Conseqüències de les polítiques de Trump: milers de talents estatunidencs decideixen marxar del país

A penes complerts els 100 primers dies del seu segon mandat, Donald Trump ha desencadenat una sèrie de decisions que ja estan tenint repercussions profundes en el panorama econòmic i científic dels Estats Units. Més enllà de les turbulències a Wall Street, un fenomen més silenciós però igualment alarmant està cobrant força: la fugida de talent científic.

Segons dades de Nature Careers, les sol·licituds d'ocupació a l'estranger per part d'investigadors estatunidencs van augmentar un 32% entre gener i març de 2025. Només al març, coincidint amb l'anunci de noves retallades al finançament públic en ciència, les visites a ofertes laborals fora del país van créixer un 68%. Aquest èxode, que ja és visible, amenaça amb erosionar un dels pilars fonamentals del lideratge global dels Estats Units: la seva capital intel·lectual.

Entre les mesures més controvertides de l'Executiu es troben la cancel·lació de més de 200 subvencions per a la recerca sobre el VIH i la sida, la paralització de fons per a estudis sobre la COVID-19, i la retirada de 400 milions de dòlars a la Universitat de Columbia en represàlia per protestes estudiantils relacionades amb el conflicte a Gaza.

Casos com el de Valerie Niemann, que ha deixat Stanford per a incorporar a un postdoctorado a Suïssa, o el del bioestadístico Xiao Wu, la beca del qual va ser retirada a penes tres mesos després de concedir, il·lustren l'impacte humà i professional d'aquestes decisions. “Ens estan forçant a anar-nos”, afirma Wu en declaracions a Nature .

Aquest fenomen ha estat ràpidament aprofitat per institucions acadèmiques d'altres països. La Universitat de Aix-Marsella, per exemple, va llançar la iniciativa Un lloc segur per a la ciència, que va rebre prop de 300 sol·licituds, moltes d'elles provinents dels Estats Units. La Societat Max Planck a Alemanya també ha reforçat els seus esforços de captació, mentre que països com la Xina han intensificat les seves campanyes de reclutament.

Guerra oberta amb Harvard

El conflicte entre l'Administració Trump i el món acadèmic ha aconseguit aquesta setmana un nou punt crític. La Universitat d'Harvard ha presentat una demanda contra el Govern federal després de la congelació de 2.200 milions de dòlars en fons, acusació motivada per presumptes conductes antisemites. Segons la universitat, la decisió és un acte de represàlia després de haver negat, el passat 14 d'abril, a implementar una sèrie de requisits governamentals que incloïen eliminar programes de diversitat i supervisar l'orientació ideològica d'estudiants estrangers.

El conflicte va escalar encara més amb la cancel·lació d'una ajuda addicional de 2.700 milions de dòlars per part del Departament de Seguretat Nacional, que a més va exigir a Harvard un registre detallat de “activitats il·legals i violentes” suposadament comeses per estudiants internacionals.

Harvard denuncia que aquestes accions representen un intent de coacció que vulnera principis essencials com la llibertat acadèmica i la Primera Esmena de la Constitució. La universitat sosté que la intervenció del Govern no sols contravé lleis federals, sinó que estableix un precedent perillós per a l'autonomia de les institucions acadèmiques.