot el planeta.

EL FISCAL CONCLOU QUE MILLET I MONTULL VAN ESPOLIAR 22 MILIONS

El fiscal del cas del Palau de la Música ha xifrat en 22.731.817 euros l'espoli de l'entitat musical per part del que era el seu president, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, i que es desconeix el destí final de 9 d'aquests milions.

A l'exposició de l'informe final durant la sessió del judici d'aquest dilluns, el fiscal Emilio Sánchez Ulled ha mostrat un quadre que resumeix les disposicions irregulars en efectiu desviades del Palau, en total 23.451.575,45 euros, una xifra a la que resta 719.758,45 euros que van ser per pagar en negre a col·laboradors.

Així, segons els seus càlculs, el total de diners desviat de manera criminal van ser els més de 22 milions, dels quals 3.741.898,83 euros presumptament van ser comissions illícites cobrades per CDC, segons el fiscal.

També ha exposat que la investigació ha permès destapar que Millet es va apropiar de 7.021.245,52 euros, Jordi Montull 1.318.443,09 euros, i altres 9 milions segueixen tenint una destinació desconeguda.

Precisament d'aquests 9 milions amb destí desconegut, ha indicat en la seva exposició que està "claríssim" que els acusats van disposar illícitament d'aquests diners.

Ulled ha carregat amb duresa contra altres responsables secundaris que van permetre que passés el saqueig de l'entitat, com a treballadors del Palau amb el seu "servilisme", auditors, comptables i responsables d'entitats bancàries.

MECANISME DE L'ESPOLI

El fiscal ha explicat que els acusats Millet i Montull van espoliar amb diversos mecanismes, com el cobrament de diners en efectiu a través de xecs en finestreta que s'ingressaven després en la caixa de seguretat de Millet i es consignava en el seu llibre de comptes personal -confiscat durant el registre-, que reflectia "la seva atrafegada vida econòmica amb un nivell de meticulositat envejable".

Respecte a aquest mètode, el fiscal s'ha mostrat "estupefacte del grau d'indolència dels responsables de les entitats bancàries" en no deixar constància de qui cobrava xecs en efectiu de fins a 300.000 euros, el que contravé la normativa interna dels bancs i de la normativa antiblanqueig.

"Aquestes retirades, a un director de sucursal mitjanament constituït havien de semblar-sospitoses", ha insistit el fiscal, que ha ressaltat que a la Via Laietana barcelonina podia haver embussos de conserges --els qui cobraven els cheques-- amb diners en efectiu, el que per a ell suposava un trasbals inaudit.

Un altre mecanisme van ser les obres a les seves cases particulars -3,3 milions- que facturaven com realitzades per al Palau modificant els conceptes en factures modificades mendazmente que ha mostrat en el judici: "Un detallet folklòric".

A més, ha destacat que els dos principals acusats es van adjudicar sense cap dret uns incentius - "Digueu-li bonus, diguin-li botí"- que van cobrar primer amb xecs en efectiu i després a través d'empreses pantalla a nom de les seves esposes: Bonoima, Aysen ( Marta Vallès) i Aurea Úrsula (Mercedes Mir).

El fiscal ha lamentat que els acusats cobressin aquests diners extra "perquè jo ho valc" i ha criticat que volguessin tenir incentius per resultats en una entitat sense ànim de lucre com el Palau.

A més, els acusats van destinar més de 500.000 euros del Palau a viatges exòtics amb les seves famílies a Maldives, Kenya, Dubai, Pukhet i El Caire, entre altres destinacions, i Millet va gastar a compte del Palau 164.000 euros per a les dues bodes de les seves filles Layla i Clara, que es van casar a la institució musical.

Sobre aquest punt, el fiscal ha lamentat irònicament el que considera clara i patent desvergonyiment de la justificació que va donar Millet que volia fer propaganda del Palau com lloc per a casaments: "Segons ell, era la millor campanya perquè tots correguéssim embogits a casar-nos a al Palau".

NO NOMÉS CONFESSIONS

Sánchez Ulled ha al·ludit a les confessions en judici de Millet, Montull i de la filla d'aquest i llavors directora del Palau, Gemma Montull, que van assegurar en judici que CDC va cobrar comissions de Ferrovial a través de la institució i que van admetre en part l'espoli del Palau, tot i que no el suposat frau a Hisenda.

En aquest sentit, el fiscal ha deixat clar que no només les confessions acrediten la trama delictiva, sinó que aquestes declaracions corroboren les proves practicades en el judici, que per a ell confirmen tant l'espoli com un finançament il·legal de CDC.

Ha ironitzat que el judici se celebri, precisament, a la Ciutat de la Justícia, una de les obres per les quals suposada CDC va cobrar comissions irregulars: "Resulta peculiar que estiguem celebrant el judici dins de l'objecte del delicte".

Són algunes consideracions que el fiscal ha posat sobre la taula abans de començar a detallar el seu informe, que s'ha dividit en tres parts: l'espoli de Millet i Montull en el seu benefici; el suposat finançament illegal de CDC, i els delictes contra la Hisenda dels exmandataris del Palau.