En resposta a la senyora Beatriz Talegón i als antivacunes

Al meu anterior article d'opinió vaig desenvolupar una mini-guia dels passos per valorar un article biomèdic per part de ciutadans sense coneixements científics. Aquell article ha encès als grups antivacunes de les xarxes socials contra la meva persona i contra Maria Giner-Soriano una de les autores del treball titulat “Conseqüències de la infecció per COVID-19 en persones prèviament vacunades contra la grip: un estudi de cohort basat en els registres electrònics de la població d'atenció primària” publicat a la revista JMIR Public Health and Surveillance el 25 de gener d'aquest any .

La periodista compartia l'opinió de dos experts metodòlegs (un metge homeòpata i un ecòleg marí) respecte que una odds ràtio de 1,32 (probabilitat superior a 1) implicaria un risc de morbimortalitat del 32% superior si es patia Covid durant la primera onada pandèmica i s'estava immunitzat prèviament de la grip. Com ja vaig argumentar, un estudi retrospectiu basat en registres electrònics té com a limitació no permetre un ajustament exacte de les diferències entre ambdós grups (no vacunats joves i sans i vacunats ancians i malalts).

És impossible estadísticament construir un model de regressió logística prou robust per ajustar diferències, cosa que va fer que els autors, encertadament, optessin per concloure que no havien observat el paper protector de la immunitat de la vacuna contra la grip (tal com afirmaven altres estudis) respecte a la infecció per Covid-19, atès que el risc de complicacions per Covid-19 era més gran en vacunats que en no vacunats. Un bon treball exploratori d'hipòtesis, però que requereix obligatòriament la realització de futurs assaigs clínics aleatoritzats per confirmar o rebutjar les troballes de l'estudi.

I són necessaris perquè hi ha prou evidència científica que el factor que comporta més morbiditat i mortalitat pandèmica és l'edat (5 vegades més risc de mort en gent gran que en joves). I el grup vacunat era molt més gran que el no vacunat, tant que cap model no pot acabar d'ajustar les diferències amb precisió.

D'altra banda, la periodista s'ha pres com un insult que digués que la seva opinió sobre aquest tema de salut pública (queda ben clar que a la temàtica periodística general la considero gairebé sempre valenta i encertada) era, al meu entendre, errònia perquè no s'havia assessorat per veritables experts. Era un exemple d'analfabetisme sanitari és a dir, manca d'alfabetització en salut que malauradament comparteixen entre el 30 i el 75% dels ciutadans de la Unió Europea, atenent la definició de l'OMS d'alfabetització en salut com les habilitats cognitives i socials que determinen la motivació i la capacitat de les persones per accedir a la informació, comprendre-la i utilitzar-la de manera que promogui i mantingui una bona salut.

La senyora Beatriz Talegón no és analfabeta en el sentit etimològic, ni de bon tros. Al contrari. De fet, és una excel·lent escriptora a qui m'agrada llegir en gairebé tots els temes excepte els sanitaris, és clar. I pot opinar del que cregui oportú, faltaria més! Òbviament no ha de saber estadística, però crec que està obligada a assessorar-se per veritables experts donat el seu prestigi públic. Estima la persona en allò que val, però no puc deixar passar opinions errònies si no s'argumenten científicament. La senyora Talegón quan escrigui sobre salut s'hauria d'assessorar per veritables experts atès que la seva credibilitat pot influir en decisions molt delicades i importants com vacunar-se de la grip o no si s'és una persona de risc.

Per tant, quedi clar que m'ha sorprès la resposta. Em dol que m'hagi respost a Twitter que creu que l'ofenia i la difamava. Estima la persona, però no puc passar per alt opinions delicades sobre salut que considero equivocades. Tinc la millor consideració de la seva persona i professionalitat i per això em fa molt més mal que tingui opinions sobre salut, al meu entendre, errònies.

Em sap molt greu que persones que estima i respecte donin suport dubtoses d'anomenats experts (un metge homeòpata i una ecòloga) que, fins ara, no s'han mostrat capaços de debatre científicament sobre l'article esmentat.

Els professionals tenim el deure ètic de manifestar la nostra opinió contrària contra afirmacions sense fonament científic rigorós que poden fer que els ciutadans prenguin decisions errònies respecte a la salut. I malauradament ho fem poc: Hauríem de publicitar més les nostres reflexions perquè els ciutadans puguin triar amb coneixement.

No cal dir que haver defensat el rigor científic en analitzar l'estudi esmentat ha comportat que rebés més de 250 tweets de comptes anònims d'antivacunes en què m'insultaven o amenaçaven. Òbviament, no de la senyora Talegón que sempre ha debatut amb cordialitat i respecte.

Estic obert al debat serè i rigorós amb els experts antivacunes, però encara espero la seva resposta argumentada científicament. Si la rebo (l'espero amb ganes) l'estudiaré i respondré en aquestes pàgines.

I respecte a la senyora Talegón, els millors desitjos personals i professionals d'un metge que, encara que ella no ho recordi, va tenir l'oportunitat d'estrènyer-li la mà després d'una de les magnífiques conferències a Barcelona.