El TSJC investiga la consellera Borràs per la licitació d'urnes
El Tribunal admet la querella de la Fiscalia General de l'Estat pels suposats delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de cabals públics.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert investigació a la consellera de Governació de la Generalitat, Meritxell Borràs, i al ja exsecretari general del departament, Francesc Esteve Balagué, per la licitació de compra d'urnes.
El TJSC ha admès la querella de la Fiscalia General de l'Estat pels suposats delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de cabals públics, ha informat en un comunicat.
El TSJC considera que la querella de la Fiscalia recull "indicis suficients" per investigar a Borràs i Esteve per aquests delictes, en relació a uns fets que veu de fàcil constatació, en haver-se publicat en els diaris oficials.
En la seva resolució, el TSJC recorda que la Fiscalia relata que Borràs, amb la intenció de celebrar un referèndum per crear un Estat català independent, va dictar un acord marc per al subministrament d'urnes, que va ser signat per Esteve.
La licitació, amb un valor estimat del contracte de 200.000 euros, era per dues classes d'urnes: unes transparents i altres de cartró, recorda el TSJC.
Encara que aquest acord marc no contempla la immediata disposició de fons públics, sí alludeix al fet que el "pagament a les empreses contractistes s'efectuarà contra prestació de factura" a la Conselleria de Governació.
La querella sosté que cap llei en què s'empara aquest acord marc per al subministrament d'urnes pot servir de suport a la intenció de fer un referèndum, que la Fiscalia sosté que és el motiu que els ha portat a licitar les urnes.
Recorda que hi ha un conveni de col·laboració entre Estat i Generalitat per celebrar eleccions, pel qual l'Estat cedeix materials per a les votacions, el que "privaria de sentit" que el Govern adquireixi aquest material --en el cas que fossin per a unes eleccions ordinarias-- ja que podria comptar amb ell gratuïtament.
Després de la primera querella, la Fiscalia va presentar una ampliació alludint a l'anunci del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que "amb tota solemnitat" va manifestar la seva intenció de celebrar el referéndun l'1 d'octubre amb la pregunta: 'Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?'.
Dos dies més tard --assenyalava la Fiscalia i recull ara la sentència del TSJC-- es va celebrar un acte convocat per les entitats independentistes que va comptar amb la presència de Borràs i de la resta de membres del Govern, "en què es va reafirmar" la voluntat del referèndum.
SUPORT DEL GOVERN
Tots dos han rebut la querella aquest mateix dimarts a la Generalitat acompanyada dels altres membres del Govern, amb els quals Borràs s'havia trobat en la reunió setmanal del Consell Executiu.
A la foto difosa per la Generalitat s'observa a Borràs i Esteve --des de fa uns dies, director del Gabinet Jurídic del Govern-- rebent el document mentre la resta de membres de l'Executiu, amb el president Carles Puigdemont al capdavant, observen dempeus de l'escena just darrere dels dos querallados.
LA GENERALITAT NO VEU "CAP BASE JURÍDICA"
La portaveu de la Generalitat, Neus Munté, ha assegurat que no hi ha "cap base jurídica" a la querella de la Fiscalia General de l'Estat contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el ja exsecretari general del departament, Francesc Esteve Balagué, per la licitació de compra d'urnes.
"És una querella preventiva sense cap base jurídica. El temps que ha transcorregut des de l'anunci de la querella fins que s'ha acceptat per part del TSJC dóna credibilitat al nostre plantejament", ha sostingut.
Escriu el teu comentari