Al nostre país, el 85% dels internautes entre 15 i 65 anys utilitzen les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram...). Segons l'estudi de We Are Social Spain, només el darrer any el nombre d'usuaris va créixer un 28% i va arribar a la xifra de 8,1 milions de nous usuaris. Sens dubte, les xarxes socials són un avenç social innegable. Però també aporten perills que tots els usuaris han de conèixer. Al mateix temps que permeten una desitjable connectivitat global i l'intercanvi d'informació també faciliten la difusió indiscriminada de desinformació: notícies enganyoses, rumors falsos, enganys i altres continguts inversemblants que es viralitzen de manera automàtica tot i no tenir cap fonament real.
Tot i que sempre és lamentable la difusió, premeditada o inconscient, de falsedats i de fake news, en el cas d'informacions sobre salut pública l'efecte pot ser nefast. En aquest sentit, el discurs negacionista i antivacunes no és només una amenaça letal per a la salut de la població, sinó que fins i tot ho és per a aquells que s'han dedicat a defensar-lo i que després han estat ingressats o han mort a causa de la Covid-19 com Cirsten Weldon, Max Dulumunmun Harrison, Marcus Lamb o Johann Biacsics.
En aquest article exposaré alguns fonaments de lectura crítica de treballs científics utilitzant com a exemple de desinformació, probablement tan benintencionat com maldestre, el cas de l'exsocialista i periodista Beatriz Talegón que defensava a Twitter que estar vacunat de la grip augmentava un 32% risc de morir per Covid-19.
L'article
La periodista, a qui admiro i segueixo en molts temes no sanitaris, esmentava l'article titulat “Conseqüències de la infecció per COVID-19 en persones prèviament vacunades contra la grip: un estudi de cohort basat en els registres electrònics de la població de ' atenció primària” signat per Giner-Soriano et al. i publicat a la revista JMIR Public Health and Surveillance el 25 de gener d'aquest any (https://s3.ca-central-1.amazonaws.com/assets.jmir.org/assets/preprints/preprint-36712-accepted. pdf.).
Al resum s'explicitava que s'havien inclòs els registres de 309.039 pacients amb Covid-19 (durant la primera onada quan no hi havia vacuna específica contra la malaltia) i es comparaven segons que haguessin estat prèviament vacunats contra la grip en 114.181 casos (36,9 %) davant dels 194.858 (63,1%) no vacunats. Com a conclusió els autors afirmaven que no havien observat el paper protector de la immunitat de la vacuna contra la grip (tal com afirmaven altres estudis) respecte a la infecció per Covid-19, atès que el risc de complicacions per Covid-19 era més gran en vacunats que no vacunats.
Primer pas: quina és la qualitat de l‟evidència?
Quan s'accedeix a un article científic el primer que cal fer és constatar que estigui publicat en una revista revisada per experts i inclosa a les bases de dades internacionals. Després cal fixar-se en quin tipus destudi estem llegint, és a dir, amb quina metodologia s'ha dut a terme. No és el mateix si és una metaanàlisi d'assajos clínics aleatoritzats (nivell I, alta evidència) que si s'ha dissenyat retrospectivament a partir d'una base de dades (nivell VI, regular evidència) com és el cas del dit estudi. Un estudi retrospectiu de dades electròniques per molt ben realitzat que estigui és molt difícil que no inclogui biaixos i errors de registre que puguin fer malbé l'anàlisi dels resultats. Per tant, l'estudi esmentat aporta una evidència científica “regular” tal com reconeixen els mateixos autors que consegüentment conclouen que durant la primera onada pandèmica la immunització prèvia contra la grip no va mostrar efecte protector respecte a la mort i/o complicacions. Ni més ni menys. Cap conclusió sobre que augmentés la mortalitat per Covid-19 com defensava l'esforçada i atrevida periodista.
Segons pas: llegir tot l'article no només el títol i el resum
És probablement l'error que els analfabets en salut (persones incapaços d'entendre adequadament els termes sanitaris) perpetrin amb més freqüència a les xarxes socials. En el cas de Beatriz Talegón, la seva afirmació va ser tan absurda que la pròpia autora de l'article, la Dra. Giner-Soriano, va haver de recriminar-la públicament a Twitter acusant-la que no s'havia llegit l'article i que les seves afirmacions eren absolutament errònies. Vergonya aliena.
En efecte, no ens podem fixar només en els titulars. Si llegim tot l'article veurem que els autors reconeixen (i els revisors experts accepten) les moltes limitacions de l'estudi com incloure pacients sense un resultat confirmat amb PCR, manca d'informació hospitalària i no poder fer cap anàlisi de subgrup que hagués assenyalat condicions potencialment beneficioses resultants de la vacunació antigripal. Detalls primordials per entendre què aporta la investigació i no inventar coses absurdes. De seguida ens adonarem també que els vacunats eren significativament més grans que els no vacunats i presentaven més malalties associades (comorbilitats) que els no vacunats. No és difícil adonar-se que els pacients més ancians i amb més malalties inevitablement han de tenir més complicacions que els no vacunats, més joves i sans.
Tercer pas: desconfiem dels mètodes estadístics sofisticats
Com més complex i sofisticat sigui el mètode emprat, més errors es poden cometre. A l'estudi s'utilitza el mètode de regressió logística múltiple que té força limitacions com el fet de no funcionar bé quan s'inclouen moltes variables categòriques, no gestionar bé números grans i ser inexacte si no es poden incloure tota la mostra com són els pacients amb sospita de Covid-19 a qui no se'ls va poder fer PCR. En cas de dubte, cosa molt habitual, cerqueu les explicacions d'algun professional sanitari proper i rebutgeu sempre extreure'n conclusions diferents a les dels autors de l'estudi. Si no s'entén, és millor no opinar. Val més ser prudents que temeraris.
Quart pas: cercar si escau el significat de termes estadístics que desconeixem com “odds ratio” i factors de confusió estadística
La periodista afirmava que haver estat vacunat prèviament de la grip augmentava el risc de morir un 32% atès que l'odds ratio era de 1,32 (IC95% 1,22-1,42 [1] seria mateix risc per als dos grups de vacunats i no vacunats]). L'odds ratio (OR) o raó de proporcions expressa la probabilitat d'ocurrència d'un esdeveniment o malaltia en diferents grups. L'odds ratio té valors que van des de 0 fins a l'infinit positiu. Els valors més grans d'1 indicarien en determinades condicions que l'exposició posa a risc d'emmalaltir. Però si busquem a internet el seu significat ens adonarem que més enllà de la decisió dicotòmica (associació significativa/no significativa) pròpia de les proves de significació estadística tradicionals, és imprescindible quantificar-la amb anàlisis complementàries (en aquest cas la D de Cohen) donat que si l'OR és menor a 1,68 (1,32 a l'estudi) se n'ha de considerar la magnitud com a insignificant; si està entre 1,68-3,47, petita; entre 3,47-6,71, moderada; i si és més gran que 6,71, més gran. O sigui que aquesta dada valorada en context inadequat és desgraciadament poc fiable. A més, si busquem els factors de confusió del mètode de regressió logística múltiple ens adonarem que tot i intentar ajustar les variables que poden originar confusió resulta gairebé impossible fer un ajustament precís quan no es coneixen, com en el cas de l'estudi, totes les variables que permetrien estratificar la direccionalitat i la magnitud de l'associació, fet reconegut pels autors a l'article. Per això, emetre a Twitter conclusions diferents de les que consignen els autors només pot ser fruit dels mal intencionats antivacunes o de ben intencionats però analfabets sanitaris com lamentablement crec que és el cas de la meva estimada periodista.
Cinquè pas: Ser crítics amb els ben intencionats que cauen a la fal·làcia de Mcnamara i acceptar només les conclusions dels autors
Hem de ser crítics amb les opinions de persones que no dominen el tema sanitari en qüestió ia les quals es pot aplicar la fal·làcia de Mcnamara que consisteix a confiar només en els valors numèrics sense entendre bé el tema que s'està estudiant. És a dir, opinadors maldestres que es fiquen en un embolic innecessari del qual no saben sortir. Després d'una lectura crítica, vostè lector arribarà a una conclusió incontestable: l'estudi demostra que els pacients prèviament vacunats de la grip eren més ancians i malalts i per això van tenir més complicacions durant la primera onada pandèmica. Aquesta és la única conclusió plausible. Intentar corregir la interpretació dels resultats que fan els mateixos autors, estimada Bea, és la manera més efectiva de fer el ridícul.
Escriu el teu comentari