Més de 28.000 persones emmalalteixen o moren a Espanya cada any per motius mediambientals

Al voltant de 28.200 persones es posen malalts o moren a Espanya cada any per motius mediambientals, com la contaminació de l'aire, les onades de calor, la manca de zones verdes o una mobilitat urbana poc sostenible, segons un informe elaborat per Sanitas i l'Institut de Biodiversitat i Medi Ambient (BIOMA) de la Universitat de Navarra.

"L'estudi ha analitzat l'impacte de vuit paràmetres ambientals urbans a la salut de la població: qualitat de l'aire, temperatures extremes, zones verdes, mobilitat urbana, aigua, contaminació acústica, contaminació lumínica i seguretat urbana. I s'han avaluat tant els riscos com el potencial de millora", ha declarat la investigadora Ana Sánchez-Ostiz, de l'Institut BIOMA.

De tots els factors, la contaminació de l'aire s'erigeix com la responsable principal, acumulant el 89 per cent del pes mitjà a l'hora de calcular l'índex Harmony, un sistema de monitorització creat per investigadors de l'Institut BIOMA a través del qual es pot conèixer l'impacte ponderat dels quatre elements esmentats.

A més, és el principal factor urbà que més impacta a la salut, manifestant-se a través de malalties com el càncer de pulmó, els infarts o els accidents cerebrocardiovasculars.

Les onades de calor es troben en segona posició, amb un impacte a la morbimortalitat del 9,1 per cent; si només es té en compte la morbiditat el pes dels factors qualitat de l'aire i onades de calor a Espanya arriba al 44 i el 47%, respectivament, cosa que "subratlla la importància" d'abordar les dues causes en la planificació urbana.

Cal destacar que, a l'estiu del 2022, es van produir 11.000 morts per calor extrema a Espanya, unes xifres "especialment significatives" a les poblacions més vulnerables, com els ancians, els menors i els malalts crònics.

"Qualsevol factor extern és susceptible d'afectar la salut de les persones en àmbits tan fonamentals com la salut cardiovascular, pulmonar o mental. Per aquest motiu és imprescindible dur a terme pràctiques preventives no només individualment, adoptant hàbits saludables, sinó també a través de polítiques generals de protecció de l'entorn", ha indicat la directora de Govern Citanic i Docencia.

Els científics també han analitzat la manca d'espais verds a les ciutats, cosa que genera problemes com estrès, ansietat i obesitat, a més de repercutir en la salut mental i física dels habitants; augmentar un 30% la presència d'arbres a les àrees urbanes "podria prevenir més de 2.600 morts" a l'any a Europa.

De la mateixa manera, promoure l'ús de bicicletes i caminar a les ciutats europees no només reduiria el trànsit, sinó que podria evitar fins a un 11% de les morts per malalties cardiovasculars, i disminuir la contaminació, millorar la qualitat del son o reduir el soroll.

"No es tracta d'analitzar només la qualitat de l'aire o la presència de zones verdes. El que hem identificat és que aquests factors es barregen i afecten la salut. Per tant, és fonamental treballar en un context integral", ha explicat el director de l'Institut BIOMA i catedràtic a la Universitat de Navarra, Jesús Miguel Santamaría.

Per la seva banda, la directora de Sostenibilitat i Assumptes Corporatius de Sanitas i Bupa Europa i Llatinoamèrica, Yolanda Erburu, ha recalcat que per aconseguir una societat més saludable és "imprescindible" que l'entorn en què viuen les persones "també estigui sa", raó per la qual porten "anys treballant per reduir les emissions de gas a través de diverses accions.

"Les conclusions d'aquest estudi, que ha analitzat més de 200 investigacions científiques, ens recorda per què és important continuar avançant en aquest camí. La principal troballa és comprovar, una vegada més, que ens hi va la salut", ha conclòs.

Els investigadors esperen que els resultats de l'informe contribueixin a impulsar el disseny "saludable i sostenible" de les ciutats ja que, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el 23% de la mortalitat mundial és ja conseqüència de factors mediambientals, especialment als entorns urbans.

El document també recull possibles estratègies per reduir l'impacte de cadascun d'aquests factors per fer les ciutats més saludables i sostenibles.