Arxiven el cas de les bessones de Sallent que es van precipitar des del balcó de casa

La secció 5 de l'Audiència de Barcelona ha decretat l'arxiu del cas de les bessones de 12 anys de Sallent (Barcelona) que el 21 de febrer del 2023 es van precipitar des del balcó de casa seva, un tercer pis, i una va morir .

A la interlocutòria, consultada aquest dijous per Europa Press i en què no hi cap recurs, han explicat que el Jutjat d'Instrucció 3 de Manresa (Barcelona) va arxivar el cas al gener, però la família va interposar dos recursos que finalment han estat desestimats.

Abans de saltar, les menors van escriure una nota per als seus familiars, en què explicaven que ells "no tenien cap culpa", i una de les bessones explicava que no se sentia bé, que volia ser un home i era bisexual, i l'altra manifestava que es llançava pel balcó perquè no volia que la seva germana ho fes sola.

Després de fer l'atestat, la investigació policial ha apuntat que una de les bessones "pogués estar sent víctima d'assetjament a l'escola" per la seva condició sexual.

També es recollia que la mateixa bessona tenia "dificultats d'adaptació al seu nou entorn, trobava a faltar la seva àvia que romania a Argentina i en la seva pròpia família hi hauria hagut, almenys en una etapa, un cert context conflictiu matrimonial".

Investigació judicial

La investigació judicial ha revelat que "podia haver estat objecte d'un cert assetjament escolar per part d'alguns companys, perquè hauria rebut insults derivats de la seva identitat sexual i de la seva condició d'estrangera", perquè eren de l'Argentina.

Tot i això, també "existia al centre escolar un context problemàtic que probablement transcendia el cas concret de la menor", perquè els docents del centre descriuen el curs de les bessones com a especialment conflictiu.

"De les diligències practicades se'n desprèn, per una banda, una situació de vulnerabilitat derivada de les seves circumstàncies personals, però també un cert conflicte familiar, una certa irascibilitat i nerviosisme en la seva conducta i, en general, un context global que condueix a concloure que l'assetjament escolar podria haver tingut un cert impacte en la seva decisió, però també hi havia motius addicionals", conclouen.

Aquesta conclusió impedeix vincular el resultat "simplement amb la situació d'assetjament escolar i, en sentit contrari, no es permet determinar en aquesta única circumstància la causa del desenllaç".

El protocol "no s'ha activat"

A través de la declaració testifical de la psicopedagoga del centre escolar, la interlocutòria desprèn que el protocol d'assetjament "no es va activar fins després de la mort" de la nena.

"Al nostre parer, la investigació practicada descarta que la menor no hagués estat objecte d'una atenció personalitzada, adequada i proporcionada, a la seva situació de vulnerabilitat, tenint en compte que diversos professionals educatius, socials i sanitaris estaven al corrent de la seva situació i li feien seguiment", diu la interlocutòria.

A més, el jutjat al·lega que no es pot afirmar que la decisió de les bessones "fora previsible" per als professionals del centre, perquè no hi havia antecedents previs de conductes semblants i fallides.

"Així mateix, no podem deixar d'esmentar que un procés penal no és el lloc per investigar si actuacions escolars o mèdiques van ser les millors possibles. Un procés penal ha de continuar si hi ha indicis de delicte i tal com hem argumentat, en aquest cas, no concorren", conclouen.