Emilio Villalba: “L'oient es pot imaginar l'Europa medieval a través de les nostres cançons”

Emilio Villalba (Sevilla, 1976) és un músic que ha dedicat la seva carrera a la recuperació i difusió de les músiques històriques compreses entre els segles X i XVI. Fa més de deu anys que treballa amb la pianista Sara Marina en una àmplia tasca concertista per Espanya, Portugal i França, amb espectacles on es conjuguen la música, el teatre i la narrativa. Tots dos tenen una magnífica col·lecció de reconstruccions d'instruments musicals antics, que utilitzen als seus recitals, i que també són objecte d'exposicions temporals, com la que té lloc actualment a la Casa de la Província de Sevilla dins la commemoració del VIII Centenari del naixement d'Alfonso X El Sabio. Fa ja algun temps es va incorporar al grup la cantant Ángeles Núñez .

El nou projecte en què estan immersos Emilio Villalba, Sara Marina i Ángeles Núñez és l'edició d'un disc gravat en directe, Fin´Amor , que veurà la llum al llarg del mes de novembre, dedicat a la música i la poesia dels trobadors medievals.

Vau començar la Sara i tu com a duo presentant l'espectacle basat en la col·lecció d'instruments amb història. Explica'ns com ha estat l'evolució fins a l'actual trio amb Ángeles, i els diferents repertoris que poseu ara en escena.

Ha estat una interessant aventura de desenvolupament musical, de continu aprenentatge i estudi de noves músiques, nous instruments i repertoris. Cada nova idea despectacle ens provocava la inquietud dincorporar sonoritats noves en concert. Així, hem anat incorporant instruments de tecla, de corda fregada, guitarres, etc. Des dels inicis fins avui ha crescut considerablement la nostra col·lecció d'instruments musicals històrics. En aquesta evolució musical necessitàvem abordar repertoris vocals, i Ángeles els interpreta a la perfecció. Té un talent natural. Penso que fem una bona feina musical junts, tant als enregistraments com als directes, ja que hi ha una complicitat a l'escenari, difícil de comptar amb paraules, però necessària perquè hi hagi follet.

La vostra nova gravació discogràfica se centra en la música dels trobadors europeus Per què heu triat aquest repertori? Com encaixa aquest projecte amb la resta de la vostra discografia anterior, en concret, amb El donzell del mar, Al-Àndalus i Sephardica ?

Aquest nou enregistrament sorgeix per un encàrrec de l'Early Music Festival de Bucarest. Teníem previst fer aquest repertori en concert a la capital romanesa, a la tardor del 2021, però unes noves restriccions per la pandèmia van impedir que pogués realitzar-se de forma presencial. Aleshores, el Festival va proposar que gravessim el concert en un teatre a Espanya i ells l'emetrien als seus canals online . Feia temps que volíem gravar repertori de música de trobadors, ja que hi ha melodies bellíssimes i ens permet explorar per altres sonoritats, recreant un ambient intimista amb arpes, lires, violes d'arc… El so és molt diferent de la resta de treballs que tenim publicats. L'oient es pot imaginar tot un món de l'Europa medieval a través de les cançons que hem enregistrat.

És un recital en directe, on i en quines circumstàncies va ser gravat? Com us va resultar l'experiència?

Després de molt buscar aconseguim un teatre a Gerena, un poble de Sevilla, per fer la gravació. Teníem els terminis molt ajustats, per la qual cosa va ser força intens: calia gravar bones preses de vídeo i d'àudio sense marge d'error. Ens la jugàvem tot aquell matí per aconseguir tenir el concert llest i poder emetre'l a la televisió romanesa. L'equip de producció, àudio i vídeo, va fer un treball magnífic, de gran sensibilitat, i vam quedar molt contents amb el resultat.

El disc presenta peces de Guillaume de Machaut, Giraut de Borneil o Peire Cardenal, entre d'altres, quin criteri heu seguit per a la selecció del contingut?

Fonamentalment estètic. És un disc basat en una miscel·lània de diferents músiques de trobadors i danses anònimes dels segles XIII i XIV que ens agraden especialment i que gaudim interpretant en directe. Podríem definir-ho com un “grans èxits de l'Edat Mitjana europea”, si se'ns permet aquest símil amb les tendències musicals actuals.

Com valores la poesia trobadoresca? Creus que les persones d'avui dia podem arribar a apreciar-ne la bellesa i el caràcter evocador?

Em sembla una gran bellesa pel que fa a la forma d'explicar els sentiments i molt propera, malgrat la distància en anys que ens separa. Expressen les passions i l'amor d'una forma directa, sense pors i amb un romanticisme que emociona: “jo tindré una vida trista, la meva criatura dolça, si no véns a visitar-me” , escrivia Machaut en un dels seus versos… Qui no ha sentit aquest amor desconsolat alguna vegada? Penso que és molt gaudible si es llegeix amb calma i cadascú es pren el temps en la traducció d'aquests poemes en occità.

Al disc heu inclòs també diversos temes instrumentals, com el bellíssim Lamento di Tristano , de quina manera complementen la poesia musicada dels trobadors? Quina penses que era la seva funció dins la cultura medieval?

Penso que el Lamento di Tristano podria ser la primera banda sonora original de la història. La partitura del manuscrit de Londres ens presenta una obra musical la melodia de la qual es va escriure amb el mateix títol de la llegenda artúrica, per què? Podem imaginar-vos que serviria de fons sonor per representar aquesta novel·la de forma teatral amb un grup d'actors i músics. La pàgina d'aquesta dansa es troba dins d'una recopilació de cançons de trobadors al manuscrit de Londres, comprat per la família Medici el 1420. És possible que aquest llibre es fes servir pels músics del palau per delectar els seus amos en festes i celebracions .

El CD incorpora un tema compost per la trobadora -o trobariritz- la comtessa Beatriz de Dia. Consideres que la dona va tenir un paper actiu dins de la cultura trobadoresca, més enllà de constituir un mer objecte de desig per als poetes masculins?

És clar que hi va haver moltes dones artistes a l'Europa medieval. Se'n conserven poemes i músiques d'algunes, els noms de les quals han passat a la posteritat, com Beatríz, Hildegard de Bingen, Wallada de Còrdova… Però no podem saber amb certesa si això seria habitual. El més normal és que les dones medievals tinguessin dificultats serioses per accedir a la cultura i, per descomptat, per dedicar la seva vida a l'estudi ia les arts.

Parla'ns dels instruments que heu utilitzat a l'enregistrament. Podem dir que era la instrumentació que van utilitzar els trobadors provençals? Heu fet servir fonts de l'època per documentar aquest aspecte?

Hem tingut especial cura a recrear la música amb els instruments que apareixen a les miniatures medievals franceses i italianes: arpes, lires, violes, simfonia… i, per descomptat, hem seguit un criteri minimalista i intimista, on la veu és acompanyada per un o dos instruments com a màxim, tal com veiem representats als llibres i il·lustrat per les descripcions de les cròniques de l'època, evitant el concepte “orquestra” que usen altres formacions. No ens interessava proposar una massa sonora de diversos instruments acompanyant la veu solista, sinó deixar que aflorin els sons d'una viola i una veu, tal com ho faria un trobador tot sol.

Com ha avançat el vostre projecte de crear una col·lecció d'instruments antics. El 2017 vau crear una fundació d'instruments amb història, quina és la seva finalitat?

El que va començar sent un conjunt d'instruments necessaris per desenvolupar els nostres concerts i enregistraments, ha esdevingut una autèntica col·lecció que comença a tenir presència a les sales d'exposicions temporals dels museus del nostre país. Tenim més de cinquanta instruments musicals, reconstruccions que van des de la baixa edat mitjana fins al barroc. I la col·lecció continua creixent any rere any. És per això que creem la Fundació Instruments Musicals amb Història, la finalitat de la qual és conservar la col·lecció d'instruments i la seva divulgació a través d'exposicions temàtiques, concerts didàctics, conferències, enregistraments i publicacions.

En aquests moments tenim exposada l'Exposició Instruments del Rei Savi a Sevilla, al costat de l'Alcázar, amb motiu del 800è aniversari del naixement d'Alfonso X. El públic està gaudint no només de veure els instruments, sinó de poder escoltar-los als concerts que realitzem els diumenges al museu. És un laboratori d'experimentació on s'ha pogut demostrar que els instruments representats a les cantigues són funcionals i serveixen per fer la música del seu temps.

Per acabar, quins plans o projectes nous teniu a la vista per al 2023, que ja se'ns tira a sobre?

Tenim un quadern de camp ple d'anotacions i idees: enregistraments, publicacions, festivals, exposicions… Volem reservar-nos la sorpresa de cara al públic. Esperem sorprendre, entusiasmar i aportar el nostre granet de sorra en aquest camí cultural, en la posada en valor i difusió del patrimoni musical antic.