Johanna Rose i la puresa de la viola da gamba

Tot apassionat de la música antiga s'enfronta a un ritu iniciàtic quan comença a escoltar música per a viola da gamba. Especialment, quan la trobada és amb peces en què l'instrument es desenvolupa en absoluta solitud, apartat dels components d'un baix barroc continu o de qualsevol consort compost per cordòfons variats i elements de tecla. El cant ronc de la viola al principi pot espantar i sorprendre per la seva aparent cruesa, però, quan l'oïda s'emmotlla a aquest so tan característic que emeten les sis cordes, s'obre davant dels nostres sentits un univers desbordant de bellesa, que suposa una comunió real amb les músiques del passat, més enllà dels llocs comuns i de les peces de fàcil escolta.

La violagambista Johanna Rose ens convida amb el seu nou disc, 7 Movements , a emprendre aquest viatge en la recerca dels sons més purs de la viola da gamba, interpretant música per a l'instrument dels compositors francesos Sainte-Colombe, pare i fill, així com a transcripcions de les suites per a cello 5 i 6 del colossal Johann Sebastian Bach. Rose milita en la formació sevillana Accademia del Piacere, un dels ensembles de música antiga de més projecció internacional en l'actualitat, que aquest any ha llançat un exitós treball discogràfic dedicat al manuscrit renaixentista Cancionero de la Colombina.

Però a banda de participar en la discografia de l'Accadèmia, Johanna Rose duu a terme la seva pròpia carrera d'enregistraments, en què destaquen un treball sobre les peces per a violada de gamba de Carl Philipp Emanuel Bach, i un altre posterior dedicat a Marin Marais. Tot i això, no ha estat fins al present 7 Movements en què Johanna ha emprès una interpretació de la viola de gamba en solitud absoluta, sense acompanyament ni de tecla ni de tiorba, com en les ocasions precedents.

La viola da gamba és un instrument de l'antiguitat en la mesura que ja només s'utilitza per interpretar música renaixentista i barroca, ja que al segle XVIII va ser completament substituïda per la família del violí, és a dir, la viola, el violoncel i el contrabaix. Tot i la similitud en la forma i la proximitat del so de les diferents violes dóna gamba amb els anteriors, l'origen és completament diferent, ja que aquestes descendeixen de la mateixa família que la guitarra, i probablement van néixer a l'Espanya medieval com una evolució de la viola d'arc. La seva popularitat es va estendre per Europa, i, de fet, a Itàlia va començar a tocar-se sobre les cames -d'aquí el nom dóna gamba -, davant de la interpretació ibèrica sobre l'espatlla, com defensava, entre d'altres, el teòric toledà Diego Ortiz.

El gruix del repertori seleccionat per al disc són les suites per a cello números 5 i 6 de Johann Sebastian Bach, degudament transcrites per Rose per a la viola da gamba. El musicòleg Manfred Bukofzer destacava la complexitat de les sis peces per a violoncel només que va compondre l'alemany, a les quals considerava “els documents més monumentals de la música polifònica per a corda”.

L'enregistrament inclou també creacions per a viola da gamba en solitari del músic barroc francès Monsieur de Sainte-Colombe i del seu fill. Es tracta d'una figura que va viure a París i que estava associada a la cort, però de la vida de la qual no se'n coneix gaire, a banda que va ser un virtuós de l'instrument -es diu que va ser qui va incorporar la setena corda-, que va ser mestre entre altres músics de l'època del gran Marin Marais, i que va tenir dues filles també molt hàbils com a intèrprets de la viola. Johanna Rose ha estrenat una viola de gamba de set cordes en aquest disc, construïda pel lutier Robert Louis Baille, precisament per tocar la música de Sainte-Colombe.

Per la seva banda, Monsieur de Sainte Colombe le Fils va ser d'acord amb algunes fonts fill il·legítim de l'anterior i també alumne seu. Va desenvolupar gran part de la seva carrera a Anglaterra, on el seu talent va ser molt celebrat. L'àlbum inclou dues peces seves pertanyents a dues suites.

L'escolta de 7 Movements és una magnífica ocasió per conèixer tot el potencial estètic que té en solitari aquest meravellós instrument que va ser la viola da gamba, el llegat del qual es manté viu gràcies al talent ia l'esforç de músics com Johanna Rose.