Amb els vots de JxSí, la CUP i SíQueEsPot no n'hi hauria prou per aprovar la llei del vot electrònic

 

Els lletrats del Parlament han advertit als grups que per aprovar la llei del vot electrònic per catalans a l'estranger és necessària una majoria de dos terços de la Cambra, 90 diputats. JxSí, la CUP i SíQueEsPot només sumarien 82 vots.

Els juristes van fer aquesta consideració en la reunió de la Mesa del Parlament del 18 d'octubre de 2016, quan l'òrgan director de la Cambra va admetre a tràmit la llei que impulsa el Govern, han explicat fonts coneixedores de la trobada a Europa Press.

La llei del vot electrònic ha pres rellevància en les últimes setmanes perquè el Govern busca el mecanisme perquè els catalans que resideixen l'estranger puguin participar en el referèndum d'independència anunciat per a l'1 d'octubre.

La norma es va concebre en un principi per a eleccions al Parlament, però la consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha assegurat en una compareixença parlamentària que havia d'estar a punt aquesta modalitat de vot si el Govern la contemplava en el decret de convocatòria de l'1-O.

NEGOCIACIONS, TRÀMITS I PROVES PILOT

Diverses fonts parlamentàries consultades per Europa Press han explicat que ara mateix són diversos els obstacles perquè aquesta llei vegi la llum i pugui aplicar-se de manera efectiva en la votació d'octubre.

En primer lloc, que els lletrats coincideixen que, en ser una llei que desenvolupa la llei electoral, es necessiten 90 diputats per aprovar-se, el que impedeix que JxSí i la CUP l'aprovin en solitari i ni PSC, ni PP, ni Cs avalen la normativa --el que no deixa marge per a aprobarla--.

SíQueEsPot ha presentat esmenes a la llei, però fins i tot arribant a un acord amb JxSí i la CUP, no podria aprovar la norma perquè sumen uns insuficients 82 diputats.

En segon lloc, fonts del Govern consultades per Europa Press han explicat que la Generalitat no té previst iniciar les proves pilot d'aquesta modalitat de vot fins que estigui aprovada la llei.

La llei està en el seu tràmit final al Parlament, per la qual cosa podria estar aprovada a finals de juliol, però difícilment hi ha marge entre aquest mes i octubre per realitzar totes les proves per fer factible que s'utilitzi l'1-O.

A més, alguns grups es plantegen portar la llei al Consell de Garanties Estatutàries, l'òrgan consultiu que es pronuncia sobre la constitucionalitat de les lleis, i això retardaria la seva aprovació a la Cambra un mes més.

ATACS INFORMÀTICS

Un tercer obstacle és que, segons fonts coneixedores de la ponència on s'ha elaborat la llei, la majoria d'experts que han acudit han explicat que es tracta d'una modalitat de vot que no ofereix "plenes garanties".

Alguns dels compareixents han explicat que hi ha països com França que han retirat algunes iniciatives sobre aquesta modalitat de vot, i han recordat els atacs informàtics que han registrat processos electorals com les eleccions dels Estats Units.

UNA LLEI PER 200.000 CATALANS A L'EXTERIOR

El Govern va impulsar aquesta llei per garantir el dret de vot dels catalans a l'estranger, uns 200.000 segons els seus càlculs, ja que considera que a les eleccions catalanes de 2015 van trobar moltes traves per votar per part de l'Estat.

Davant la incògnita del vot electrònic, el Govern preveu que des de l'exterior es pugui votar a través del registre de catalans a l'estranger, però la Conselleria d'Afers Exteriors tampoc ha aclarit que això pugui ser així.