El paràsit de la malària afavoreix noves picades del mosquit que propaga la malaltia

 

Segons un estudi del CSIC.

Un equip d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a Sevilla, ha comprovat en un estudi que el paràsit de la malària ( 'Plasmodium'), indueix canvis en els organismes que infecta, que afavoreixen la producció de noves picades dels mosquits vectors de la malaltia.

Els resultats de l'estudi han revelat que les aus que presentaven més infeccions per 'Plasmodium' van ser picades pels mosquits amb major freqüència que aquelles aus infectades la càrrega parasitària va ser experimentalment reduïda mitjançant un tractament antimalàric.

Per a la investigació, en la qual també ha participat l'àrea d'Epidemiologia i Salut Pública del Centre d'Investigació Biomèdica En Xarxa (Ciberesp), s'ha utilitzat l'teuladí -'Passer domesticus'- com a espècie-hoste model.

Josué Martínez-de la Pont, investigador de la EBD i un dels autors de l'estudi, ha apuntat que els resultats donen suport, almenys parcialment, la hipòtesi que els paràsits manipulen a l'organisme que els allotja a través, per exemple, d'una reducció en el comportament defensiu de l'hoste.

És a dir, aquells exemplars de pardal comú que comptaven amb una major càrrega parasitària eren més susceptibles a noves picades dels mosquits vectors que aquells altres la càrrega parasitària s'havia reduït prèviament amb un tractament antimalàric.

La hipòtesi de la manipulació del paràsit ha rebut una atenció creixent durant l'última dècada. Proposa que els patògens manipularien als hostes per augmentar la seva taxa de contacte amb els mosquits, el que milloraria tant la probabilitat d'adquisició de patògens, com la transmissió a un nou hoste.

Els paràsits de la malària del gènere 'Plasmodium' són patògens transmesos per mosquits que els transmeten en picar primer a un hoste infectat i, dies més tard, a un sa.