Els cants dels minnesängers, els trobadors enamorats alemanys

Seguint l'estela dels trobadors occitans, a Alemanya, els bards enamorats que cantaven a la natura adquireixen el nom de minnesängers , terme derivat de la paraula minne que significa amor. Es tractava de poetes germànics que al segle XII cantaven a l'amor ideal. El conjunt francès EnsembleCéladon ha dedicat el seu darrer treball discogràfic a la música dels trobadors alemanys, publicant un recital gravat en viu l'abril de 2022 a la capella Lycée Saint-Louis-Saint-Bruno de Lió.

Dirigit pel contratenor Paulin Bündgen, l'Ensemble Céladon persegueix tant la recreació d'obres caigudes a l'oblit, com la producció d'espectacles escènics. El combo actua en nombrosos festivals francesos i europeus, com Ambronay, Les Rencontres Musicals de Vézelay, Voix et Routes Romans, Music in the Dales (Regne Unit), Les Nuits de Setembre (Bèlgica), Fondazione Pietà de Turchini (Itàlia), Julita (Suècia), Musica da Povoa de Varzim (Portugal), o Tage Alter Musik Regensburg (Alemanya). Fins ara ha gravat deu discos, entre els quals destaquen Nuits Occitanes , dedicat a les cançons dels trobadors provençals, Deo Gratias Anglia , integrat per música música britànica de l'època de la Guerra dels Cent Anys, o Hieros , sobre la polifonia associada a la catedral de Notre-Dame.

Under der Linden ( Sota el til·ler ), recull onze temes de la música trobadoresca alemanya, oferint una rica presentació del gènere interpretat pels minnesängers. L'origen d'aquests poetes se situa al regnat de l'emperador Federico I Barbarroja, és a dir, entre els anys 1152 i 1190, i s'identifica Heinrich von Veldeke com un dels primers a defensar i practicar la rima pura i el vers simètric, sent la seva obra Eneit una de les primeres novel·les cortès de la literatura germana.

Els minnesängers eren rebuts com a convidats d'honor als castells i palaus i pagaven l'hospitalitat rebuda interpretant la seva poesia musicada per als seus amfitrions. No solien dependre de joglars que interpretessin les seves composicions ja que era força normal que ho fessin ells mateixos. Pel que fa als gèneres que treballaven aquests músics, tres eren els formats: leich, spruch i lied . El leich podria venir de danses antigues, encara que n'hi ha que li atribueixen un origen eclesiàstic. El spruch era un tema monoestròfic, mentre que el lied solia constar de tres seccions molt regulars des del punt de vista mètric. Entre les peces seleccionades per a l'enregistrament, figuren algunes de Konrad von Würzburg, Heinrich Frauenlob, Konrad Marner i de Walther von der Vogelweide, un dels poetes més famosos de principis del segle XIII.

Dels castells i els palaus, la música i professió dels minnesängers passa a formar part de les ciutats del poble pla o, si es vol, dels burgesos. Després d'un segle d'existència, més o menys, els trobadors alemanys desapareixen de l'escena passant el testimoni als anomenats meistersängers o mestres cantaires. Aquests personatges associats als gremis d'artesans i comerciants, la vida dels quals retrata fidelment l'òpera de Wagner Els mestres cantaires de Nuremberg , sorgeixen a Alemanya cap al segle XIV, quan entra en declivi la minnesäng , i s'estenen al temps fins al segle XVI .

L'àlbum gravat per l'Ensemble Céladon ha comptat amb les veus de la soprano Clara Coutouly i del contratenor Paulin Bündgen, que són acompanyats per instruments de l'època. En concret, Nolwenn Le Guern interpreta el violí d'arc i el crwth -una mena de lira que es toca amb arc-, Florent Marie el llaüt medieval, Gwénaël Bihan les flautes, i, finalment, Caroline Huynh Van Xuan, l'organetto.

Under der Linden recrea els aires evocadors, eteris i misteriosos de la música que reflectia la passió amorosa d'aquells trobadors germànics.