La meravellosa música per a tecla d'aquell Madrid del segle XVIII

El disc que presentem avui ens ho ha portat de la mà un aristòcrata anglès del segle XVIII: Charles Cecil Roberts. Aquest inquiet viatger va visitar Espanya a finals de la centúria i va quedar enamorat de la música de tres grans compositors, com ho van ser Domenico Scarlatti, el pare Antonio Soler i Luigi Boccherini, plasmant la seva passió en un quadern de viatge. Precisament, aquestes notes que va deixar Roberts han estat el fil argumental de l'últim enregistrament de Yago Mahugo, que ha seleccionat i gravat peces per a tecla d'aquests tres singulars creadors.

Yago Mahugo és un especialista en la interpretació segons criteris històrics i va ser elegit pel diari El Mundo «artista espanyol de l'any 2013». Entre els reconeixements que ha obtingut al llarg de la seva carrera, destaquen els premis obtinguts al 35è Concurs Internacional de clau de Budapest i al 13è Concurs de Clau de Bruixes, que està considerat el certamen més important de música antiga a escala europea.

Tot i que Mahugo també ha treballat la música contemporània, a la seva discografia té més pes la música antiga, en especial, el Barroc francès. D'aquesta manera, entre els seus nombrosos enregistraments, es poden trobar els dedicats a la família Couperin, la que presenta obres de Louis-Nicolas Clérambault i de Louis Marchand, o el disc al voltant de l'obra de Joseph-Nicolas-Pancrace Royer.

El disc Fandangos: el quadern de don Carlos ha estat gravat per al segell Cantus Records, fet que suposa una garantia de qualitat excepcional en l'edició, fruit d'un treball gairebé artesanal i summament curós, el resultat del qual és un àlbum convertit en un objecte en sí desitjable tant pel seu disseny com per la riquesa i l'erudició dels textos que conté, aspectes que aporten un valor afegit a les pistes musicals. Es tracta d'un catàleg, el de Cantus, que sens dubte ens torna al feliç sentiment fetitxista de posseir un objecte bell, davant de la “desmaterialització” imposada per la transformació digital, tan qüestionada i criticada encertadament pel filòsof sud-coreà Byung-Chul Han .

Tornant a Charles Cecil Roberts -el “don Carlos” del títol del CD-, sembla que va arribar a Madrid el 1790 per assistir al casament de Jacob Felip Fitz-James Stuart, V Duc de Berwick, que va contreure matrimoni amb María Teresa de Silva-Fernández de Híjar i de Palafox, el 24 de gener d'aquell any. El britànic es va allotjar a l'edifici actualment conegut com a Palau de Llíria, i, durant la seva estada de quatre anys a la ciutat, va poder conèixer bé de prop tant la seva vida social, com la música que s'hi escoltava. Roberts es va dedicar a col·leccionar partitures durant el seu periple continental, però entre elles no se'n conserva cap de creadors espanyols. Tot i això, al seu diari va deixar anotada la seva devoció pels tres grans compositors de l'Espanya divuit, que protagonitzen aquest disc. De fet, el Fandango del Pare Soler va ser una de les seves peces favorites, ja que considerava que aquesta música era capaç de “espantar els mals presagis, posar llum a la foscor i convertir l'aigua en vi” . Precisament, Yago Mahugo ha enregistrat dues versions d'aquest tema, una acompanyant el clau amb la percussió del mític músic Pedro Estevan. Al CD apareixen a més dos fandangos més, el de Domenico Scarlatti, i una transcripció per a tecla del Quintet Nº 4 per a corda i guitarra de Luigi Boccherini titulat igualment “Fandango”. Igual que en el primer cas, tots dos es presenten en una versió en solitari i una altra acompanyada de percussió.

Domenico Scarlatti va arribar a Espanya el 1728, seguint la princesa portuguesa Maria Bàrbara de Bragança, qui, en contraure matrimoni amb l'hereu del tron, Fernando, va oferir al mestre napolità el lloc de mestre de música a la cort. No és del tot clar si va ser Scarlatti qui va introduir la sonata per a teclat al nostre país, però la veritat és que la seva influència en la música espanyola de l'època va ser decisiva, i, especialment, a l'obra del pare Antonio Soler, un dels noms més destacats del segle a la composició musical.

Antonio Soler es va formar a l'Escolania de Montserrat, i des de 1752 fins a la seva mort va ocupar el càrrec d'organista i director del cor al Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial, on, entre les seves moltes competències, exercia com a professor de música de joves de la reialesa i la noblesa. Aquest destí li permetia estar en contacte amb la cort, que hi passava dos mesos a l'any, i especialment, amb els músics cortesans. D'aquesta manera, va conèixer i treballar amb Domenico Scarlatti, i va poder formar-se amb ell, i també amb un altre de gran del moment, com va ser José de Nebra. Entre la seva producció musical destaquen les sonates per a tecla, gènere en què el seu geni destaca, en què combina la doble influència de la tradició espanyola -Cabanilles i José Elías-, i de Scarlatti. A més, Soler estava al corrent de l'avantguarda musical europea, Boccherini i Haydn, gràcies a la relació tan estreta que mantenia amb la cort.

En aquest sentit, Yago Mahugo ha seleccionat dues sonates del pare Soler i quatre de Domenico Scarlatti per interpretar al disc, algunes de les quals apareixen en dues versions, per a clau i per a fortepià.

El tercer protagonista d'aquesta obra és Luigi Boccherini, que va viure a Espanya gran part de la seva vida, entre el 1768 i la seva mort, el 1805. Aquest compositor va ser un gran impulsor de la música de cambra -un mèrit reconegut pel mateix Franz Joseph Haydn -, augmentant el protagonisme del violoncel als quartets de corda, el gènere musical pel qual és potser més recordat. Precisament, Mahugo ha seleccionat el conegut Quintet Nº4 per a corda i guitarra G448 “Fandango” per ser interpretat amb tecla en versió amb acompanyament de castanyoles i en una altra sense.

Fandangos: el quadern de don Carlos és una obra excel·lent per conèixer i poder apreciar tota la grandesa i la riquesa de la música per a tecla que sonava en aquell Madrid del segle XVIII, i que va impressionar tant el viatger Charles Cecil Roberts.