Sis dels deu municipis més poblats de Catalunya mostren el seu rebuig al referèndum

 

                                                                                                                                             L'Ajuntament de L'Hospitalet del Llobregat.

Sis dels deu municipis més poblats de Catalunya no cediran locals municipals al Govern perquè els usi com a punts de votació en el referèndum de l'1 d'octubre: es tracta de les ciutats barcelonines de l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Mataró, a més de Tarragona i Lleida.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, van enviar dimecres a la nit una carta a tots els alcaldes en la qual els deia que la llei del referèndum obligava als ajuntaments a cedir els locals que es fan servir habitualment en unes eleccions i els donava 48 hores per al·legar.

Des de llavors, més de 600 alcaldes dels 948 municipis que hi ha a Catalunya han respost la missiva oferint tota la seva total col·laboració al Govern i confirmant que cediran els seus locals per votar, si bé la majoria d'ells governen localitats petites o mitjanes.

La predisposició que han trobat Puigdemont i Junqueras a les grans ciutats és diferent, ja que sis dels deu municipis més poblats han comunicat que no pensen col·laborar amb l'1-O ni incomplir la llei.

BARCELONA ENCARA NO HO ACLAREIX

El cas més problemàtic per a l'executiu català és el de Barcelona, el municipi més poblat de Catalunya: la seva alcaldessa, Ada Colau, no ha aclarit si cedirà els locals habituals per a l'1-O i, per tant, si acabarà facilitant la votació als barcelonins.

Aquest divendres, el primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello ha dit que l'alcaldessa ha enviat una carta a la Generalitat perquè informi a l'Ajuntament sobre les actuacions que tenen previstes --ara que el Tribunal Constitucional ha suspès l'1-O - per garantir la participació sense posar en risc a la institució i dels funcionaris.

Pisarello ha assegurat en roda de premsa que encara no tenen informe del secretari general de l'Ajuntament sobre la cessió de locals per al referèndum, i que han fet aquesta petició al Govern per a Barcelona però que també estan afectats la resta de municipis catalans.

"La disposició a que puguin participar i mobilitzar-és absoluta. Però repetim el que hem repetits moltes vegades: no posarem en risc a la institució ni a funcionaris", ha remarcat Pisarello.

CAPITALS

Les altres tres capitals catalanes es divideixen entre la participació i la no implicació: Girona, governada per Marta Madrenas (PDeCat), col·laborarà cedint els seus locals, mentre que Tarragona i Lleida no ho faran.

Aquestes dues últimes capitals estan liderades pel PSC, que precisament està en el govern de les principals ciutats catalanes i és contrari a l'1-O: la seva estratègia ha passat per demanar informes sobre la legalitat de l'1-O als secretaris municipals, que majoritàriament han respost que es tracta d'una votació suspesa i, per tant, no és legal.

ÀREA METROPOLITANA

Així, el Govern no tindrà cap suport als municipis socialistes de l'àrea metropolitana de l'Hospitalet de Llobregat --el segon en nombre d'habitants--, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa.

Tampoc a Mataró, si bé en aquesta localitat la situació és complexa perquè l'alcalde, el socialista David Boti, és contrari a l'1-O, però governa en minoria i el ple de l'Ajuntament ha aprovat una iniciativa per donar suport a la consulta: tot i així, és Bot qui ha de contestar la missiva de Puigdemont i Junqueras.

Les grans ciutats barcelonines de Badalona (Guanyem Badalona) i Sabadell (Crida), i la tarragonina de Reus (PDeCAT) sí que col·laboraran amb la votació i així li ho han comunicat a Puigdemont i Junqueras.

ALTERNATIVES

El Govern ha repetit en nombroses ocasions que l'1 d'octubre es votarà "com sempre" i que, en cas de no poder disposar d'alguns locals buscarà espais alternatius.

De fet, treballa amb un algoritme que calcula quin és l'edifici titularitat de la Generalitat que es podria habilitar com a punt de votació quan un local habitual no pot utilitzar-se.