Càritas Barcelona alerta de l’augment de la precarietat com a falsa sortida de la crisi
L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha cridat a la solidaritat i a "mirar de front" a les persones en situació de pobresa | Un 66% de les persones ateses aquest 2016 ja ho havien estat anteriorment.
Càritas Diocesana de Barcelona ha registrat un augment del 18% de les llars que necessiten ajudes econòmiques, especialment per a aliments, en la primera meitat de 2017, quan ha alertat d'un "repunt" de l'economia submergida com a falsa sortida a la crisi en créixer un 23% les persones ateses que treballen sense contracte.
Ho han explicat aquest dimecres el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets, i l'adjunta en l'Acció Social de l'entitat, Mercè Darnell, en la roda de premsa de presentació de la Memòria 2016 i d'avanç de dades d'aquest any, al costat del arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i el delegat episcopal de l'entitat, Salvador Bacardit.
Darnell i Busquets han destacat que entre gener i maig de 2017 s'està consolidant el nou perfil de les persones vulnerables en situació de creixement macroeconòmic, amb treballadors precaris i sense contracte, i amb un augment de persones amb problemes econòmics, en créixer un 6% les persones ateses i un 11% les llars.
Han constatat una pujada del 43% de les persones sense autorització de residència, i han crescut les persones que arriben amb "relats de por i inseguretat" per violència i conflictes procedents de països com Veneçuela, El Salvador, Perú, Colòmbia i Nigèria; mentre que el 2015 no va arribar ningú d'Hondures, el 2016 van ser 350 i es manté l'arribada aquest any.
RESPONSABILITAT COMPARTIDA
En preguntar per la resposta que estan donant les administracions davant la pobresa, Busquets ha afirmat: "Per descomptat que no s'està fent allò que es necessita", sobre el que ha dit que es tracta d'un problema estructural de falta d'habitatge i de falta d'ingressos, i no conjuntural.
Ha defensat que és una responsabilitat compartida entre l'administració local, autonòmica i estatal: "I deixo a la seva consideració, perquè vostès l'hi preguntin, la capacitat d'acord que hi ha entre les tres administracions per donar resposta a aquest problema estructural".
Omella, també president de Càritas Diocesana de Barcelona, ha cridat a la solidaritat i a "mirar de front" a les persones en situació de pobresa, que l'entitat ha vist cronificar: el 66% de beneficiaris de 2016 havien estat atesos en anys anteriors, i un 31% d'aquests fa més de cinc anys que són usuaris de l'entitat.
MÉS NECESSITATS
En 2016, l'entitat va atendre 22.435 persones, un 6% menys que l'any anterior, tot i que Darnell ha destacat que aquesta xifra duplica la de persones ateses en 2007 i que les persones ateses "cada vegada necessiten més ajuda", de manera que el any passat Càritas va augmentar un 4,2% els serveis prestats a l'arxidiòcesi de Barcelona --que inclou les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Maresme--.
Darnell ha destacat que el 45% de les persones ateses "viu en llars que no pot considerar una llar", en situació precària com rellogats (23%), en entitats socials (8%), acollit (6%), sense habitatge ( 5%) i en okupació (3%); el 2017 segueixen una tendència a l'alça, amb un 22% més de rellogats i un 30% més sense habitatge.
El 77% de les persones ateses en edat de treballar no té feina, mentre que el 16% treballa però els seus ingressos "no són suficients" per arribar a final de mes, i Busquets ha criticat que es creen noves situacions de vulnerabilitat vinculades a la feina.
El 38% dels atesos viuen sols, mentre que el 47% són famílies amb fills, entre les quals l'adjunta d'Acció Social ha alertat que el 31% de les llars amb nens estan a càrrec de mares soles, especialment vulnerables.
"A través dels ajuts econòmics s'ha evitat que 3.355 persones quedin al carrer", ha relatat Darnell, que ha explicat que el Servei d'Ajudes Econòmiques (SAE) va incrementar un 7% les ajudes respecte al 2015, arribant a un total de 2,75 milions d'euros l'any passat.
El 51% d'aquestes ajudes van destinar a l'habitatge (1,3 milions), mentre que el 27% eren per a aliments, el 7% per a la infància i el 6% per al transport, seguit d'altres ajuts (4%), sanitat (3%) i formació (2%).
Escriu el teu comentari