La baronessa Thyssen presenta el seu museu a Barcelona, que obrirà el 2027
Collboni ha assegurat que amb projectes com aquest "torna la Barcelona de l´ambició cultural, que no es posa límits"
El Museu Carmen Thyssen Barcelona preveu obrir durant el 2027 obres d'art català dels segles XIX i XX a més d'exposicions temporals, quan es rehabiliti l'edifici que va albergar el cinema Comèdia, l'antic Palau Marcet de la confluència passeig de Gràcia-Gran Via.
L'han presentat aquest dijous l'alcalde, Jaume Collboni; la baronessa Thyssen, i el ceo i confundador del fons Stoneweg, Places & Experiences, Jaume Sabater, en una roda de premsa al Saló de Cent de l'Ajuntament.
Collboni ha assegurat que amb projectes com aquest "torna la Barcelona de l'ambició cultural, que no es posa límits", i ha definit Thyssen com una de les col·leccionistes d'art més grans del món i que ha fet realitat el seu somni de tenir un museu a la seva ciutat natal.
Ha insistit que Barcelona "diu sí a la cultura, sí a les grans institucions culturals, sí als grans esdeveniments i equipaments, sí als grans museus públics i sí als grans museus privats", i que aquest nou centre és un salt d´escala per a la ciutat, al costat de les ampliacions del MNAC i Macba.
Ha estès l´agraïment a Stoneweg, que ja és present a la ciutat al Palau Martorell, i ha afegit que el projecte de Museu Carmen Thyssen és una iniciativa d´impacte que permetrà atreure grans exposicions, nous visitants i que l´art català es valori internacionalment .
També ha dit que el consistori ha acompanyat la iniciativa, que el naixement del museu és "com ampliar la família" i que és un projecte 100% privat que la capital catalana acull i permet ampliar l'oferta cultural.
Thyssen: "Obres meravelloses"
Thyssen ha subratllat que serà un museu del segle XXI, que tindrà com a eix l'art català del XIX i XX procedent de la seva col·lecció privada, a més d'exposicions temporals: "Estarà ple d'obres meravelloses".
Ha explicat que amb el temps s'ha convertit en una col·leccionista seriosa, i ha reivindicat que “els pintors no han pintat per a una sola persona, sinó per a la Humanitat”.
XIX, XX i exposicions temporals
Algunes obres que s'exposaran de forma permanent són els olis 'Interior a l'aire lliure' de Ramon Casas, 'Port de Barcelona' d'Eliseu Meifrèn i 'La creu de terme' de Santiago Rusiñol, concreten Thyssen i Stoneweb en un comunicat conjunt .
A més, hi haurà exposicions temporals amb artistes clàssics, moderns i contemporanis de nivell internacional, avantguardes artístiques i col·leccions d'arts decoratives, moda i joieria.
Fundació "art i llegat Barcelona"
La baronessa, acompanyada de la seva filla Carmen Thyssen, s'ha mostrat feliç perquè el museu comenci a caminar i també perquè és al passeig de Gràcia, perquè és on Antoni Gaudí va projectar edificis com La Pedrera, i ha recordat que ella anava al cinema Comèdia a veure pel·lícules, també de qui en va ser el marit, l'actor Lex Barker.
La governança del museu es farà des de la fundació Art i Llegat Barcelona, on hi ha Thyssen i la seva filla, i que presideix el ceo de Stoneweg, amb la idea de deixar un llegat per a la ciutat de Barcelona.
El procés del Museu
Jaume Sabater ha explicat que cal tramitar llicències per a les obres d'un projecte ambiciós amb una obra rellevant: "Fins al 2027 no ens podem plantejar que es pugui estar operant en aquest museu".
Les obres de rehabilitació de l'edifici que albergarà el museu començaran a finals del 2025, amb la previsió d'obrir les portes al llarg del 2027, segons el comunicat del fons i la baronessa.
Serà una col·laboració entre un estudi d'arquitectura català i un d'internacional, expert en art i museus, i buscaran maximitzar la interacció i la connexió amb els visitants, afegeix el comunicat.
Sabater ha destacat durant l'acte que “cultura i Barcelona sempre han anat de la mà, per història, per talent, per essència”, i que Stoneweg vol reforçar la identitat cultural de la ciutat.
També creu que convertir Barcelona en epicentre de la cultura implica "complicitat de tots els sectors", institucions, museus i centres d'art, i ha agraït la determinació de Thyssen per fer el projecte.
Escriu el teu comentari