Els reptes actuals en salut mental

D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), s'entén la salut mental com un estat de benestar mental que permet a la persona fer front als reptes de la vida, desenvolupar-se en els diversos àmbits i contribuir a la millora del seu comunitat.

La investigació epidemiològica mostra dades preocupants. L'elevada prevalença de trastorns mentals i la seva incidència més gran en els últims anys, així com l'augment de taxes de suïcidi i autolesions, especialment entre població jove, reflecteix una vulnerabilitat a nivell poblacional. La situació de pandèmia ha suposat un estressor important (fatiga emocional, ansietat associada a malaltia, mort o malaltia d'éssers estimats, aïllament i solitud, inseguretat econòmica i laboral) que ha desafiat la capacitat d'afrontament d'un elevat percentatge de la població i que està tensant el sistema sanitari. Tenint en compte aquestes dades, cal reflexionar sobre això i repensar la salut mental tant a nivell clínic com preventiu.

A nivell clínic, és important assegurar l'accés eficaç a l'atenció en salut mental, de qualitat i assequible per a tothom. A països de més desenvolupament, com el nostre, disposem d'una xarxa assistencial pública i privada adequada, però la càrrega assistencial i la manca de mitjans sovint afecta l'atenció requerida. És necessari dotar de més recursos aquesta xarxa, i assegurar l'ús de tractaments eficaços. A més, la intervenció no s'hauria d'encaminar exclusivament a la reducció de símptomes, sinó també a millorar l'estat de salut mental dels usuaris. Així mateix, cal continuar treballant en la reducció de l'estigma associat al trastorn mental, i en treballar en pro dels drets humans. En aquest sentit, cada cop s'està tenint més en compte la perspectiva de l'usuari en els processos assistencials, i és necessari un treball des d'un abordatge centrat en la persona en què es promogui la participació activa, se'n faciliti l'agència, se'n promogui la integració a la comunitat i fins i tot es tingui en compte la seva veu a l'hora de dissenyar els serveis i les intervencions. Implica caminar cap a models més comunitaris i cap a una atenció integrada, augmentant la flexibilitat dels serveis.

Pel que fa a la prevenció, és important posar el focus a la infància, l'adolescència i la joventut, ja que la majoria dels trastorns mentals inicien abans dels 25 anys. Aquesta hauria dorientar-se a la reducció dels factors de risc associats, però sobretot al desenvolupament de fortaleses, que juguen un paper important en la promoció de la salut mental. Cal continuar desenvolupant polítiques que promoguin i protegeixin la salut mental, abordant els diversos entorns al llarg del cicle vital (entorn familiar, educatiu, laboral, comunitari). En aquest sentit, es destaquen els programes de parentalitat positiva, d'aprenentatge social i emocional a les escoles i la implementació d'estratègies organitzacionals i interventives al lloc de treball, amb especial atenció als grups més vulnerables.

No voldríem oblidar-nos de la tercera edat. Les persones grans han patit especialment durant la pandèmia, i moltes vegades la seva salut mental queda en segon pla. S'han de tenir especialment en compte en la promoció del benestar. És important treballar en la millora de la seva qualitat de vida, facilitant la disponibilitat de xarxes de suport i generant condicions i entorns que incrementin el benestar, sigui quina sigui la seva situació de salut. La formació en aquest àmbit dels professionals de la cura respecte a la detecció i intervenció a diferents nivells pren una rellevància especial.

Tots aquests plantejaments han de partir d'una base sòlida que els sustenti. Alguns elements que conformen aquesta base són: la generació de coneixement, la voluntat política i la legislació, la inversió econòmica i la col·laboració de tots els agents implicats. Sense això serà complicat avançar cap a una transformació de la salut mental en la direcció que volem.