Lamela admet a tràmit la querella contra el Govern i manté la fiança de 6,2 milions
La magistrada de l'Audiència Nacional recorda que els investigats van ordir una estratègia de tot el moviment secessionista "perfectament organitzada".
Lamela ha desestimat els recursos de Junqueras, Mundó, Bassa i Romeva.
La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha confirmat l'admissió a tràmit de la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat contra l'expresident de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont, i els seus 13 consellers pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.
Fets que s'imputen per la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), segons explica l'acte, de manera que també manté la fiança de 6,2 milions d'euros imposada als investigats.
La titular del jutjat central d'instrucció número 3 ha desestimat els recursos de reforma interposats per l'exvicepresident català Oriol Junqueras i els exconsellers d'ERC Carles Mundó, Dolors Bassa, a més de Raül Romeva, tots ells a la presó incondicional des del passat 2 de novembre.
Els recorda que els investigats eren "participants" que van efectuar "la seva aportació al pla secessionista que hauria de dur a terme la declaració unilateral d'independència".
FIANÇA DE 6,2 MILIONS
En relació amb la quantia de la fiança, la jutge insisteix que tot i que "la Intervenció General de Catalunya hagi certificat que només una petita quantitat d'aquesta partida pressupostària hagi estat utilitzada, no implica que no s'hagi sufragat el referèndum de l'1-O amb diners públic no destinat a aquests fins ".
De fet, recorda la querella del Ministeri Públic en la qual s'apuntava a l'exconsellera de Governació Meritxell Borràs va adoptar les mesures necessàries per obtenir els mitjans amb els quals poder celebrar la consulta.
Els recursos dels exconsellers al·legaven que pateixen "una situació d'indefensió evident" i feien èmfasi que "ni existeix delicte de rebel·lió, ni de sedició, ni malversació de cabals públics, ni prevaricació ni desobediència".
A més, impugnava la querella del Ministeri Fiscal en base a tres arguments: la suposada inexistència de competències de l'Audiència Nacional per instruir aquest cas; la suposada irregular tramitació del procediment i la fiança de responsabilitat civil, que creu improcedent.
ESTRATÈGIA ORGANITZADA
En el seu acte, la magistrada instructora explica que el fet que s'estigui davant d'una organització que va treballar per tirar endavant l'anomenat 'Procés'.
Així, sosté que "fa necessari la investigació i enjudiciament conjunt, valorant els actes executats per cada un d'ells i la qualificació jurídica que puguin merèixer".
Recorda que els investigats van ordir una estratègia de tot el moviment secessionista "perfectament organitzat i amb repartiment de papers entre les autoritats governamentals, parlamentàries i associacions independentistes" com l'Assemblea Nacional Català (ANC) i Òmnium Cultural, els líders Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, es troben a la presó incondicional investigats per un delicte de sedició.
Els exconsellers ressalten en els seus escrits d'oposició a l'admissió de la querella que l'Audiència Nacional no és competent per als delictes que se li imputen.
Sobre la responsabilitat civil imposada -6.200.000 d'euros per tot el Govern cessat, incloent l'expresident Carles Puigdemont -, l'advocat dels exconsellers ha lamentat que s'hagi demanat fins i tot abans d'haver citat els investigats i sense estar present el lletrat.
Ha insistit que la jutgessa "no explicita cap argument basat en raons per determinar la procedència de l'assegurament de responsabilitat civil", una forma indirecta de sustentar la concurrència d'un suposat delicte de malversació.
Escriu el teu comentari