Òmicron XE

A hores d’ara, esperava poder parlar d’altres temes de l’actualitat sanitària però la realitat es tossuda i cal tornar al Covid-19 donat que estem en plena setena onada pandèmica. Les dades no són discutibles: una incidència acumulada de 403 casos per 100.000 habitants i un augment progressiu de la pressió hospitalària (2.139 persones hospitalitzades per Covid-19, 51 de les quals estan greus a les UCIs).

Probablement, la majoria de lectors ha sentit parlar de la variant Òmicron (BA o B.1.1.529  segons l'Organització Mundial de la Salut) donat que des de desembre és la responsable de la majoria d’infeccions per SARS-CoV-2. Però les seves subvariants i llinatges han enterbolit el panorama informatiu fins el punt de que alguns confosos lectors m’han demanat que aclareixi els conceptes  de mutació i recombinació dels virus per entendre la situació pandèmica actual i, sobre tot, quines són les perspectives de futur.

Cada infecció és una oportunitat de mutació pel virus

Quan el SARS-CoV-2, com la majoria de virus, és reprodueix (replica) dins les cèl·lules humanes pot cometre errors en el codi genètic que condueixen a mutacions individuals. Sovint, aquestes mutacions no resulten en cap canvi en l'estructura del virus, cosa que s'anomena “mutacions silencioses” que tenen poc o cap efecte sobre la capacitat del virus per transmetre's d'una persona a una altra o per causar una malaltia més greu. Però a força d’infectar centenars de milers de persones i de replicar-se (cada vegada que un virus infecta una cèl·lula és capaç de generar entre 10.000 i 100.000 còpies de si mateix, que sortiran al medi extracel·lular trencant la cèl·lula infectada) sorgeixen variants que aporten avantatges al virus i que poc a poc van substituint els anteriors llinatges. 

La majoria d’aquestes mutacions succeeixen a una part del virus anomenada Spike o Espina que és el 'ganxo' que utilitza el virus per enganxar-se a les nostres cèl·lules i ficar-se dins. Si hi ha moltes mutacions a l'Espina, podria significar que el virus es tornés més eficient per enganxar-se a les nostres cèl·lules i per tant més transmissible. A més com que el nostre sistema immunitari reconeix el virus per la seva Espina, si té moltes mutacions, podria implicar també que es tornés més difícil de detectar i bloquejar pels nostres anticossos. 

Es podria pensar que el SARS-CoV-2 és un corredor molt ràpid quan es tracta de mutacions. Però el virus en realitat muta amb relativa lentitud. Els virus de la grip, per exemple, muten almenys quatre vegades més ràpid.

Com que Òmicron s'ha expandit tant i ha tingut moltes oportunitats de mutar, també ha adquirit mutacions específiques pròpies que han donat lloc a diversos subllinatges o subvariants. Les dues primeres van ser etiquetades com a BA.1 i BA.2 mentre que la llista actual també inclou BA.1.1, BA.3, BA.4 i BA.5.

Recombinació vírica: una altra oportunitat del virus per adaptar-se

Si dues variants d’un virus infecten a la mateixa cèl·lula poden combinar el seu material genètic a l’hora de fer còpies d’ells mateixos mitjançant d’un fenomen que s’anomena recombinació. La recombinació genètica de virus no és un fenomen nou. Passa regularment amb virus com la grip o el SIDA. De fet, una de les hipòtesis sobre els orígens del virus del SARS-CoV-2 de Wuhan proposava una probable recombinació de dos variants víriques en ratpenats. Des d'una perspectiva evolutiva, la recombinació ofereix als virus un avantatge, ja que permet fer canvis més ràpids i significatius, en comparació del procés més lent d'adquisició de mutacions a través d'errors en la replicació. Els virus recombinants poden exhibir canvis marcats en el comportament, com l'augment de la infecciositat, l'evasió de la nostra immunitat existent al virus o la resistència als medicaments. Aquest és el cas de la nova subvariant XE.

Òmicron XE, un producte de la recombinació

Sabem que Òmicron XE té la major part de la seva informació genètica, inclosa la proteïna Spike o Espiga provinent de la subvariant d'Òmicron BA.2. És probable, doncs, que les característiques d'Òmicron XE (com la transmissibilitat, la gravetat de la malaltia i l'eficàcia de la vacuna) siguin similars a les de BA.2. Però és prudent que els científics continuïn monitoritzant i estudiant-la  donat  que ja s’han detectat milers de casos a Gran Bretanya, Sudàfrica i Brasil.

Fins ara, les dades disponibles sobre la variant Òmicron XE suggereixen que la taxa de creixement (és a dir, la proporció de noves infeccions a la població) és lleugerament superior a la d'Òmicron BA.2 i la seva gravetat no difereix de les actuals subvariants. 

Tot i això, el fet que només hi hagi un petit nombre d'infeccions amb XE, limita la interpretació de les dades disponibles i fa difícil  extreure conclusions sòlides.

Prudència i seny

Toca ser prudents i assenyats. Sabem que les variants d'Òmicron en general tendeixen a causar una malaltia menys greu que les variants anteriors de SARS-CoV-2 (alfa o delta). 

Però no banalitzem el risc pels col·lectius vulnerables (persones immunodeprimides o d’edat molt avançada). Els hospitals s’han omplerts de persones amb Covid a la que el virus ha descompensat una malaltia crònica com la diabetis o l’EPOC. 

Per respecte a ells mantenim la mascareta en llocs tancats si hi són presents, ventilem les nostres cases, mantinguem la distància i seguim totes les indicacions de les autoritats sanitàries.