El mòdul d'aterratge Odiseu d'Intuitive Machines va aterrar amb èxit prop del pol sud de la Lluna, fet que suposa el retorn dels Estats Units a terra lunar més de 50 anys després de la fi del programa Apol·lo.
La nau amb forma hexagonal es va posar suavment i de manera autònoma a les 23.23 UTC del 22 de febrer al cràter d'impacte Malapert A, de 24 quilòmetres de diàmetre ia uns 300 quilòmetres del pol sud de la Lluna.
El descens es va produir des d'una òrbita a 92 quilòmetres de la Lluna. La confirmació de l'aterratge no va arribar al control de la missió fins a 13 minuts després, quan es va rebre l'adquisició de senyal del mòdul.
El mòdul d'aterratge d'Intuitive Machines, una empresa amb seu a Houston contractada per la NASA per portar càrrega científica a la Lluna, es va enlairar el 15 de febrer a les 06.05 UTC en un coet Falcon 9 d'Space X des del Centre Espacial Kennedy i ha recorregut un milió de quilòmetres. Està previst que el mòdul funcioni en superfície durant un dia lunar, cosa que equival a 14 dies terrestres.
Ha estat el segon intent dels Estats Units en poques setmanes de tornar a la Lluna, de moment amb missions robòtiques, després de la finalització del programa Apol·lo fa mig segle.
El 8 de gener va ser llançat el mòdul d'aterratge Peregrine d'Astrobotic, però la pèrdua de combustible de la nau va impedir que arribés al seu destí, cosa que estava previst el 23 de febrer.
Ambdues missions són part de la iniciativa de la NASA de Serveis Comercials de Càrrega Lunar (CLPS), pel qual l'agència contracta amb empreses privades la construcció i el llançament de les naus.
Un dels instruments de la NASA que transporta Odiseu, el Mesurador de Masses de Radiofreqüència, està mesurant els propulsors criogènics a la nau al llarg de la missió. S'han recopilat fitxers de dades i molts s'han descarregat per a la seva anàlisi.
Al llarg de la fase de càrrega de propel·lent que va tenir lloc abans del llançament, l'instrument va recopilar dades, que es van descarregar i van analitzar gairebé en temps real. Les dades també s'han recopilat durant la fase de trànsit de microgravetat de la missió. Aquesta anàlisi ha continuat fins a l'aterratge a la Lluna.
Un altre instrument de la NASA, el Demostrador de Navegació del Node Lunar 1, integra la funcionalitat de navegació i comunicació. Aquest instrument científic ha estat operant diàriament durant la fase de creuer.
La radiobalisa està dissenyada per permetre observacions precises de geolocalització i navegació a orbitadors, mòduls d'aterratge i personal de superfície, confirmant digitalment les seves posicions a la Lluna en relació amb altres naus, estacions terrestres o rovers en moviment.
La comprovació ajuda a preparar-se per aterrar a la Lluna, ja que el demostrador de navegació té com a objectiu recopilar aquestes dades durant la durada de la fase doperacions de superfície de la missió.
En total, la nau porta 6 càrregues útils de la NASA, que també estudiaran les interaccions entre el clima espacial i la superfície lunar, i la radioastronomia.