Es compleix un any dels atacs de Hamàs a Israel del 7 d'octubre: així es van forjar

El 7 d'octubre del 2023 va començar amb un atac sense precedents que marcaria el dia més fosc en la història d'Israel. A les 6.30 del matí, mentre la majoria dels israelians dormia o estava despertant, Hamàs va llançar una ofensiva coordinada que va prendre el país completament per sorpresa. Era el dia de Simjat Torà, una festivitat jueva de gran importància, marcada per la celebració a sinagogues i llars. Tot i això, aquell matí festiu es va transformar en un malson quan coets van començar a caure des de la Franja de Gaza.

Les tensions entre Israel i Hamàs feia anys que s'acumulaven, especialment des que el grup islamista va aconseguir el control de Gaza el 2007. El bloqueig imposat per Israel i Egipte, les condicions de vida a la Franja, i la manca d'una solució política al conflicte van alimentar el ressentiment dels palestins. Durant més d'una dècada, Hamàs va llançar milers de coets cap al sud d'Israel i va provocar represàlies per part de l'exèrcit israelià. Tot i això, l'atac del 7 d'octubre va ser diferent, tant per la seva escala com per la seva execució. A aquella hora del matí, els primers coets no van ser l'únic; militants de Hamàs van començar a creuar la frontera en diverses direccions, utilitzant túnels, drones, vehicles i parapents per atacar les comunitats properes.

Un dels primers llocs a ser atacat va ser el festival de música Supernova, al desert del Negev. A les 7.00 del matí, quan molts assistents encara gaudien de l'esdeveniment, el so de les explosions va anunciar l'arribada dels militants de Hamàs, que van irrompre al festival disparant indiscriminadament. Desenes de persones van ser assassinades mentre centenars intentaven fugir. A mesura que els supervivents relataven els fets, es va fer evident que la matança havia estat meticulosament planificada.

Simultàniament, els kibutzim prop de la frontera amb Gaza, com Be'eri i Kfar Aza, van patir brutals atacs. A partir de les 7:30, militants armats van entrar en aquests assentaments i van començar a assassinar famílies a les seves pròpies llars. La brutalitat dels atacs va commocionar el país: a Be'eri, més de 100 civils van ser massacrats, mentre a Kfar Aza les escenes d'horror no van ser menys esgarrifoses. Els segrestos també van començar en aquest punt. Famílies senceres, inclosos nens i ancians, van ser portades com a ostatges a Gaza, un fet sense precedents que va engrandir el dolor de la nació.

La cronologia de l'atac

L'atac de Hamàs va estar clarament orquestrat per provocar el major dany possible en el menor temps. A les 8:00 del matí, més de 2.500 coets havien estat llançats cap a Israel, activant les alarmes antiaèries a ciutats com Tel Aviv, Ashkelon i Beersheva. A mesura que l'ofensiva s'expandia, les forces de seguretat israelianes van trigar a reaccionar a causa de la magnitud de l'atac i la sorpresa.

A les 9.00 del matí, els informes de segrestos massius van començar a arribar. Més de 200 israelians van ser presos com a ostatges per Hamàs, que els va portar a Gaza, incloent dones, nens i ancians. Al llarg de les hores següents, les Forces de Defensa d'Israel (FDI) es van mobilitzar per intentar controlar la situació a les àrees afectades, però el dany ja estava fet. Els militants de Hamàs havien aconseguit infiltrar-se a diverses localitats, causant una massacre sense precedents.

A les 12.00 del migdia, les FDI van llançar una sèrie de bombardejos a la Franja de Gaza en represàlia per l'atac. L'escalada bèl·lica es va intensificar ràpidament, convertint-se en una de les més sagnants dels darrers anys. El nombre de víctimes civils israelianes va superar les 1.200 persones, la majoria assassinades les primeres hores de l'atac. Alhora, Gaza també va patir bombardejos massius, amb centenars de morts i ferits entre els civils palestins.

Els hospitals al sud d'Israel ia Gaza estaven desbordats. A les 15:00, el govern israelià va declarar l'estat de guerra i va començar a mobilitzar milers de reservistes. Per aquell moment, la xifra de morts seguia augmentant, i els segrestats romanien en parador desconegut. Les imatges de devastació i patiment es van difondre ràpidament per tot el món.

Les postures internacionals

L'atac va provocar reaccions immediates a la comunitat internacional. Els Estats Units van ser un dels primers a condemnar l'agressió de Hamàs. El president Joe Biden va emetre un comunicat expressant el seu suport incondicional a Israel i condemnant el terrorisme. Al llarg del dia, l'administració nord-americana va començar a enviar assistència militar, incloent-hi municions i sistemes de defensa addicionals per reforçar la Cúpula de Ferro.

A Europa, la condemna va ser gairebé unànime, encara que alguns països van demanar moderació en la resposta israeliana. Tot i això, les potències globals van enfrontar pressions internes. Sud-àfrica, en particular, va ser crítica cap a Israel, cridant a investigar el conflicte sota la Cort Penal Internacional. Aquest país, amb el seu historial de lluita contra l'apartheid, ha mantingut durant molt de temps una actitud crítica cap a l'ocupació israeliana i ha defensat la causa palestina.

Al Pròxim Orient, la situació va ser més delicada. Mentre l'Iran celebrava l'atac com una victòria de la resistència palestina, altres països com Unió dels Emirats Àrabs i Bahrain, que havien normalitzat relacions amb Israel els últims anys, van condemnar la violència però no van trencar llaços diplomàtics. Aràbia Saudita, que estava en plenes negociacions per a un possible acord de normalització amb Israel, va demanar una treva i moderació, intentant navegar entre la pressió internacional i l'opinió pública àrab.

L'atac del 7 d'octubre i les setmanes següents de combats van canviar la dinàmica del conflicte palestí-israelià. Les crítiques internes cap al govern israelià, liderat per Benjamí Netanyahu, van augmentar a causa de l'aparent manca de preparació davant d'una incursió de tal magnitud. Molts israelians es demanaven com els serveis d'intel·ligència no van detectar els preparatius d'un atac tan ben coordinat.

Per altra banda, la Franja de Gaza, ja devastada per anys de bloqueig i conflicte, va quedar encara més destruïda. Els atacs aeris israelians, dirigits contra la infraestructura de Hamàs, van causar un gran nombre de víctimes civils. Mentrestant, la crisi humanitària a Gaza va assolir nous nivells de gravetat, amb escassetat d'aliments, aigua i medicines, cosa que va portar l'ONU i altres organitzacions internacionals a redoblar els esforços per brindar assistència.