La Comissió Islàmica d'Espanya prepara un cens d'imams i de mesquites

 

La Comissió Islàmica d'Espanya (CIE) està preparant un cens de mesquites i imams que esperen estigui llest per a finals d'aquest any 2017. Des de la Comissió necessiten que porten temps treballant en aquest cens.

Actualment, a Espanya hi ha 14 mesquites de nova planta --com la Mesquita Central de Tetuan o la de la M-30-- i uns 1.600 seients registrals, encara que no saben quants d'ells són mesquites, segons ha informat la CIM. Pel que fa al nombre d'imams, no poden determinar-ho.

El cens recollirà tant el nombre d'imams que hi ha a Espanya com si aquests són "contractats o voluntaris", a temps "complet o parcial", segons precisa la CIM en un comunicat.

Així mateix, aquests imaMs hauran d'acreditar la seva formació i la seva capacitat per exercir com a tals a fi d'obtenir la "verificació i conformitat" de la Comissió Islàmica, segons precisa.

CERTIFICACIÓ DE IMAMS

El Ministeri de Justícia verifica que tots els imams estrangers que van a entrar a Espanya han estat convidats per una comunitat religiosa i que compten amb el vistiplau de la Comissió Islàmica d'Espanya (CIE), abans d'informar el Ministeri d'Afers Exteriors i de cooperació que pot autoritzar el consolat corresponent l'emissió del visat per aquesta persona.

Aquest procediment de certificació es porta a terme tant en el cas de "els imams estrangers que viatgen amb motiu del Ramadà" a Espanya per "reforçar" a les comunitats que ho necessiten en l'atenció religiosa durant aquest període anual d'especial recolliment per als musulmans , com quan l'imam sol·licitat per una comunitat religiosa és estranger, segons informen fonts del Ministeri de Justícia.

Aquest mecanisme es va establir amb la finalitat de complir amb els requisits que preveu l'article 117 del Reglament d'Estrangeria, el qual estableix que el Ministeri de Justícia ha d'expedir un certificat per acreditar que la persona que va a entrar a Espanya pertany a una "església , confessió, comunitat religiosa o orde religiós que figura inscrita al Registre d'Entitats Religioses del Ministeri de Justícia ".

Per a això, està previst un mecanisme de coordinació entre la Comissió Islàmica d'Espanya i el Ministeri de Justícia, per verificar que efectivament aquest imam ha estat convidat per la comunitat religiosa corresponent i que compta amb el "vistiplau" de la Comissió Islàmica d'Espanya .

Només després de realitzar-aquesta "comprovació", així com "les que puguin fer els serveis policials o d'intel·ligència" als que es comuniquen aquestes sol·licituds d'ingrés en territori nacional, s'informa al Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació que pot "autoritzar" al consolat corresponent a emetre el visat necessari per ingressar a Espanya, segons precisen les mateixes fonts.

LLIBERTAT D'ELECCIÓ

Les comunitats islàmiques i mesquites, igual que les esglésies i altres comunitats religioses d'altres confessions inscrites en el Registre d'Entitats Religioses del Ministeri de Justícia, tenen "plena autonomia" per establir les seves pròpies "normes d'organització i règim del seu personal" i dret a designar i formar els seus ministres de culte --imams, en el cas del islam--, segons estableix la Llei de Llibertat Religiosa, que va entrar en vigor el 1980.

"Les esglésies, confessions i comunitats religioses inscrites (en el Registre) tindran plena autonomia i podran establir les seves pròpies normes d'organització, règim intern i règim del seu personal", diu la llei, alhora que reconeix el dret d'aquestes a "establir llocs de culte o de reunió amb fins religiosos "i" a designar i formar els seus ministres ".

D'altra banda, l'Acord de Cooperació signat el 1992 entre la Comissió Islàmica d'Espanya (CIE) i l'Estat, recull les definicions tant de 'mesquita' com de 'imams'. En el primer cas, assenyala que són mesquites o llocs de culte de les comunitats islàmiques "els edificis o locals destinats de manera exclusiva a la pràctica habitual de l'oració, formació o assistència religiosa islàmica, quan així es certifiqui per la comunitat respectiva, amb la conformitat de la Comissió Islàmica d'Espanya ".

Quant als dirigents religiosos islàmics i imams, necessita que són "les persones físiques dedicades amb caràcter estable a l'adreça de les comunitats" --inscritas en el Registre d'Entitats religioses--, "a l'adreça de l'oració, formació, assistència religiosa islàmica "i" acreditin aquests requisits mitjançant un certificat expedit per la comunitat a què pertanyen, amb la conformitat de la Comissió islàmica d'Espanya ".

El president de la Comissió Islàmica d'Espanya, Riay Tatary, ha explicat que el procediment per contractar un imams en una mesquita passa perquè tingui "una formació tradicional o universitària" i sigui elegit per la comunitat islàmica corresponent a través de la seva junta directiva .

"El nomenen per exemple per un any i li donen, com a qualsevol treballador, un període de temps, i si veuen que és acceptat per la comunitat, el nomenen", explica Tatary.

A més, en el cas que aquests imams vagin a fer classe a nens o adolescents, se'ls exigeix el certificat de delictes de naturalesa sexual, igual que a tots els treballadors que hagin de tenir contacte amb menors.

Si bé, Tatary necessita que no tenen accés a altres antecedents penals i, per això, demana a les administracions de l'Estat que avisin a la Comissió Islàmica d'Espanya, interlocutora amb el Govern, d'antecedents penals com els de l'imam de Ripoll (Girona) , cervell dels atemptats perpetrats la setmana passada a Barcelona i Cambrils (Tarragona).