El tràfic de drogues, en particular de cocaïna i cànnabis, s'està consolidant als països del Sahel, a la llum de l'increment de les incautacions d'estupefaents a la regió, i s'està convertint en una nova via per fer arribar aquestes substàncies cap al nord d'Àfrica i Europa com a destinació final, segons es desprèn del darrer informe publicat per l'Oficina de l'ONU sobre Drogues i Delinqüència (UNODC, per les sigles en anglès).
La resina de cànnabis segueix sent la substància traficada internacionalment que s'inquauta amb més freqüència als països del Sahel --Burkina Faso, Txad, Mali, Mauritània i Níger--, però les intercepcions de cocaïna han augmentat els últims anys, igual que la d'opioides com el tramadol.
Les incautacions de cocaïna s'han disparat, passant d'una mitjana de 13 quilos a l'any en el període entre 2015 i 2020, a 1.466 quilos el 2022, fet que suggereix un trànsit important a través de la regió. La situació geogràfica del Sahel el converteix en una escala natural per a la quantitat creixent de cocaïna produïda a Sud-amèrica en la seva ruta cap a Europa, on també s'ha produït un augment similar en la demanda d'aquesta droga, segons UNODC.
D'acord amb l'informe, consultat per Europa Press, la majoria de la cocaïna que arriba a l'Àfrica Occidental continua el trànsit cap al nord amb destinació al Magrib ia Europa a través de rutes marítimes al llarg de la costa, si bé les confiscacions realitzades a Burkina Faso, Mali i Níger apunten que també es trafica cocaïna per rutes terrestres a través del Sahel cap a Algèria i Líbia, des d'on continuaria cap a Europa.
També s'ha constatat trànsit per via aèria, amb confiscacions en vols arribats a aeroports del Sahel i també a aeroports europeus en vols procedents d'aquests països.
El fet a més que s'hagin fet incautacions en altres països fora de la regió que tenien com a destinació el Sahel confirma un "important canvi" en el trànsit de cocaïna. Així doncs, ara que s'ha identificat aquesta nova pauta "l'acció de les forces de seguretat pot estar més focalitzada", defensa UNODC.
Pel que fa a la resina de cànnabis, al marge de la ruta directa entre el Marroc i Espanya, també es trafica amb aquesta substància per via terrestre cap a Mauritània, Mali, Burkina Faso, Níger i Txad, i després cap a Algèria, Líbia i Egipte.
A més, des del 2020, els països del Sahel han informat del trasllat d'aquesta droga per mar per una ruta alternativa, principalment des del Marroc per la costa d'Àfrica Occidental fins a ports al golf de Guinea, especialment a Benín i Togo, abans de seguir el seu camí cap al nord amb destinació al Níger i després al nord d'Àfrica.
L'informe atribueix el fet que s'hagi buscat una via alternativa, malgrat persistir la terrestre, a les pertorbacions al comerç com a resultat dels bloquejos de carreteres a la frontera entre el Marroc i Mauritània, a l'augment de les confiscacions de resina de cànnabis en aquest segon país ia la percepció dels traficants que les rutes a través de Mali són menys segures que abans per la presència de tropes internacionals en alguns punts i al bandidatge.
Segons l'informe, en el període 2021-2022, al Sahel es van confiscar 24,8 tones de resina de cànnabis, cosa que el converteix en la substància més confiscada per darrere de la pròpia planta de cànnabis. Aquesta dada suposa el 52,6% de les incautacions a tota Àfrica Occidental i Central, cosa que posa en relleu la importància de la ruta saheliana. El Marroc, on el 2022 es van produir uns 901 tones, és el principal origen d'aquestes incautacions.
Conseqüències del narcotràfic
"El tràfic de drogues està ben establert a la regió del Sahel, amb conseqüències nocives tant a nivell local com global", ha ressaltat en un comunicat el representant regional d'UNODC a l'Àfrica Central i Occidental, Estimat Philip d'Andrés. "La implicació de diversos grups armats en el tràfic de droga segueix llastrant la pau i l'estabilitat a la regió", ha lamentat.
Tot i les aclaparadores proves de la implicació de grups armats en el tràfic de drogues al Sahel --l'informe cita en particular els antics rebels tuareg del nord de Mali--, "sembla haver-hi menys proves" que els grups gihadistes actius a la regió com el Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans (JNIM, filial d'Al-Qaida) i Estat Islàmic al Gran Sàhara (ISGS, també conegut com a Estat Islàmic Sahel), “estiguin jugant un paper actiu en el tràfic de drogues ".
Tot i això, la UNODC considera que aquests grups terroristes "probablement s'estan beneficiant indirectament mitjançant el pagament per part dels traficants del 'zakat', una mena d'impost a la riquesa que exigeixen JNIM i ISGS a les zones on operen, o cobrant impostos als combois que travessen les àrees sota el seu control".
L'informe adverteix del "cercle viciós" al Sahel en què un feble Estat de dret està facilitant l'expansió de l'economia de les drogues que, alhora, facilita recursos financers per al manteniment o l'expansió de conflictes, els quals continuen afeblint l'Estat de dret.
El trànsit d'estupefaents es veu facilitat per la corrupció imperant a la regió. Les incautacions recents, arrestos i detencions al Sahel posen de manifest com aquest trànsit es veu facilitat per un ampli ventall d'individus que inclouen membres de l'elit política, líders comunitaris i líders de grups armats. A més, els traficants usen els seus ingressos per penetrar en diferents capes de l'Estat, cosa que els permet evitar-ne la persecució.
D'altra banda, els traficants procedeixen al rentat de diners entre d'altres a través de sectors com el de l'or o l'immobiliari, cosa que complica el seguiment de les transaccions financeres alhora que dóna els narcotraficants una influència econòmica més gran i una façana de legitimitat.
"L'increment en el nombre i el volum de les confiscacions al Sahel demostra el compromís de les autoritats locals a l'hora de combatre el crim organitzat", ha ressaltat Philip de Andrés, per a qui "ara és el moment d'actuar per pertorbar les xarxes de tràfic de drogues” el que passa entre altres coses per un enfortiment dels marcs legals i una major cooperació a nivell internacional.
"Nacions Unides espera que aquest informe serveixi com a crida d'atenció", ha assenyalat el representant especial de l'ONU per al Sahel, Leonardo Santos Simão. "Els Estats del Sahel, juntament amb la comunitat internacional, han d'emprendre accions urgents, coordinades i integrals per desmantellar les xarxes de tràfic de drogues i donar a la població d'aquests països el futur que mereixen", ha afegit.