Els Estats Units es regiren contra els aranzels de Trump: creix la tensió judicial i política

La batalla pel rumb econòmic dels Estats Units s'ha traslladat als tribunals. Dotze estats del país han interposat una demanda conjunta contra l'Administració de Donald Trump, al·legant que les seves polítiques aranzelàries han violat la Constitució en apropiar de competències que, segons estableixen les lleis federals, corresponen exclusivament al Congrés.

La denúncia va ser presentada aquesta setmana davant el Tribunal de Comerç Internacional, un organisme clau en les disputes sobre comerç exterior. L'acció judicial està liderada pels fiscals generals d'Arizona i Oregon, Kris Mayes i Donen Rayeld, els qui acusen l'expresident d'haver generat un “clima de caos econòmic” amb mesures unilaterals que, argumenten, han provocat inestabilitat en sectors clau de la indústria i el comerç.

Aranzels sota una "emergència" qüestionada

El punt central de la disputa gira entorn de la Llei de Poders Econòmics d'Emergència Internacional, una normativa de 1977 que permet al president prendre decisions excepcionals en matèria econòmica si el país es troba sota una amenaça greu. Trump va recórrer a aquesta llei per a justificar la imposició d'aranzels a béns importats, al·legant que existia una "emergència nacional".

No obstant això, segons argumenten els fiscals estatals, les amenaces assenyalades per Trump —com el dèficit comercial o el flux de drogues i migració il·legal— no compleixen amb els criteris legals per a ser considerades emergències, ni són extraordinàries, ni tan sols inusuals. Des de la seva perspectiva, l'expresident va utilitzar aquesta legislació com una "drecera" per a aplicar la seva agenda proteccionista sense supervisió legislativa.

Un precedent perillós?

Per als demandants, permetre que un president imposi aranzels sense l'aval del Congrés representa un greu perill per al sistema democràtic estatunidenc. "El president ha distorsionat l'ordre constitucional i s'ha arrogat poders que no li corresponen", denuncien en l'escrit legal.

Aquest moviment se suma a altres accions similars impulsades recentment per empreses afectades pels aranzels i organitzacions de drets civils, la qual cosa posa de manifest una creixent oposició a les mesures comercials impulsades durant el mandat de Trump.

La resposta de la Casa Blanca

La reacció des de Washington no s'ha fet esperar. El portaveu adjunt de la Casa Blanca, Kush Desai, ha desestimat la demanda qualificant-la de “cacera de bruixes” impulsada per interessos partidistes. Segons Desai, les decisions preses per l'Administració Trump s'emmarquen dins del compromís de l'expresident per protegir els interessos estratègics del país davant el qual considera amenaces reals com el trànsit de fentanil, la immigració irregular i el desequilibri comercial.

“El president Trump va actuar conforme a la llei per a defensar als ciutadans i a les empreses estatunidenques”, ha declarat Desai, qui va assegurar que la Casa Blanca utilitzarà tots els recursos legals disponibles per a defensar la seva autoritat.

En joc: l'equilibri entre poders i el model econòmic

Aquest conflicte legal va més enllà d'una simple disputa comercial. Toca fibres sensibles de l'equilibri institucional i posa en debat el rol que ha d'exercir la Casa Blanca en l'economia global. Per als crítics, el que està en joc és la línia que separa l'acció executiva legítima de l'autoritarisme econòmic.

El resultat d'aquesta demanda podria establir un precedent clau per a futures administracions, no sols respecte a la política d'aranzels, sinó entorn de l'abast del poder presidencial en temps de crisi econòmica.

Mentrestant, el país continua atent a una disputa judicial que podria redefinir el marc legal del comerç exterior als Estats Units i obrir una nova etapa en el debat sobre com han de resoldre els desequilibris econòmics sense posar en risc les bases del sistema democràtic.