La música sacra de William Byrd

El grup vocal britànic Stile Antico ha dedicat el seu nou àlbum a la música religiosa de William Byrd , que està considerat per alguns com el pare de la música anglesa. Es tracta de la segona de la trilogia d'enregistraments que el conjunt està fent per al segell Decca sota el títol The Golden Renaissance, iniciada amb un volum centrat en l'obra de Josquin des Prez, que va veure la llum el 2020.

Byrd va ser el prolífic autor tant de música sacra com de profana, i tant de peces vocals com a instrumentals, i presenta al llarg de la seva obra una imaginació i qualitat molt superior a la dels seus col·legues contemporanis. Dins de les seves creacions, destaquen les peces per a tecla incloses al llibre My Ladye Nevells Booke (1591), i també les peces vocals angleses, sent les seves recopilacions més conegudes Songs of sundrie natures (1589) i Psalmes, sonnets, and songs of sadness and pietie (1588). Tot i que la seva època de més esplendor és immediatament anterior a la moda del madrigal italià a les Illes Britàniques, hi ha experts que destaquen el caràcter “madrigalià” de les seves moltes de les seves composicions, atès que hi va utilitzar un contrapunt fluid i intricat.

Stile Antico ha orientat el seu disc cap a la part sacra del cabal del compositor, que és no menys important en esplendor i qualitat, i que posa en evidència el conflicte religiós que va haver d'enfrontar William Byrd a la seva vida, ja que va aconseguir combinar la composició per a la Església anglicana amb la seva adhesió a la causa catòlica, considerada a l'època com una deslleialtat a la corona des que Enric VIII trenca amb Roma i s'autoproclama cap de l'Església d'Anglaterra.

Va treballar per a la cort pràcticament tota la seva vida, després d'exercir deu anys com a organista de la catedral de Lincoln, la seva ciutat natal, i tot sembla indicar que la seva fe catòlica va ser tolerada per la reina Isabel, aleshores adalid de la Reforma i impulsora de la persecució dels papistes a les illes. Per a algun dels seus biògrafs no hi ha evidències que patís represàlies al llarg de la seva vida, però altres defensen que sí que va ser perseguit. En tot cas, va saber combinar la composició de nombroses peces religioses per a l'església anglicana amb la creació d'obres per al culte privat de famílies catòliques nobles. Es pot dir que va portar una doble vida, i que va córrer no poc risc, malgrat que entre els seus protectors hi havia la mateixa reina, que era una gran melòmana ia més tocava el virginal amb gran destresa.

De les tres misses que va compondre Byrd entre 1592 i 1595, Stile Antico ha gravat completa la de quatre parts o quatre veus (les altres dues tenen tres i cinc veus, respectivament). Les misses se celebraven de forma il·legal a la comunitat catòlica anglesa, sempre sota l'amenaça de l'espionatge i la denúncia, i, per si haguessin estat poc perseguides, una nova llei del 1563 va endurir la legislació existent, imposant grans multes als feligresos que assistien i fins i tot la pena de mort als capellans que les oficiaven.

El disc també inclou cants en llatí procedents de Gradualia , el llibre considerat la seva obra magna. Es tracta de dos cicles de motets publicats el 1605 i 1607, respectivament, i dedicats a dues personalitats de la noblesa catòlica del moment, Henry Howard, Earl de Northampton i Sir John Petre. També incorpora l'enregistrament del motet Tribue Domine pertanyent al volum Cantiones sacrae de 1575, que aparentment -només aparentment- presenta un elevat to doctrinal anglicà. Com a curiositat d'aquest doble joc que portava William Byrd, s'ha assenyalat que, a la seva obra sacra de finals de la dècada de 1580, comença a tractar amb insistència temes bíblics relacionats amb la persecució dels elegits, com el captiveri a Egipte i Babilònia , i el desig de l'alliberament final, i que això podria ser una protesta encoberta per la persecució a què es veien sotmesos els catòlics a Anglaterra de la seva època, utilitzant per a això passatges de l'Antic Testament.

Stile Antico presenta a més peces en anglès, com Retire my soul, Turn our captivity i Praise our Lord, all ie Gentiles del llibre Psalmes, songs, and sonnets (1611).

La millor recomanació per escoltar aquest disc és la que ens va deixar el mateix William Byrd a la introducció de Psalms, Songs and Sonnets , dirigida “a tots els veritables amants de la música”: “només desitjo això: que vosaltres us preocupeu tant per escoltar [les meves cançons] ben expressades, com jo m'he preocupat en la composició i la correcció”. Així sigui.