Verges (Girona) reviu la impactant 'Dansa de la Mort' a la processó de Dijous Sant

Aquest Dijous Sant a la nit, els carrers de Verges (Girona) han acollit la seva tradicional processó de Setmana Santa, que ha culminat amb la impactant Dansa de la Mort.

Amb orígens medievals, la Dansa de la Mort ha recorregut els empedrats carrers de Verges cada Dijous Sant des del 1666, fa 359 anys, tot i que s’ha vist interrompuda per la pandèmia els anys 2020 i 2021.

L'any 2010, la Generalitat de Catalunya ha declarat aquesta processó Festa Patrimonial d'Interès Nacional. La festivitat ha començat a la tarda amb la desfilada dels Manages, els soldats romans, que han anunciat l'inici d'un esdeveniment carregat d’història i simbolisme.

Després, s'ha representat el Misteri de la Passió de Crist a la plaça Major, abans que la processó hagi començat el seu recorregut pels antics camins de la vila medieval, envoltada de muralles i torres fortificades. El Vía Crucis ha començat passades les 12 de la nit, ja a la matinada del Divendres Sant.

Al llarg del recorregut, els participants han revifat el dolorós camí de Jesús cap a la crucifixió, acompanyat d'una impressionant ambientació audiovisual. Al camí, s'han representat escenes com les tres caigudes, fins arribar al moment culminant: la Dansa de la Mort.

LA DANSA DE LA MORT

La Dansa de la Mort ha estat el clímax de la processó, una coreografia única interpretada per 10 persones. Cinc d'elles, vestides com esquelets, han ballat al ritme del tambor, mentre que les altres cinc, amb túniques negres, han avançat seguint el compàs sense realitzar els passos de la dansa.

D’entre els ballarins, ha destacat el capdanser (ballarí principal), que ha obert la dansa amb la seva dalla, sobre la qual ha aparegut la inscripció llatina Nemini Parco ("No perdono a ningú"). El banderer (abanderat) ha portat una bandera negra amb la frase Lo temps és breu, i un dels esquelets ha portat un rellotge, un poderós símbol de l’arribada imminent de la mort.

El final de la dansa ha portat els participants cap a l’església parroquial de Verges, on, en un solemne silenci, han fet una reverència davant el Santíssim en una capella lateral, tancant així una de les celebracions més profundes i emotives de la Setmana Santa catalana.