Pérez de los Cobos veu justificada l'actuació policial durant l'1-O

 

El director del Gabinet de coordinació i estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat, Diego Pérez de los Cobos, justifica les actuacions policials durant el dispositiu per impedir el referèndum il·legal de l'1 d'octubre a Catalunya per les "accions de violència directa" de concentrats a les escoles i inacció dels Mossos d'Esquadra, en un informe remès al Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona.

Aquest jutjat és el que investiga les denúncies de particulars que van resultar ferits --alguns han presentat querella--, que ascendeixen a 218 casos durant les actuacions policials en col·legis de Barcelona aquest dia, i va reclamar a la Secretaria d'Estat de Seguretat un informe que detallarà totes les actuacions de les forces i cossos de seguretat aquest dia, que li va ser lliurat el 23 de novembre.

En l'informe, Dels Cobos critica les actuacions dels Mossos ja que la "inoperància" del dispositiu que van desplegar els dies abans i l'1 d'octubre va fer que hi hagués moltes persones concentrades en els centres, a més que postil·la textualment que les patrulles de la policia catalana desplegades a les escoles van tenir una actitud d'inacció generalitzada.

"Amb caràcter general, la seva actitud va ser d'absoluta passivitat i nul·la col·laboració davant l'actuació de les forces i cossos de seguretat per intentar complir el mandat judicial", arribant en alguns casos a una actuació encara pitjor, segons les seves paraules, ja que van intentar entorpir i obstruir l'actuació d'aquests cossos.

L'informe explica que el dispositiu policial per impedir l'1-O, basant-se l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i en compliment del mandat del Tribunal Constitucional, preveia que els Mossos d'Esquadra s'encarregarien de les tasques prèvies i de garantir que les taules no es constituïssin, mentre que la Guàrdia Civil i la Policia donarien suport el dia del referèndum.

No obstant això, en rebre des de primera hora l'1 d'octubre informacions de la "molt limitada eficàcia" de l'actuació dels Mossos per impedir l'ocupació i obertura dels locals de votació, es van activar les unitats dels altres cossos i, segons De els Cobos, la intervenció es va focalitzar en intervenir els materials i no en el desallotjament de punts de votació perquè tingués la menor afectació possible.

Segons el seu relat, es van trobar a les escoles amb "concentracions organitzades i preparades entre els pocs centenars i 1.500 persones en actitud de resistència passiva i en alguns casos exercint la força", el que va fer que la intervenció es veiés considerablement dificultada i alentida, tenint d'apartar una a una persones que feien de parapet.

"Aquestes accions actives d'impediment d'accés de les Forces i Cossos de Seguretat no es van improvisar, no van ser fruit d'una reacció espontània a casa punt de votació. Tot el contrari, es tractava d'accions organitzades, premeditades, amb repartiment de rols", argumenta.

Segons aquest document, la força pública "va ser rebuda amb accions de violència directa", el que va obligar a fer servir mitjans antiavalots, i assegura que aquestes situacions podrien haver estat evitades mitjançant una actuació anterior de tancament de locals per part dels Mossos d'Esquadra , que tenien l'encàrrec de fer-ho.

COMITÈS DE DEFENSA

L'informe apunta l'actuació dels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) "operant com a elements de coordinació i execució d'actes preparatoris i executoris de l'oposició a les forces de seguretat" i protagonitzat accions de parapet en els punts de votació.

Recorda al seu informe que aquests comitès, reconvertits en Comitès de Defensa de la República, i que han estat objecte d'investigació policial, han seguit actuant després de l'1-O amb accions com l'organització de la jornada de mobilització del 8 de novembre que va suposar més de 70 talls a la xarxa viària i ferroviària catalana.

IDENTIFICACIONS

Aquest jutjat que investiga les lesions de l'1-O ha reclamat identificar els agents actuants i en la causa ja està un informe de la Brigada d'Informació de Barcelona de la Policia Nacional que detalla la relació de policies intervinents, la categoria, la seva indicatiu i nombre orgànic, especificant en quin col·legis van actuar, segons informa 'Eldiario.es'

Amb aquestes dades, els agredits personats en la causa han començat a identificar els policies que van actuar i que poden ser els que van cometre les lesions en base als números identificatius que portaven a l'esquena i les imatges captades --de fet, els Mossos d'Esquadra han remès al jutge un informe amb les imatges recopiladas--.

Per exemple, Marta T., que va ser lesionada en una mà al col·legi Pau Claris de Barcelona, ha identificat l'agent i, segons ha explicat el seu advocat, Xavier Monge, del col·lectiu Alerta Solidària, preveuen presentar un escrit al jutjat perquè el citi.

A més, es plantegen ampliar aquesta petició a la resta d'agents participants en l'operatiu en aquest col·legi, ja sigui com a investigats o com a testimonis.

Sobre l'informe de Dels Cobos, Monge ha valorat que posa en relleu que "malgrat que s'intentin excusar, es tractava d'un operatiu policial absolutament desmesurat i preparat per fer front a situacions de violència extrema que en cap cas es van produir".

"L'absència de cap actitud violenta al llarg de la jornada del referèndum per part dels ciutadans és la major prova que l'actuació policial va ser desmesurada i que no respecte els principis d'oportunitat, proporcionalitat i mínima intervenció", afirma el lletrat.