Preocupant present i futur per als fisioterapeutes a Catalunya: Què passa?

El sector de la fisioteràpia a Catalunya afronta una doble problemàtica que podria comprometre el futur: unes condicions salarials que no reflecteixen la càrrega i la importància de la seva tasca dins del sistema sanitari, i un envelliment de la plantilla que amenaça de generar un buit de professionals els propers anys. Mentre els sindicats i els col·legis professionals alerten de la situació, les solucions continuen sense arribar, deixant els fisioterapeutes en una situació d'incertesa.

La reivindicació salarial: un sector oblidat a la sanitat pública

Tot i el paper clau que tenen els fisioterapeutes en la recuperació i rehabilitació dels pacients, les seves condicions laborals estan lluny de ser òptimes. A Catalunya, molts professionals denuncien sous que no es corresponen amb la responsabilitat i la formació requerida per exercir la feina.

Els fisioterapeutes del sector públic, inclosos a les categories sanitàries de l'Institut Català de la Salut (ICS) i de les entitats concertades, han vist com els seus salaris es mantenen estancats en comparació amb altres professions sanitàries. En molts casos, els sous són notablement inferiors als d'altres comunitats autònomes i, sobretot, als d'altres països europeus, cosa que ha impulsat la fugida de talent.

Al sector privat, la situació no és millor. Molts fisioterapeutes treballen en clíniques privades o com a autònoms amb tarifes que, a causa de la competència i la manca de regulació, no sempre els permeten assolir ingressos dignes. A això se suma la pressió de les asseguradores, que imposen preus baixos per sessió, cosa que afecta directament la qualitat del servei i les condicions laborals dels professionals.

Un estudi recent realitzat per SATSE Catalunya va revelar que el 91,63% dels fisioterapeutes i infermers consideren prioritària una reestructuració professional justa que reflecteixi millor la formació i les responsabilitats. A més, el 77,96% reclama un augment del preu de l'hora els caps de setmana i els festius, mentre que el 66,21% exigeix millores en els plusos per nocturnitat. Aquestes demandes formen part de la plataforma de reivindicacions que SATSE Catalunya defensarà a la negociació del IV Conveni SISCAT.

Segons SATSE Catalunya, la reclassificació professional dels fisioterapeutes i infermeres és una demanda històrica que prové de la implementació del Pla Bolonya fa més de 15 anys. "El sector de la salut és l'únic que manté aquesta divisió obsoleta entre A1 (antics llicenciats) i A2 (antics diplomats), cosa que replica una classificació injusta", expliquen des del sindicat en declaracions exclusives a CatalunyaPress. “Això impacta directament en la dignitat professional i en el reconeixement real dels coneixements, la formació i la responsabilitat de fisioterapeutes i infermeres dins del sistema sanitari”.

La reclassificació, a més a més del reconeixement professional, hauria d'incloure millores retributives. "Millorar la remuneració és imprescindible perquè estigui a l'alçada de les nostres tasques i responsabilitats. També obriria la porta a oportunitats de recerca i trencaria el sostre professional que impedeix accedir a llocs de comandament i gestió sanitària", afegeixen. Tot i això, segons SATSE, el principal obstacle per aconseguir-ho és la manca de voluntat política. "La reforma de l'Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut ha patit paralitzacions, i encara que l'última proposta inclou alguns avenços, exigim que la reclassificació professional suposi un reconeixement retributiu real i amb un termini concret per a la seva aplicació", conclouen des del sindicat.

Jubilacions massives i manca de relleu generacional

Com passa amb les infermeres i altres col·lectius sanitaris, l'envelliment dels fisioterapeutes és un problema imminent que, si no s'abordes amb mesures concretes, podria generar un dèficit de professionals en la propera dècada. important dels fisioterapeutes col·legiats supera els 45 anys, cosa que indica que en els propers 10-15 anys es produirà una onada de jubilacions que podria deixar el sistema sense prou professionals per cobrir la demanda.

Des de SATSE Catalunya alerten que aquest envelliment de la plantilla és especialment greu a l'àmbit públic. "Encara que falten estudis exhaustius sobre l'impacte de les jubilacions, és evident que la manca de professionals agreujarà la saturació del sistema i allargarà les llistes d'espera", adverteixen. "Si ens fixem en les dades de col·legiació, el Consell General de Col·legis d'Infermeria ha afirmat recentment que el 33% dels seus col·legiats tenen entre 45 i 64 anys. Això, sumat a les dades del Ministeri, indica que actualment en falten més de 20.000" infermeres per assolir una ràtio adequada".

Per revertir aquesta situació, el sindicat demana mesures urgents per fer més atractiva la professió. "És imprescindible oferir contractacions estables, sous dignes i un pla de carrera atractiu per als nous graduats. També cal millorar aspectes com la conciliació, l'estabilitat contractual, la càrrega assistencial i les oportunitats de recerca i autonomia professional". A més, consideren clau augmentar el nombre de places destudi i facilitar ajudes perquè més joves optin per la infermeria i la fisioteràpia.

Solucions urgents

Els professionals del sector exigeixen mesures immediates per millorar les condicions laborals i atraure nous fisioterapeutes a la sanitat pública i privada. Entre les principals demandes hi ha l'augment dels salaris, l'equiparació amb altres comunitats autònomes, una inversió més gran en formació i l'agilitació dels processos per homologar els títols de professionals estrangers que vulguin exercir a Catalunya.

Des de SATSE Catalunya assenyalen que, a més de la qüestió salarial, és imprescindible revisar les condicions laborals en matèria de jornada. "Encara que la nocturnitat i el solapament entre torns afecten principalment les infermeres, per als fisioterapeutes també és fonamental reduir la jornada anual i millorar la implementació de permisos per a la conciliació. La nostra feina és vocacional, però necessitem condicions que ens permetin tenir vida personal, família i un descans adequat", reivindiquen des del sindicat.

La planificació sanitària ha de tenir en compte l'impacte de l'envelliment de la població i la demanda creixent de fisioteràpia en àmbits com la rehabilitació post-COVID, el tractament de malalties cròniques i l'atenció a persones grans. Si no es prenen mesures ara, la manca de fisioterapeutes podria derivar en una crisi assistencial que afectaria directament la qualitat del sistema sanitari català.