Xavier Sierra, la Cultura a la Medicina i la Medicina a la Cultura

El 19 de Gener d’enguany vaig assistir a la presentació del documental “Dr. Xavier Sierra, un dermatòleg al museu”. Dirigit pel cineasta Antoni Verdaguer, forma part de la sèrie “Terrasenques/Terrassencs”, i tracta la vida del Dr. Xavier Sierra i Valentí, un metge dermatòleg, apassionat per l’art i les humanitats. Aquest metge publica, des de  2015,  el blog “Un dermatòleg al museu” (http://xsierrav.blogspot.com/). El blog és una obra multilingüe amb més de 1.800 entrades que han rebut més de dos milions de visites. Constitueix una voluminosa enciclopèdia on conflueixen, en perfecta sincronització, medicina general, dermatologia, història, art i altres aspectes de la cultura. Cada entrada representa una visita virtual a una peça de museu (escultura, pintura, fotografia, textos literaris, instrumental antic...), sobre la que el Dr. Sierra presenta la seva privilegiada anàlisi artística, històrica i mèdica. Els textos fan palès, de forma amena i didàctica apta per a tots els públics, que els quadres, les escultures, els textos i els objectes ens parlen de la nostra història, costums, mites, herois… i també de la nostra salut. Tan sols cal observar-los a través de l’ull perspicaç del Dr. Sierra per trobar indicis de les malalties que ens han acompanyat durant tota la nostra història: signes de rosàcia als rostres, símptomes de goll, limfomes, efectes de la sífilis, varicel·la… Perquè l’art és una font de coneixement que ens acosta a la nostra cultura i que resulta imprescindible per seguir creant cultura. 

L’art diu molt més del que sembla a primera vista. Mentre la Tècnica postmoderna ha canviat l'entorn i fins i tot el cos humà amb finalitats netament utilitàries al servei de l'individu (entès egoísticament), en el terreny de l'art, la creació s’ha mantingut aferrada a la consideració del pròxim, de l’altre, per sobre de totes les coses. Qui escriu, pinta o esculpeix, ho fa pensant en l’altre, que serà el lector o l'observador. La creació artística busca provocar alguna cosa en algú altre que se sap serà allà rebent el missatge. D’altra banda, qui rep aquest missatge descobreix un món original i diferent del seu propi, i desperta els sentits que li permeten veure altres realitats tot adquirint una nova manera de veure el que som com a individus i com a societat. L’art recull, manté i projecta els valors culturals d´una societat evidenciat que la pràctica mèdica, les Humanitats i, en definitiva,  la Cultura tenen un vincle indissoluble que sovint molts obliden. Per això, és tan encertada l’afirmació del Dr. Sierra en definir el seu blog com “la Cultura a la Medicina i la Medicina a la Cultura”.

En definitiva, el blog és una excel·lent iniciativa de com es pot presentar, de forma tan rigorosa com amena i entretinguda, una perspectiva cultural de la Medicina en perfecta sinèrgia amb una visió mèdica de la Cultura.  Els textos abasten un munt de temes diversos que van des del nevus intradèrmic de Marilyn Monroe fins a l’epidèmia de còlera de 1971 que fou ocultada pel franquisme.

La trajectòria d’aquest metge i llicenciat en Humanitats, Premi a l’Excel·lència professional del Col·legi de Metges de Barcelona CoMB) i President del Patronat del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) s’emmarca en la tradició històrica de metges humanistes, anomenats així per ser metges ad hominem, professionals que han desenvolupat la seva trajectòria dirigint-la essencialment a les persones.  

Exemples històrics d’aquest corrent de pensament són el Dr. Gregorio Marañón, el Santiago Ramon i Cajal i el Dr. Josep de  Letamendi i de Manjarrés.  D’aquest darrer, catedràtic d’Anatomia a Barcelona, prové el conegut aforisme (atribuït erròniament a Louis Pasteur): “El metge que només sap medicina, ni tan sols medicina sap”. Perquè la Medicina no és tan sols ciència sinó que en centrar-se en l’home ha de tenir necessàriament una forta càrrega d’humanisme.

Aquest corrent de pensament, que no concep el metge sense una sòlida cultura humanística, té molts continuadors. En destaquem un, que m’és molt proper, el Dr. Miquel Bruguera i Cortada, eminent hepatòleg, expresident del CoMB i actual director Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB.  Un erudit metge català, autor d’una extensa obra en paper, creador de la Galeria de Metges Catalans (https://www.galeriametges.cat/galeria.php) que recull més de 1.000 biografies il·lustrades de metges que han destacat per la seva activitat professional o per altres facetes (escriptor, naturalista, polític...) i autor d’un altre blog similar al del Dr. Sierra sobre  moments poc coneguts de la vida de metges i metgesses (https://curiositatshistoriamedicina.wordpress.com/). 

Els doctors Sierra i Bruguera són exemples inspiradors de la drecera que segueixen metges interessats en la humanització de la Medicina; persones convençudes de la necessitat de fer palès l’indissoluble vincle Medicina-Cultura (sovint oblidat per altres  professionals i prou desconegut pel públic). Aquests professionals humanistes acrediten que el metge, la infermera, el farmacèutic… i en definitiva tot sanitari no ha de ser únicament un bon tècnic, sinó que a més ha de ser un home o una dona instruïts, coneixedors de la biologia i la tècnica alhora que de la cultura que aporten altres disciplines i que apunten també a l'empatia davant dels altres éssers humans.

Per a tots ells, i també per a mi, la Medicina, la Infermeria, la Farmàcia...i en definitiva totes les disciplines relacionades amb l’Atenció a la Salut  són una filosofia de vida. El malalt necessita molt més que un tècnic, necessita algú que sàpiga compartir els seus anhels i mancances amb la finalitat de superar els seus problemes de salut.