El valor social de l'emprenedoria

La setmana passada vam conèixer la notícia de l'aprovació, al Congrés dels Diputats, de la Llei de Startups , que s'espera que entri en vigor el primer de gener del 2023. Amb aquesta Llei el Govern pretén convertir Espanya en un pol d'emprenedoria i atraure inversió. La Llei introdueix beneficis fiscals per a l'emprenedor i per a l'inversor, alhora que articula mesures per atraure i retenir el talent. Tot i que sensiblement millorable en alguns aspectes, és una bona notícia per a l'ecosistema emprenedor i per al foment de l'emprenedoria.

El motiu d'aquest article no és entrar en detall en el contingut d'aquesta nova Llei, cosa que farem en un article posterior, sinó reflexionar com és d'important la contribució de les emprenedores i dels emprenedors pel gran valor que aporten a la societat. .

Vivim en un món global, tecnològic i interconnectat . Fins que va arribar la pandèmia, s'acceptava que transitàvem en un entorn VUCA (volàtil, incert, complex, ambigu). Però arran dels esdeveniments esdevinguts en els darrers dos anys, alguns autors ja han començat a parlar d'un nou paradigma, l' entorn BANI, acrònim de Brittel ( trencadís, fràgil), Anxious (que genera ansietat), Non-linear (no lineal) i Incomprehensible (incomprensible). En aquest escenari, la complexitat i la volatilitat són insuficients per entendre què està passant. Hem de començar a acceptar el caos i la disrupció com a part d'una realitat en què, per donar resposta als reptes que se'ns plantegen, cal posar en valor la flexibilitat, la transparència, la intuïció, la creativitat i el treball col·laboratiu, entre altres habilitats.

Tot i que en les darreres dècades hem experimentat un progrés sense precedents en la història, actualment la humanitat s'està enfrontant a nous reptes d'una magnitud enorme . El canvi climàtic accelerat , que està posant en risc la viabilitat del planeta i pot provocar grans fluxos migratoris els propers anys, i el creixement accelerat de la població , que planteja grans desafiaments per a l'alimentació, l'educació i la sanitat, en són bons exemples. dels nous reptes que es plantegen.

El 25 de setembre del 2015, els líders mundials van adoptar un conjunt d'objectius globals per eradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tothom com a part d'una nova agenda de desenvolupament sostenible. Ens referim als coneguts Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), propugnats per les Nacions Unides , on cada objectiu té metes específiques que s'han d'assolir en els propers 15 anys, és a dir, a l'horitzó 2030. Aquests objectius plantegen uns reptes d'una envergadura immensa que requeriran solucions disruptives en un curt període de temps.

Hem de començar a acceptar que el paradigma ha canviat, per tant, ja no ens valen les solucions antigues per solucionar els reptes nous, no ens valen les velles maneres de pensar, els coneixements passats, perquè ha canviat la realitat i les regles del joc. Cal deixar de repetir el mantra que el futur serà molt diferent i cal admetre que el futur és avui.

La realitat actual obliga a ser capaç d'aprendre i desaprendre per reaprendre, per reinventar-nos una vegada i una altra al llarg de les nostres vides. En aquest entorn, la incertesa serà l'única certesa i caldrà acceptar i aprendre a conviure amb el canvi i gaudir-ne. Amb aquest context altament canviant i volàtil, la creativitat i la innovació disruptiva seran més importants que mai. Ja ho deia Sòcrates fa gairebé 2.500 anys: "el secret del canvi està a enfocar tota l'energia, no a combatre el que és antic, sinó en la construcció del que és nou". Aquest concepte és l' essència de l'emprenedoria.

És per això que necessitem més que mai de ments visionàries, de ments creatives, que orientin la seva creativitat a l'acció ia la disrupció per explorar noves solucions   Estem entrant de ple a l'era de l'emprenedoria.

L'emprenedoria és una actitud davant de la vida, és una forma de viure. Els emprenedors i les emprenedores miren el món d'una manera diferent i per això veuen coses diferents, coses que la majoria de persones no són capaces de veure. S'anticipen al futur (per això sovint els anomenem visionaris), no els fa por equivocar-se i lluiten per fer realitat les seves idees i els seus somnis.

Ser emprenedor no és un do del cel. Si ens formem en un entorn emprenedor, probablement tindrem més possibilitats de ser-ho, encara que qualsevol de nosaltres pot decidir ser emprenedor, tant se val l'origen ni on naixem. Per això, quan parlem de polítiques públiques o accions orientades a fomentar l'emprenedoria, cal començar parlant de la dimensió social del concepte d'emprenedoria. El foment de l'emprenedoria i l'actitud emprenedora hauria de començar al sistema educatiu.

Quina idea té la nostra societat del concepte emprenedor? És un concepte positiu o negatiu? La tasca fonamental d‟un emprenedor és passar d‟un somni, d‟una idea, a un model de negoci viable, a una empresa. La societat hauria de tenir un concepte molt més positiu d'aquests emprenedors, reconeixent el valor que aporten aquests aventurers que abandonen la mal anomenada zona de confort –ja que és una zona on no es creix– per solucionar problemes reals aportant valor al seu entorn.

La qualitat de la nostra societat i la competitivitat de la nostra economia dependran, en gran mesura, de la qualitat dels nostres emprenedors. No serà l'única causa, però tindrà un efecte molt important en el benestar i el progrés positiu de la nostra societat. La riquesa s'ha de redistribuir de manera justa i equitativa i aquesta ha de ser una de les funcions principals del sector públic. Abans de parlar de redistribuir-la, però, ens hauríem de concentrar en com generar-la.

A l'entorn actual, cada cop més tecnològic i digital, la competitivitat dels països i de les empreses dependrà, en gran mesura del talent, de la creativitat idònia per convertir-se en innovació i de la capacitat de crear i utilitzar la tecnologia de forma competitiva . Les empreses, per continuar sent competitives en un entorn tan complex, necessiten el talent dels emprenedors interns, persones que aporten visió, creativitat i treball dur. El factor humà és i serà el factor diferencial de lèxit.

El camí de l'emprenedoria no és fàcil. Emprendre és agafar nous camins, camins que no han estat mai transitats, per als quals no hi ha mapes de carreteres ni cartes de navegació. Emprendre és acceptar l'error com a part essencial de l'aprenentatge. És també acceptar la incertesa i saber conviure-hi.

Els emprenedors es comprometen amb els seus projectes, són resilients i no llencen mai la tovallola fins que aconsegueixen els seus objectius. Són bons venedors, ja que han de ser capaços de seduir i atreure als seus projectes el talent necessari i també els inversors que els ajudaran amb el finançament.

A més a més d'aquestes qualitats, és molt important que un emprenedor tingui valors. Un dels valors essencials d'un emprenedor és la humilitat , reconèixer els seus límits i demanar ajuda quan la necessita. Els emprenedors saben que els valors es transmeten amb l‟exemplaritat. L'essència de l'emprenedoria és assumir riscos, però alhora han de ser prudents, abans de prendre decisions l'emprenedor n'avalua les conseqüències. És honest amb ell mateix i amb els altres. El bon emprenedor entén que la seva funció a la societat va més enllà de generar llocs de treball (que ja és en si mateixa una funció social) i obtenir un benefici a través d'aportar valor amb la seva solució en forma de producte o servei. Un bon emprenedor té un propòsit més elevat i sap que ha d'aportar alguna cosa més que això a la societat, que ha de tenir un impacte social positiu a l'entorn i al planeta.

Els nostres polítics i institucions no haurien de deixar de legislar i treballar àrduament per facilitar el camí de l'emprenedoria. Una de les funcions bàsiques de les instàncies públiques ha de ser la de propiciar un microclima adequat perquè l'ecosistema emprenedor es desenvolupi amb força al nostre país.

Si aconseguim que s‟incrementi el nombre d‟emprenedors, que es redueixi l‟elevadíssima mortalitat de les startups, que l‟aportació de les noves empreses al PIB del país incrementi, així com l‟ocupació generada per aquestes, el benestar de la nostra societat s‟augmentarà notablement .

És revelador mirar la llista de països considerats com els més feliços del món segons l '” Informe Mundial sobre la Felicitat ” , una publicació de la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides que es basa en les dades d'una enquesta mundial realitzada persones d'unes 150 nacions. Els primers països d'aquesta llista són Finlàndia, Dinamarca, Islàndia, Suïssa, Holanda, Luxemburg, Suècia, Noruega... Tots aquests països, a més de ser els països amb rendes més altes i més nivell de benestar, es caracteritzen per una visió social molt favorable de la iniciativa emprenedora i de lempresa. Aquests països també comparteixen unes polítiques redistributives molt eficaces, així com un baixíssim nivell de corrupció. Faríem bé de prendre'n bona nota.