Universitats per la Constitució

El passat 15 de maig, el Personal Docent i Investigador (PDI), el personal d'administració i serveis (PAS) i els estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) vam rebre un correu de l'autodenominada plataforma "Universitats per la República". En ell se'ns anunciava la creació d'aquest espai aglutinador, en defensa de l'autodeterminació de Catalunya, de la realització d'un "referèndum" unilateral i, com a correlat, d'una "República Catalana Independent". A la missiva s'adjuntava el " Manifest d'Universitats per la República ", alhora que se'ns demanava que el recolzéssim amb la nostra signatura, per consolidar el procés de ruptura i independència de Catalunya.

Davant el contingut i els objectius tant del correu com del manifest, un grup de professors de la UAB, que no combreguen amb aquestes rodes de molí (referèndum unilateral i menyspreu-desacatament a la legalitat vigent) han considerat que no podien respondre a aquesta iniciativa -provocación amb el "silenci de la por i de la covardia" ( abat Dinouart , dixit), que és el silenci del que calla quan resulta imperatiu fer sentir la veu. En efecte, pensen que violar la democràcia en nom de la democràcia constitueix una aberració intel·lectual que no pot quedar sense resposta perquè, com va ensenyar Hannah Arendt, els governants i els ciutadans hem de respectar el ABCE del sistema democràtic, que es resumeix en el fet que no hi ha democràcia fora de la llei.

Aquestes són les raons que els han impedit a trencar el silenci i a crear una plataforma alternativa a la dels nacionalistes-independentistes; i, de l'altra, a redactar també un manifest alternatiu, " Universitats per la Constitució ", que han enviat a tota la comunitat universitària de Catalunya (PDI, PAS i estudiants) i que em permeto resumir per als meus lectors.

Segons aquest manifest, els membres de la plataforma alternativa "Universitats per la Constitució" consideren que la Constitució de 1978 va inaugurar el període més llarg de llibertat, concòrdia i prosperitat de la nostra història. S'hi reconeixen els drets individuals i col·lectius dels espanyols, sense cap tipus de discriminació; a més, es configura el funcionament de les institucions on estan representats tots els espanyols, amb independència del seu lloc de residència; d'altra banda, s'estableix una raonable separació de poders, cada dia més robusta; i finalment, gràcies a ella, els espanyols hem pogut conviure en llibertat sense que una de les dues Espanyes, a les quals es va referir Antonio Machado, ens gelés el cor.

Ara bé, enfront del nostre Estat social i democràtic de Dret en què "tots els ciutadans i poders públics estan subjectes a la Constitució ia la resta de l'ordenament jurídic", els líders d'alguns partits polítics de Catalunya (ERC, CDC-PDE- Cat i CUP-CC) estan utilitzant el seu escanyolida majoria a les institucions d'autogovern per saltar-se a la torera l'ordenament constitucional i l'Estat de dret. Per això, emprant tota mena de ardits i per la via dels fets consumats, pretenen convocar un referèndum unilateral i proclamar una república independent, liquidant així la sobirania nacional, que resideix en tots els espanyols, el pluralisme polític i la divisió de poders en Catalunya. En la seva perversa concepció de la democràcia, aquests partits rebutgen les normes aprovades en aquelles institucions de l'Estat on ells no tenen majoria i desacaten les resolucions dels tribunals, contràries als seus interessos partidistes.

Per als redactors del manifest, la situació actual del PDI i del PAS, que no comparteixen el projecte secessionista, és ja fart incòmoda. Malgrat tot, en els propers mesos, pot esdevenir crítica, si els partits secessionistes aproven l'anomenada "llei de transitorietat jurídica" i proclamen unilateralment la república catalana. Davant d'això, poca ajuda cal esperar dels òrgans de govern de les universitats públiques, que es van sumar submisament al pacte pel dret a decidir. A més, "l'home de l'estaca" (Lluís Llach) ja ha advertit que la Generalitat sancionarà els funcionaris díscols que gosin desobeir les "lleis republicanes".

Davant d'aquestes imposicions i amenaces barriobajeras, impròpies d'un estat democràtic, els membres de la plataforma "Universitats per la Constitució" reivindiquen la plena vigència del nostre ordenament constitucional, garant de les llibertats, el pluralisme i la democràcia a Catalunya ia la resta d'Espanya. I per això, a la manera dels cavallers medievals que es reunien al voltant del penó en el fragor de les batalles per reconèixer-se i evitar el "foc amic" (el penó era l'equivalent del modern i anglosaxó "meeting point"), conviden a tots els constitucionalistes a que se sumin a la plataforma "Universitats per la Constitució" per recolzar l'ordenament constitucional i per difondre el manifest alternatiu entre els membres de la comunitat universitària.

"Divideix et impera" ( "Divideix i venceràs"), aquest era un dels secrets-armes utilitzat pels romans per doblegar els "bàrbars" i sumar nous territoris al seu Imperi golafre. Per això, per fugir de la divisió i de la derrota segura, els membres de la plataforma "Universitats per la Constitució" conviden els universitaris constitucionalistes al fet que es reuneixin sota el penó-Constitució de 1978, a seguir el lema de d'Artagnan i els tres mosqueters ( "Un per tots, tots per un") ia unir-se en defensa de la nostra Constitució, ja que com diu el refrany espanyol només "la unió fa la força".