Jordi Mancebo i Lluís Cabré, el factor humà a Medicina Intensiva

Fa poc més d'una setmana, vaig saber de la pèrdua del doctor Jordi Mancebo, català universal i referent mundial de la ventilació mecànica a les UCIs. Cap de Servei de l'UCI de l'Hospital Universitari de Sant Pau, el Jordi va dur a terme innovadores investigacions clíniques i fisiològiques en el camp de la ventilació mecànica i la insuficiència respiratòria aguda, signant més de 230 articles a les revistes internacionals més prestigioses. Però no pretenc fer una glossa hagiogràfica de la seva figura, respectada i estimada al món de la Medicina Intensiva. La premsa mèdica i la general ja se n'han ocupat. Els parlaré del paper clau, a la seva trajectòria científica i humana, que va tenir la seva amistat amb una altra personalitat de la Medicina Crítica, el doctor Lluís Cabré ex cap de l'UCI de SCIAS Hospital de Barcelona.

Thelma i Louise

Fa un grapat d'anys, els dos metges, que ja gaudien d'una llarga i ferma amistat, van decidir fer un viatge amb cotxe descapotable. Aleshores els vaig dir que semblaven Thelma i Louise, protagonistes d'aquest famós “road movie” dirigit per Ridley Scott. En aquell moment, l'acudit els fa riure molt, però ho van negar tot semblant amb la realitat. Amb el temps, la trajectòria de la seva amistat va traçar evidents paral·lelismes amb aquesta pel·lícula que explicava magníficament la transformació de dues dones molt diferents enfrontades a unes circumstàncies molt difícils.

Com les protagonistes del film, van compartir moltes coses: la passió per millorar la vida dels pacients crítics i la feina infatigable per fer avançar l'especialitat. En Jordi investigant com adequar la respiració artificial dels pacients intubats i el Lluís fent grans aportacions de com optimitzar la seva sedació per aconseguir augmentar la supervivència i la qualitat de vida post-UCI. Fins i tot les diferents personalitats eren complementàries. Junts exemplifiquen molt bé el factor humà que ha prestigiat la Medicina Crítica catalana a tot el món.

El factor humà a les UCIs

Tots dos pertanyen a la segona generació d'intensivistes que han fet més gran una especialitat gairebé desconeguda i que només la desgraciada pandèmia ha donat a conèixer el gran públic. Van prendre el relleu d'Àlvar Net, Antoni Tomasa, Jordi Klamburg i altres pioners que van definir la Medicina Intensiva com a àrea de coneixement. Jordi i Lluís ho van fer amb entusiasme, amb esperit innovador i una visió lúcida del benestar dels pacients. Estic segur que el seu llegat científic i humanista han contribuït a l'èxit amb què les UCIs del nostre país es van enfrontar al cataclisme sanitari de la pandèmia de Covid-19. Un episodi molt greu que va plantejar tant problemes tècnics de suport vital que els treballs de Jordi Mancebo van contribuir a resoldre com a problemes de patiment i decisions difícils que la recerca de Lluís Cabré en sedació i Bioètica van permetre superar.

Una amistat que transcendeix el temps

Estic segur que tant per a Lluís Cabré com per a mi, mentre algú recordi el Jordi ell seguirà entre nosaltres. Més enllà dels mèrits de Jordi (membre honorari de l'European Society of Intensive Care Medicine, Premi a l'Excel·lència professional del COMB i amb molts altres guardons internacionals) i de Lluís (President de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries , també protagonista que la seva UCI aconseguís el Premi a l'Excel·lència professional del COMB i molts altres), el que més recordaré és la seva amistat, un vincle indissoluble que ha beneficiat la nostra Societat .

Per sort podré seguir gaudint de l'amistat i de l'erudició entranyable i brillant de Lluís Cabré, un bon amic que sempre em farà notar la presència amable i intel·ligent de Jordi Mancebo. Perquè la veritable amistat resisteix el temps, la distància i el silenci.