Viure en un món digital ens converteix en víctimes potencials de rebre atacs a través d'Internet. Cap persona o empresa està fora de perill, i es calcula que a finals del 2020 el cost anual de la ciberdelinqüència per a l'economia mundial va assolir els 5,5 bilions d'euros, el doble de la xifra del 2015.
La invasió d'Ucraïna el 2022 no ha fet més que agreujar la situació, ja que ha mobilitzat exèrcits de hackers i ciberactivistes a favor d'un o altre bàndol, disposats a sembrar el caos i la destrucció a les xarxes.
La ciberseguretat s'ha convertit en la peça clau de transició digital, atès que només una estratègia de defensa i protecció robusta i efectiva davant de les amenaces que proliferen pel ciberespai pot garantir una navegació segura en un entorn de confiança. Però és igual de rellevant que els usuaris siguin perfectament conscients dels riscos associats a l'ús de tecnologia, i que sàpiguen evitar-los.
Any rere any els ciberdelictes augmenten en nombre i intensitat. L'any passat van tenir lloc notables incidents de seguretat per tot el món. L'empresa de seguretat Astra destaca els següents per la transcendència:
D'acord amb la revista Forbes , ja el primer trimestre del 2023 els ciberatacs globals van créixer un 7% respecte del mateix període de l'any precedent. Igualment, estima que han detectat 560 000 peces de codi maliciós noves cada dia, i que existeixen més de 1 000 milions d'aquests programes en circulació. Cada vegada resulta més difícil mantenir-se fora de perill a les xarxes, ja que la xifra de persones al món afectades per bretxes de seguretat des de començament del 2023 puja a 340 milions. Es diu aviat.
Espanya ha esdevingut un objectiu preferit per als ciberatacants. D'acord amb un informe de la firma eslovaca de ciberseguretat ESET, durant la primera meitat del 2023, el nostre país va rebre el 4,9% de tots els atacs a escala mundial, només darrere del Japó (9,5%) i els Estats Units ( 7,8%). El ransomware ha estat una de les modalitats més esteses durant aquest període, i han patit delictes d'aquesta classe entitats com l'Hospital Clínic de Barcelona, Euskaltel o Telepizza.
Ser més digitals ens fa més cibervulnerables. Per exemple, el telèfon mòbil, un dispositiu que porta tothom a la bossa o la butxaca, s'ha convertit en un objectiu destacat per als ciberdelinqüents, de manera que, segons Statista, a finals del 2022 es produïen més de dos milions de atacs a mòbils al mes al món.
La ciberseguretat ha d'estar al cor de qualsevol estratègia de digitalització, si bé, com s'ha esmentat al principi, l'usuari és la peça més vulnerable de qualsevol sistema de seguretat, i per això resulta un factor crític que conegui perfectament els perills a qui s'enfronta al ciberespai, i que disposi dels coneixements i les eines per defensar-se'n.
Escriu el teu comentari