El CatSalut haurà d'indemnitzar la família d'un pacient que va morir per un error de diagnòstic

 

CatSalut haurà d'indemnitzar amb 122.604 euros a la dona i amb 10.217 al fill per un mal diagnòstic.

La Secció Quarta de l'Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat el Servei Català de la Salut (CatSalut) a indemnitzar la vídua i fill d'un pacient que va morir als 60 anys en un hospital de Barcelona com a conseqüència d'un infart no diagnosticat degudament.

Segons la sentència, CatSalut haurà d'indemnitzar amb 122.604 euros a la dona i amb 10.217 al fill, a més dels interessos moratoris, així com a cobrir les costes judicials, a través de Zurich Assegurances.

L'audiència provincial ha revocat una sentència anterior dictada pel Jutjat de primera Instància número 43 de Barcelona que va desestimar la demanda i va condemnar l'esposa i fill a pagar les costes judicials.

Al febrer del 2013, el pacient va ingressar amb símptomes de dispnea, ortopnea i episodis de disconfort toràcic, i després d'descartar un primer diagnòstic de Trombe embolisme pulmonar (TEP) es va deixar al pacient en la unitat de pneumologia -perquè se li va diagnosticar també un nòdul al pulmó-.

El Defensor del Pacient ha explicat en un comunicat aquest dijous que es va procedir així "malgrat que existien símptomes i proves que evidenciaven la presència d'un síndrome coronària aguda".

Tot i que es van evidenciar alteracions electrocardiogràfiques, vessament pleural tipus trasudado i alteracions de la gasometria, no es van continuar les proves i l'hi va deixar sense monitoritzar, en un box i sense el tractament adequat i necessari, ha indicat.

La sentència recull que tot i que la patologia coronària no es presentés amb el dolor toràcic típic, sí que es van presentar símptomes de l'existència d'aquesta síndrome, "almenys, en la seva fase inicial i precoç".

L'audiència ha conclòs que els símptomes del pacient i els resultats de les proves realitzades no s'explicaven amb el nòdul pulmonar que es va diagnosticar gairebé de forma casual, de manera que existien indicis de patologia cardíaca en fase inicial que no van ser valorats adequadament, incorrent en un error de diagnòstic.

També sosté que no es van adoptar les mesures adequades i necessàries per evitar que la situació evolucionés en la forma que ho va fer i amb el resultat que es va produir, i aquesta actuació, en el seu conjunt, és importants sofrent per a considerar que va existir un error greu i notori de diagnòstic.