La Fiscalia veu provat que CDC va usar al Palau de "canonada" per cobrar les comissions il·legals

 

El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled ha conclòs que el Palau de la Música "era la canonada per la qual transitava els diners" que la constructora Ferrovial suposadament pagava a CDC a canvi de concessions d'obres públiques des de les institucions que controlaven.

Ho ha assegurat aquest dimarts a l'exposició del seu informe final en el judici del cas Palau, on ha mostrat nombrosa documentació que "corrobora" la confessió de l'expresident del Palau, Fèlix Millet, i la seva número dos, Jordi Montull, sobre els cobraments a CDC mitjançant la institució.

Segons el fiscal, els documents demostren tant el cobrament de comissions de CDC com "la inestimable col·laboració" de Millet i Montull amb el partit, que es cuidaven de cobrar els seus serveis --ha dit literalmente-- quedant-se amb una part dels diners que Ferrovial aportava al Palau perquè acabés a les arques convergents.

"Hi ha documents que són còctels perfectes perquè tenen tots els ingredients" --sobre les presumptes comisiones--, ha dit el fiscal en mostrar la documentació: entre ella figura una carta de Millet a l'exdirectiu de Ferrovial i acusat Pedro Buenaventura, interessant-se per unes obres a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), i un altre document, sobre els mateixos treballs, amb el suposat repartiment de comissions.

El nom de l'extresorer de CDC Carles Torrent --ja mort-- apareix en cartes i arxius digitals de 'word' trobats al Palau, i en la documentació posterior a 2003, el nom que apareix "constantment" és 'Daniel', que el fiscal conclou que és Daniel Osàcar --que va succeir a Torrent com a tresorer del partit-- com van confessar també Millet i Montull.

Però el fiscal del cas Palau és conscient que els tresorers de CDC només eren "el gallet de la pistola". "Sens dubte, el tresorer del partit no estava sol. A ningú amb un mínim sentit comú se li pot escapar que el tresorer sol no pot sostenir tot", ha conclòs el fiscal Emilio Sánchez Ulled.

Malgrat aquesta convicció, Ulled ha explicat que va decidir acusar només l'extresorer Daniel Osàcar --tenint en compte que el seu antecessor, Carles Torrent, murió-- i al partit com a entitat, però no a altres càrrecs: "Em quedo amb allò que pugui demostrar".

Així, ha indicat que l'autor d'un delicte de tràfic d'influències va ser el tresorer, i que els exresponsables del Palau Fèlix Millet i Jordi Montull van ser cooperadors necessaris ja que van ser imprescindibles per a la plasmació pràctica del delicte, així com els exdirectius de Ferrovial i l'exdirectora del Palau Rosa Garicano.

LA TRAMA DE GERMÀ GORDÓ

El fiscal no va acusar, per exemple, a l'exconseller i ara diputat del PDeCAT Germà Gordó tot i que l'agenda de Millet recull que va assistir a una reunió amb Montull i Jaume Camps a l'abril de 2005 en un hotel de Barcelona.

No va demanar investigar-malgrat dir-li "poderosament l'atenció" la menció de l'assistència de Gordó --exresponsable organitzatiu de CDC-- a la reunió, justament, en un moment en què CDC no tenia tresorer: Torrent havia mort i Osàcar encara no havia estat designat.

Una de les vies de la suposada finançament illegal es va produir a través de la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC: Ferrovial lliurava diners al Palau camuflat com patrocini, la institució passava els fons a la fundació, i aquesta al partit "en un transvasament recurrent de fons ", sosté Ulled.

En aquest sentit, el fiscal creu que Osàcar menteix al dir que els fons que l'Orfeó --una de les institucions que conforma el Palau-- a la Trias Fargas fossin per a projectes culturals perquè s'organitzessin sardanes en comptes de sevillanes, una justificació que Ulled creu que mostra un "mecanisme etnicomental molt particular".

UNA ESTRATÈGIA PRUDENTE

El fiscal ha justificat que en la seva acció acusatòria s'ha regit per un criteri de prudència i no ha acusat d'un delicte de prevaricació als responsables de l'administració ja que no considera suficientment provat que les adjudicacions a Ferrovial fossin "arbitràries".

Així, al seu entendre, les adjudicacions no van ser arbitràries perquè totes les empreses que optaven al concurs podien merèixer guanyar-lo, però al final se li donava "a què greixa", i considera que hi va haver una conducció teledirigida i retribuïda amb diners.

El fiscal considera que aquest cas demostra que "el problema és que es paga, perquè, si no, no hi ha oportunitat, i perquè sembla ser que s'interioritza amb normalitat que aquesta forma de garantir l'adjudicació".

Ha explicat que, si bé en un primer moment es pagava la comissió automàticament després d'obtenir una adjudicació, després s'instauren uns pagaments a terminis no directament vinculats a una obra concreta: "El p ago a terminis suposa haver amarrat al que cobra. No només perquè em donis una obra concreta, sinó per garantir que em van a arribar un flux d'adjudicacions ".

El fiscal ha recordat que precisament demana el comís dels 6,6 milions d'euros que suposadament es va embutxacar CDC perquè és l'efecte del delicte, i ha puntualitzat que considera que ha d'abonar Convergència "o qui li hagi passat", en allusió implícita al PDeCAT.

El fiscal també acusa els exresponsables de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elizaga d'administració deslleial, malgrat que l'empresa es va beneficiar d'això en obtenir presumptament adjudicacions, perquè considera que hi va haver un abús de càrrec i disposició fraudulenta dels fons socials.

L'INSTRUMENTALITZACIÓ DEL PALAU

Ulled ha subratllat el "drama" que l'entitat musical de gran prestigi es veiés instrumentalitzada per permetre cobrar als acusats comissions il·lícites a canvi d'obra pública, i ha mostrat documents en què apareixen obres com la Línia 9 del Metro de Barcelona i la ciutat de la Justícia, precisament on s'està celebrant el judici.

Per al fiscal, en els documents esmentats es produeix una sinècdoque, una figura retòrica que suposa prendre el tot per la part o la part pel tot: "Aquí es pren el tot per la part, o pel partit", ja que en molts documents es cita a la Generalitat quan en realitat es parla de CDC, segons la seva tesi.

"Això és més que una figura retòrica, és un esquema mental, una manera de pensar, i això és el més trist de tot", ha criticat el fiscal.

En un exhaustiu repàs de la documentació de la causa, tant la trobada en els ordinadors dels acusats i les seves secretàries com en la que es va trobar en carpetes, ha intentat demostrar que les comissions pactades d'un 4% per obres adjudicades arribaven a comptes de la fundació del Palau, i es treien en xecs per finestreta a favor de l'Associació Orfeó Català, i d'allà "desapareixia".

"ESFORÇ I PRESSIÓ"

El fiscal ha exhibit una carta de Bonaventura Millet en que li demanava "fer un esforç i pressió" per aconseguir adjudicacions, així com un llistat de licitacions en què participava Ferrovial com concurrent (subratllat) amb un 'post-it' en què es demanava 'Envia a Carles Torrent', el llavors tresorer de CDC.

També ha mostrat el document en què es veu com es repartien mes a mes les aportacions que feia Ferrovial: un percentatge a 'Daniel' (Osàcar segons el fiscal), un altre a GPO (sigles que corresponien a Millet i Montull) i una quantitat residual a la fundació del Palau.

El fiscal ha subratllat que, de 2001 a 2011, Ferrovial va aportar al Palau 11 milions d'euros, una xifra que veu sorprenent: "En 10 anys no hi ha un sol patrocini de Ferrovial a entitat cap que arribi de cap manera les xifres que s'estan donant al Palau ".

"Mai s'ha negat l'existència de patrocini per part de Ferrovial. Ho havia. El que passa és que, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, el gruix de l'aportació econòmica de Ferrovial es vesteix de patrocini quan no ho és i mai ho ha estat", ha afegit.