El Govern de Puigdemont preveia un impagament del deute després de la declaració d'independència

 

En una anotació de 2016.

El Govern de Carles Puigdemont temia la possibilitat d'arribar a un "impagament selectiu" de deute amb la independència i així ho va reflectir el secretari d'Economia i Hisenda, Josep Maria Jové, si Moleskine, la ja coneguda com a 'agenda del procés', on afirma que hi havia crèdit del que els podien demanar la cancel·lació anticipada si hi havia "selective default".

La preocupació pel deute es veu reflectida en el fet que van crear un "grup de treball de deute" per analitzar la forma d'afrontar aquest assumpte i, entre altres coses, plantejaven renegociar principal i interessos amb els bancs, retallar despeses i augmentar els ingressos per impostos.

Així apareix en una anotació del 17 de març de 2016, on l'home que era la mà dreta de Junqueras escriu, entre els objectius, tenir la informació de l'estat de l'endeutament, els venciments i els tipus d'interès.

I assenyala l'advertiment que els poden reclamar el pagament de part del que han de manera anticipada: "Hi ha crèdit que es pot demanar cancel·lació anticipada si hi ha selective default".

Aquí afegeix, a més, l'acusació al "Estat" que els està "estrenyent" amb aquest assumpte per posar-los en dificultats amb els venciments del crèdit a curt termini.

Aquesta ha estat precisament una de les peticions recurrents d'Oriol Junqueras a Cristóbal Montoro durant tot el temps que ha estat vicepresident de la Generalitat: que el ministre els autoritzés a transformar el deute a curt termini en deute a llarg.

La petició es devia a les dificultats que el Govern de Puigdemont estava tenint per pagar els venciments a curt.

No obstant això, el Ministeri no va accedir mai a aquesta petició ja que el deute a llarg termini de les comunitats autònomes acaba sent recolzada per l'Estat i finançada pel Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i Hisenda volia que Catalunya, com la resta de regions , es responsabilitzés dels seus venciments a curt.

"ARMA POLÍTICA"

Per això, Jové anota en la seva agenda que aquest impediment a transformar el deute a curt en deute a llarg suposava utilitzar el "endeutament" de Catalunya "com a arma política".

Aquest assumpte torna a abordar amb motiu de la negociació dels pressupostos amb la CUP. Al maig de 2016, Jové torna a parlar del "impagament de deute" i afegeix: "Renegociació deute amb bancs, renegociació interessos i principal". Tot seguit dóna a entendre que "a curt termini no es pot" deixar de pagar el deute.

MÉS IMPOSTOS

Aquesta anotació està enquadrada en un annex sobre "procés constituent" en què es fixen 5 eixos. El primer d'ells és la reducció de despeses simbòlics en més de 270 milions d'euros i un "pla de xoc".

En segon lloc, un augment d'ingressos amb "més recaptació, més progressivitat" en els impostos, l Ucha contra el frau, recuperació de la recaptació que tenien en 2008 per impost de societats, just abans de la crisi i l'aplicació de "nous impostos ".

Fins i tot contemplen recuperar els impostos que ha anul·lat el Tribunal Constitucional, entre aquests hi ha el que pretenien fixar a les centrals nuclears, el cànon digital o l'impost als dipòsits bancaris.

Però l'assumpte del deute és recurrent en la 'agenda del Procés' i en un altre dels apunts, Jové anota: "RUPTURA: Topall de dèficit: com ho fem si el nostre únic finançador és el FLA. Com ho fem per trencar dependència de el deute al mateix temps ".

De fet, la major part del deute de la Generalitat és amb el FLA, 53.600 milions d'euros dels gairebé 70.000 milions que deu.

El Govern, a través del Fons de Liquiditat Autonòmica, és el principal finançador de Catalunya.

La resta del deute és a llarg termini amb els banc s, sobretot estrangers, fórmules de finançament públic-privada i línies de crèdit a curt termini, uns 4.400 milions d'euros.