Els herois de la Creu Verda

Els joves voluntaris dels "cascos blancs amb creu verda" són els herois de les protestes. Quan entren en escena caminant en fila índia, cada un amb el seu braç dret a l'espatlla del seu company davant formant cadena, arrenquen aplaudiments d'admiració i reconeixement a les manifestacions.

"Valents, valents", els exclamen els manifestants a reconèixer-los en el seu pas quan s'endinsen en les marxes. Es col·loquen a la primera línia i als costats del camp de batalla per socórrer els combatents en els enfrontaments amb les forces de seguretat.

En les batalles campals a les autopistes de Caracas i altres ciutats de Veneçuela els efectius militars i policials disparen cartutxos de bombes lacrimògenes contra els manifestants, que els "guerrers", "escuders" i "protectors" les tornen llançant a mà. També els llancen bombes molotov. Hi ha molta diferència entre disparar amb un fusell a boca de canó i al pit d'algú a tornar el cartutx amb la mà. La munició no té la mateixa velocitat ni el mateix impacte o força tirada a mà que disparada amb fusell. Per això és que els uniformats es riuen quan els retornen suament les bombes.

En aquests 68 dies de protestes no hi ha hagut un dia sense que els e fectivos de la GNB i la PNB arremetieran contra els manifestants que demanen eleccions generals, llibertat dels presos polítics, respecte a la constitució ia l'Assemblea Nacional, cessament de la repressió i la persecució política.

Que si tenen por, sí, tenen molta por com tothom. I no és per menys, han vist caure més de 66 persones, "La por és el que ens manté vius, sempre tenim por que ens passi alguna cosa. Tots ens hi juguem la integritat física a les marxes. El que ens mou és el compromís amb els pacients de la comunitat, és a dir, ajudar-los si cauen a l'asfalt", diu el metge José Di Giorgio.

El metge José Di Giorgio, de 32 anys, és un gastroenteròleg amb postgrau a Espanya. Es va tornar a Caracas fa poc per enrolar com a voluntari a la Creu Verda, que és una organització humanitària que va néixer el 2014 per atendre les víctimes de les protestes reprimides per les forces de seguretat com ara.

Tot va començar a l'Escola d'Infermeria, Medicina i els Primers Auxilis de la Universitat Central de Veneçuela (UCV). Federica Dávila i Daniela Liendo van ser les pioneres en organitzar als voluntaris de la Creu Verda amb cursos d ' "atenció a conflictes armats".

A hores d'ara l'organització dels "cascos de la creu verda" compta amb uns 170 membres voluntaris, integrats per 70 metges graduats i la resta de paramèdics, infermers i estudiants d'infermeria, només a Caracas. Són tots joves valuosos d'edats que oscil·len entre 20 i 32 anys.

L'organització dels "Creu Verda" ha format grups similars en altres estats amb estudiants de medicina de la Universitat dels Andes (ULA) a Táchira i Mèrida, a Zulia amb la ULA i en l'orient amb la UDO. Així s'ha ramificat l'atenció dels primers auxilis en les protestes en el mateix lloc en què es produeixen.

A diferència de la Creu Roja que és una marca institucional pro govern, els de la Creu Verda acompanyen els manifestants al front de batalla, atenen els pacients caiguts i asfixiats per les bombes lacrimògenes, els donen la primera cura, els ressusciten i els extreuen amb pinces les bales de goma, bales i femelles i després els remeten als centres de salut habilitats.

Amb els primers auxilis s'han salvat moltes persones. "Atenem una mitjana de 150 víctimes diàries de la repressió. També atenem als repressors, almenys, a un policia o guàrdia nacional que sol·licita el nostre servei per marxa. Nosaltres no discriminats si és chavista o de l'oposició, a tots hem de salvar-li la vida ", assegura el metge Di Giorgio.