Per què els paguem el sou?

Mariano Rajoy i Carles Puigdemont en una imatge d'arxiu

Des de fa molts anys i davant el desafiament separatista, alguns ciutadans de Catalunya han estat cridant: "El llop, que ve el llop". Però, davant d'aquest crit de perill i de petició d'ajuda, la reacció del Govern de Mariano Rajoy va ser la de la llebre de la faula: prepotent, supèrbia i sobrada, es va estirar a l'ombra d'un arbre, mentre que la tortuga, a poc a poc però sense pausa, va arribar a la meta i va guanyar la cursa. I, així, els independentistes catalans van a arribar a la meta, el proper 1 d'octubre, sense que Rajoy, fins al moment, hi hagi reaccionat i hagi seguit l'exemple i els passos de Ciceró, que va denunciar illico i va fer fracassar, amb les seves catilinàries i amb els seus actes al Senat Romà, el complot del cop d'estat planificat per Catilina contra la República romana.

Mariano Rajoy, com els seus predecessors, ha traït el jurament / promesa que va fer al seu dia de "guardar i fer guardar les lleis". I això denota, per part dels poders de l'Estat, un abandó de funcions i un mirar a una altra banda, que han portat a l'Estat de dret espanyol a la vora de l'abisme. Ara bé, durant les seves vacances estivals a Galícia, el president Mariano Rajoy no només s'ha dedicat al dolce far niente ja migdiada. A més, ha fet un pas més amb unes declaracions pusil·lànimes, que no són de rebut en un responsable polític al qual la majoria dels ciutadans espanyols li va lliurar el poder per gestionar la cosa pública i la responsabilitat de fer guardar les lleis.

En efecte, el passat 9 d'agost, Mariano Rajoy va participar, a Chantada (Lugo), en la celebració del 40 aniversari de la cadena hotelera catalana Hotusa. En aquest context va ser on va fer les esmentades declaracions, que no tenen desperdici i que justifiquen els apel·latius de "maricomplejines" i de "Manso de Moncloa", amb els que sol titllar Federico Jiménez Losantos a Rajoy.

Davant les lleis del "Referèndum" i de "Transitorietat", que són els instruments que utilitzaran els "Catilinas independentistes catalans" per donar l'escac i mat a la sobirania nacional i l'imperi de la llei, Rajoy va confessar que aquestes lleis seran recorregudes pel Govern d'Espanya davant del Tribunal Constitucional (TC). No obstant això, tant ell com el seu Govern són conscients que aquest recurs davant el TC no serà suficient per acabar amb el full de ruta planificada i seguida, tretze són tretze, pel Govern de la Generalitat. Aquesta confessió és un reconeixement explícit que l'imperi de llei i l'Estat de dret han deixat d'existir a Espanya i no són moneda de curs legal. En efecte, els "Catilinas independentistes catalans" estan fent de la seva capa una casaca i caminen com ase ni bèstia, sense que ningú els llegeixi la cartilla i els pari els peus. Per què li paguem el sou?

Per això, a Chantada, Rajoy va fer una crida als ciutadans catalans "amb sentit comú, seny i mesura", perquè "facin un pas endavant", surtin al carrer i "aïllin als extremistes i radicals que condicionen el Govern de la Generalitat i estan portant a una situació límit a més de set milions de persones". Aquesta invitació a prendre el carrer per part d'aquells catalans que no estan disposats a combregar amb les rodes de molí independentistes constitueix un nou reconeixement explícit d'impotència i que Mariano Rajoy no està llest per ficar-se en farina i agafar el bou independentista per les banyes. I, per això, demana als ciutadans que li treguin les castanyes del foc. Sembla que Rajoy no està disposat a moure ni un dit, perquè té la síndrome del torero Joselito que va deixar de torejar, després de dos greus cornades, "perquè li va fallar la bragueta". Quin exemple per a la ciutadania l'actitud "maricomplejinesca" de l'Manso de Moncloa! Per què li paguem el sou?

Fa uns dies (3 i 4 de setembre), el President Puigdemont i Marta Rovira (Secretària General d'ERC) han convidat i convocat també als partidaris de la independència perquè ocupin els espais públics i estratègics, per tal d'impedir que es impedeixi (valgui la redundància) la realització del referèndum, tot i que amb aquest s'inculque la legalitat vigent. Quin exemple per a la ciutadania el comportament dels responsables polítics independentistes que empenyen els ciutadans a fer cas omís de la legalitat vigent i a delinquir! Viure per veure! Per això els paguem el sou?

Aquesta doble invitació a ocupar el carrer i els espais públics estratègics només pot conduir a una convergència espacial i a un enfrontament físic, que pot degenerar, entre els ciutadans de Catalunya: els que estan pel respecte a la legalitat vigent i aquells que es passen per l'arc de triomf les lleis, les sentències judicials, la pau social i el respecte cap als que no pensen com ells.

Aquestes dues invitacions, per part dels poders de l'Estat, perquè els catalans surtin al carrer són un gran error i una cosa molt greu, podent conduir a enfrontaments físics i agressions amb resultats letals. En els propers dies, veurem si passa o no el que acabem d'apuntar. Per això, si aquestes previsions nefastes es produeixen, caldrà demanar responsabilitats a aquells als que els ciutadans van lliurar el poder perquè gestionin els afers públics i compleixin i facin complir les lleis democràtiques però que, en comptes d'ocupar-se això, s'han dedicat a enfrontar-los. Si els membres de la casta política no respecten la promesa/jurament que van fer quan van prendre possessió dels seus càrrecs, hem de preguntar novament: Per què cony els hi paguem el sou?