Juan Manuel Blanco i el periodisme matusser

Sempre he estat ferm defensor de la llibertat d’expressió i opinió. Només hi ha un límit, quan opinions falses i indocumentades fereixen a altres persones. 

Aquest és el cas de l’article de Juan Manuel Blanco publicat a Vozpopuli  titulat Covid-22: la histèria col·lectiva no s’acaba.

Aquest article conté un munt d’errors i incorreccions en afirmar que la por al SARS-CoV-2 ha desencadenat una mena d’histèria col·lectiva que encara persisteix entre els nostres ciutadans i que la Covid prolongada és fruit de la suggestió. 

Aquestes afirmacions són una intolerable falta de respecte pels 160.000 morts provocats per la pandèmia i el més d’un milió de persones afectes encara de símptomes invalidants.

No es va exagerar, ans el contrari, el risc de las primeres onades de Covid-19

Només algú aliè al món de la Medicina pot afirmar que el confinament de la població i les mesures preventives de contagi van ser exagerades i van desencadenar una histèria col·lectiva que només existeix pel senyor Blanco. 

Amb tot els meus respectes  per l’ esmentat autor, m’hauria d’explicar com un economista pot fer afirmacions de  Salut Pública com aquestes. Quants vestits EPI ha hagut de posar-se o quants pacients ha intubat durant les sis onades pandèmiques?

La pandèmia de Covid 19 ha afectat a 13 milions de persones (és la malaltia més contagiosa coneguda), ha obligat a ingressar a la UCI desenes de milers de persones de  las quals quasi la meitat va requerir ventilació artificial per pneumònia Covid, sobre tot en el període pre-vacunes. 

No va afectar només col·lectius vulnerables

Una altra afirmació radicalment falsa de l’article és que només va afectar grups vulnerables. Personalment vaig atendre companys meus, joves i sans afectats de pneumònia Covid. Desconeixíem perquè durant les primeres onades el virus tenia un comportament aleatori que feia en que, en ocasions, cursés de forma benigna en un ancià de 90 anys i afectés greument a un jove de 25 anys fins al punt de portar-lo a la UCI. Encara no sabem del cert perquè va ser així. Les hipòtesis que s’han postulat com l’efecte dels grups sanguinis, dels receptors ECA II o aspectes genètics són encara sota estudis clínics. 

També va afectar  nens i joves

Tot i que els joves i nens van presentar una baixa mortalitat, és radicalment fals que fossin immunes. De fet la mortalitat per Covid en nens de 0 a 9 anys ha estat del 0,64% i la de joves de 10 a 19 del 0,53%. Pot semblar una taxa petita (en adults arribà al 2,5%) però li pregunto al senyor Blanco que en pensaria si un dels afectats fos un parent seu. 

La Covid prolongada no és un trastorn de conversió histèrica

La gota que fa vessar el got és l’afirmació acientífica que les seqüeles post-Covid són fruit de la suggestió. La comunitat mèdica segueix treballant per trobar el mecanisme de la Covid prolongada. Hi ha assajos clínics sota la hipòtesi de que és un trastorn microcirculatori o un problema autoimmune. Però clar, pel senyor Blanco és un trastorn imaginari seqüela de la histèria col·lectiva dels nostres ciutadans.

És fàcil fer afirmacions eixelebrades per augmentar la difusió d’un article periodístic. Resulta més rendible quan més espectaculars i altisonants resultin les afirmacions. Però aquest comportament és totalment aliè a l’ètica periodística  i, en aquest cas,  és una manca de respecte a les persones que han perdut un familiar o pateixen seqüeles insofribles. 

L’autor de l’article faria una bona tasca social rectificant i deixant de comparar la lògica i fonamentada por a la pandèmia amb les bruixes de Salem. Equivocar-se és humà però només els savis saben rectificar.

Faig una crida al diari que ha publicat l’article del senyor Juan Manuel Blanco. No acceptin opinions mèdiques que no poden ser contrastades per científics acreditats. 

Personalment em comprometo a no enviar-los articles d’economia que queden fora de la meva ària de coneixement.