El creixement del suport a l'extrema dreta a les properes eleccions europees és un dels principals maldecaps dels dirigents de Brussel·les, especialment per al Partit Popular Europeu i la seva líder, Úrsula Von der Leyen. L'actual presidenta de la Comissió Europea parteix com a favorita, però tindrà dificultats per governar si els ultres aconsegueixen prou escons per frenar les polítiques europees clau, com el Pacte Verd per reduir un 90% les emissions de gasos d'efecte hivernacle abans del 2040 o la relació amb Ucraïna.
Però aquesta por es podria estar fent cada vegada més petita, amb una ultradreta ultrafragmentada a la qual és impossible trobar un fil comú per confluir al Parlament Europeu. Els partits populistes de dretes estan dividits en dos bàndols a l'Eurocambra: Identitat i Democràcia (ID) i els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), per les sigles en anglès.
Als Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) és on se situa la ultradreta espanyola, Vox, i està liderat pel partit de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. També té altres figures importants com el partit Llei i Justícia de l'exprimer ministre polonès Mateusz Morawiecki
D'altra banda, el grup Identitat i Democràcia (ID) està actualment liderat per la líder de l'Agrupació Nacional a França, Marine Le Pen, i l'acompanyen la Lliga de Matteo Salvini o la recent estrella de la ultradreta, el neerlandès Geert Wilders, que va guanyar les últimes eleccions al país.
Aquesta aparent fragmentació, però, és merament estètica. De fet el 2021 els partits integrants d'ECR, ID i el Fidesz de l'hongarès Viktor Orban -que va abandonar el Grup Popular Europeu- van llançar una declaració conjunta on mostraven el seu "compromís en defensa d'una Europa respectuosa amb la sobirania, la llibertat i les tradicions" dels Estats membres".
És a dir, aquestes dues forces podrien arribar a ser una si tinguessin prou vots per desafiar l'hegemonia europea. El problema ha arribat aquest divendres, quan Salvini i Le Pen han expulsat de la seva formació una de les principals forces, l'AfD alemanya. que podria arribar a superar els socialistes en aquestes enquestes, quedar en segona posició, i obtenir un munt de diputats que ja no aniran en bloc amb aquesta ultradreta. Els alemanys, pel fet de ser el país més poblat de la UE, són els que aporten més diputats al Parlament, concretament 96.
La sortida de l'AfD alemanya podria debilitar el possible triomf de la ultradreta, que recolzava en aquesta formació el creixement en aquestes eleccions. Segons les enquestes de Político.eu, el grup de Le Pen, Identitat i Democràcia, creixeria de 49 a 85 diputats en les properes eleccions europees. Però a aquesta suma ara se li ha de restar els 17 diputats que guanyaria l'AfD, de manera que el grup de Le Pen podria acabar quedant-se amb 68 diputats. Al grup d'Abascal i Meloni, ECR, les enquestes de Politico.eu projecten una pujada més moderada per a aquestes eleccions.
Per què Le Pen i Salvini han fet fora l'AfD?
Els líders d'Agrupació Nacional (AN) i Lliga, la francesa Marien Le Pen i l'italià Matteo Salvini, van decidir trencar aquesta setmana les seves relacions al Parlament Europeu amb la ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) després que el seu principal candidat a les eleccions europees, Maximilian Krah, matisés el rol de les Schutzstaffel (SS), la força principal militar i ideològica d'elit nazi.
Khan va oferir el cap de setmana una entrevista al diari italià 'La Repubblica' en què va mostrar el seu rebuig a catalogar "automàticament com un criminal" a tot aquell que vestira l'uniforme de les SS durant el nazisme. "S'han de valorar les culpes de manera individual. Al final de la guerra, hi havia gairebé un milió de SS", va assenyalar el polític alemany, reconeixent que familiars de la seva dona van arribar a allistar-se a les forces nazis.
En aquest context, des d'AN han confirmat que no tornaran a asseure's amb l'AfD durant la propera legislatura europea. Poc després, la Lliga ha assenyalat que "com sempre, Salvini i Le Pen estan perfectament alineats i d'acord", lliscant així el rebuig a formar grup amb la ultradreta alemanya, segons recull l'agència italiana de notícies AdnKronos.