La jutgessa Lamela, partidària que les causes a líders independentistes s'enviïn al Suprem

 

El TS investiga membres de la Mesa del Parlament

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela considera que s'han d'acumular al Tribunal Suprem les causes que investiguen el procés independentista a Catalunya perquè es tracta de delictes "connexos" i per tant l'escissió de la instrucció "dificultaria enormement" la investigació conjunta de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre i la posterior declaració d'independència.

Així ho exposa la magistrada que instrueix la causa a l'Audiència Nacional contra l'expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers pels delictes de sedició, rebel·lió i malversació en el seu informe remès al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga per la seva part als exmembres de la Mesa del Parlament i que va demanar valoració a les parts sobre la possible acumulació de totes les causes judicials obertes pel procés sobiranista.

La titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 considera que totes les persones querellades formen part d ' "una complexa i heterogènia organització" que des de 2015 --any que va arrencar el pla independentista-- desenvolupa una premeditada estratègia "perfectament coordinada amb repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils ".

Per això entén que la investigació als exmembres del Govern d'una banda i als parlamentaris aforats de l'altra, no ha de ser escindida, "sinó que s'ha de fer de forma conjunta i en un únic procediment a fi de poder determinar i valorar amb convenient coherència la participació concreta de cadascuna de les persones investigades i els delictes en què cadascú pot haver incorregut ".

La jutgessa descriu un organigrama integrat des de l'àmbit legislatiu, executiu i la societat civil.

En aquest últim punt es refereix al paper que juguen en la deriva sobiranista les entitats de ANC i Òmnium Cultural, al seu parer "assessors ideòlegs" del procés de desconnexió. Els seus dos líders, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, també estan sent investigats en aquesta causa juntament amb l'excap dels Mossos s Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana pel delicte de sedició.

La jutgessa recalca que tots els acusats formen part d'una organització que va actuar per aconseguir la independència de Catalunya alterant l'organització política de l'Estat i amb això la forma de govern, amb clara contravenció de l'ordre constitucional i estatutari.

Diu que es va traçar un full de ruta dissenyat després dels comicis autonòmics de 2015 que recollia el paper que havien de jugar els acusats a través d'un pla que incloïa la convocatòria de la consulta illegal del passat 1 d'octubre.

Recorda que van ignorar els pronunciaments del Tribunal Constitucional entorn d'aquesta qüestió --ja que un mes abans va suspendre d'urgència la llei de convocatòria del referèndum-- i que l'activitat parlamentària va ser encaminada a aprovar una normativa en la qual fonamentar i donar una aparença de legalitat a les diferents etapes del procés independentista.

PAPER "ESSENCIAL" DELS MOSSOS

Lamela també atorga un rol protagonista en aquest procés a determinats membres del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i del Consell de Diplomàcia de Catalunya (Diplocat), i qualifica de "essencial" el paper dels Mossos d'Esquadra en el mateix.

"Resultava essencial comptar amb la capacitat investigadora i intimidatoria dels Mossos", resa la magistrada, que conclou que s'ha produït una utilització il·legal d'aquest cos de la policia autonòmica al servei dels interessos secessionistes no solament en els actes relacionats amb la celebració del referèndum sinó en l'espionatge que es va engegar a membres de la Policia i Guàrdia Civil amb motiu del mateix.

FISCALIA

La seva postura xoca amb la mantinguda per la Fiscalia que en el seu escrit remès el dimarts al jutge Llarena va argumentar que la causa que instrueix l'Audiència Nacional contra els catorze antics membres del Govern ha de seguir en aquest òrgan i que l'acumulació que ara recolza Lamela podria ser prematura posat que la condició dels exconsellers, cessats en aplicació de l'article 155 de la Constitució, "pot veure's alterada" després dels comicis autonòmics del proper 21 de desembre.

POSICIÓ DEL GOVERN CENTRAL

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha afirmat que és "raonable" que el Tribunal Suprem pretengui acumular la causa oberta en l'Audiència Nacional contra el Govern de Carles Puigdemont a la recerca que es porta en l'en Alt Tribunal als membres de la Taula del Parlament.

"Això garantirà sens dubte la coordinació i la unitat de tractament", ha asseverat el ministre en els passadissos del Congrés dels Diputats.

Per a Catalá, és "raonable" que el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena hagi considerat necessari que la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela li passi les diligències per oferir un "element més de garantia i seguretat jurídica".

JUNQUERAS

L'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, considera una "bona notícia" que la magistrada de l'Audiència Nacional aposti per que s'acumulin en el Tribunal Suprem les causes obertes pel procés independentista.

"És bona notícia perquè estem guarint alguns dels vicis del procediment. El procediment està viciat d'una forma brutal en 200.000 fronts més".

Van donin Enyde, advocat també d'alguns dels exconsellers i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, considera que aquest posicionament de la magistrada "confirma la tesi" de les defenses que tot ha d'instruir-se dins d'un mateix procediment.