Científics identifiquen els gens que dificulten els tractaments contra el càncer

 

Un grup de científics ha identificat gens en les cèl·lules canceroses essencials perquè la immunoteràpia funcioni, el que podria ajudar a explicar els motius pels quals alguns tumors no responen a aquests tractaments.

Els investigadors de l'Institut Nacional del Càncer (NCI), dels Estats Units, dirigits per Nicholas Restifo, han identificat gens en les cèl·lules canceroses essencials perquè la immunoteràpia funcioni, el que podria ajudar a explicar els motius pels quals alguns tumors no responen a aquests tractaments o, quan ho fan, s'atura la resposta perquè les cèl·lules tumorals desenvolupen resistències.

"Hi ha un gran interès en la immunoteràpia del càncer, especialment per als pacients que tenen càncer metastàtic. La resposta a la immunoteràpia pot ser fantàstica, però comprendre per què alguns pacients no responen ens ajudarà a millorar els tractaments per a més pacients", ha comentat l'investigador, el treball ha estat publicat a la revista 'Nature'.

La immunoteràpia del càncer es basa en les cèl·lules T, un tipus de cèl·lula del sistema immunològic que destrueix els tumors. En aquest sentit, els científics ja havien demostrat prèviament que la infusió d'un gran nombre de cèl·lules T pot desencadenar una regressió completa del càncer en els pacients.

No obstant això, algunes cèl·lules tumorals són resistents a la destrucció desfermada per les cèl·lules T i, per investigar la base d'aquesta resistència, els investigadors van intentar identificar els gens en les cèl·lules canceroses que són necessaris perquè siguin matats per les cèl·lules T.

Treballant amb una línia de cèl·lules tumorals de melanoma, els investigadors van usar una tecnologia d'edició de gens anomenada CRISPR que "destrueix", o deté l'expressió, de gens individuals en cèl·lules canceroses.

Així, eliminant cada gen de codificació de proteïnes conegut en el genoma humà i provant posteriorment la capacitat de les cèl·lules de melanoma modificades genèticament per respondre a cèl·lules T, van trobar que hi ha més de 100 gens que poden tenir un paper en la destrucció de tumors per part de cèl·lules T.

Una vegada que l'equip va identificar aquests gens "candidats", van buscar evidència addicional que aquests gens tenen un paper en la susceptibilitat a la mort mediada per cèl·lules T. Per a això, van examinar dades sobre "l'activitat citolítica" o el perfil genètic que mostra que les cèl·lules canceroses estan responent a les cèl·lules T en més d'11.000 tumors de pacients de T he Cancer Genome Atlas, una col·laboració entre el NCI i el National Human Genome Research Institute.

D'aquesta manera, van observar una sèrie dels gens necessaris perquè les cèl·lules tumorals responguin a les cèl·lules T i que, a més, estaven relacionades l'activitat citolítica tumoral en mostres de pacients. Un d'aquests gens es diu APLNR, el qual conté una proteïna anomenada receptor de la apelina.

Encara que es sospitava que contribuïa al desenvolupament d'alguns càncers, aquesta ha estat la primera indicació d'un paper en la resposta a les cèl·lules T. Així mateix, una investigació addicional de tumors de pacients resistents a inmunoteràpies va mostrar que la proteïna del receptor de la apelina no era funcional en alguns d'ells, el que indica que la pèrdua d'aquesta proteïna pot limitar la resposta al tractament d'immunoteràpia.

"Els resultats mostren que molts més gens tenen un paper vital en dictar l'èxit de les inmunoteràpies del càncer. Si realment podem entendre els mecanismes de resistència a la immunoteràpia, podríem ser capaços de desenvolupar noves teràpies. De fet, en el futur, aquest coneixement podria accelerar el desenvolupament d'una nova categoria de medicaments que poden eludir aquests mecanismes d'escapament de les cèl·lules tumorals i ajudar els pacients a experimentar respostes completes", han assegurat els experts.