L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha perdut la qüestió de confiança a què s'ha sotmès en una Sessió Plenària extraordinària que s'ha celebrat aquest dimecres 27 de març al matí per aprovar els Pressupostos del 2024. Després d'això, ha reptat a formacions de l'oposició a acordar un alcalde alternatiu.
A la votació, que s'ha fet de manera nominal (cada regidor ha votat en veu alta), ha comptat amb el suport dels seus 10 regidors del PSC i els cinc d'Esquerra Republicana, i el rebuig dels regidors de Barcelona a Comú, Trias per Barcelona, el Partit Popular i Vox, que n'han sumat 24 (han faltat dos regidors) davant dels 15 que el PSC arriba amb els republicans.
Ara s'obre un període de 30 dies en què l'oposició pot intentar arribar a un acord per posar un alcalde alternatiu; si no ho fa, els comptes s'aprovaran automàticament quan acabi aquest termini: el dijous 2 de maig.
Tot i tramitar-se a la Comissió d'Economia extraordinària al febrer amb els vots d'ERC i Barcelona en Comú, els Pressupostos no van superar l'últim tràmit al ple del 22 de març, i Collboni va anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança per poder-los aprovar .
L'alcalde socialista no és el primer regidor que recorre a aquest mecanisme per aprovar els comptes sense tenir prou suports: l'última va ser l'exalcaldessa i líder de Barcelona a Comú, Ada Colau, que ho va fer dos anys consecutius durant el seu primer mandat (el màxim de vegades permeses), el 2017 i 2018.
L'exalcalde i líder de Trias per Barcelona, Xavier Trias, també va plantejar aquest procediment el novembre del 2013, quan el ple municipal no va recolzar la seva proposta de pressupostos per al 2014, que va quedar aprovada de manera automàtica 30 dies després.
Diferències amb la moció de censura
La qüestió de confiança és essencialment igual en el contingut a una moció de censura. Se sol·licita als regidors o diputats que dictaminin si el càrrec que la presenta segueix tenint o no la seva confiança i, per tant, pot governar.
El matís és polític: la qüestió de confiança parteix del càrrec que s'hi sotmet i la seva finalitat és aconseguir el sí dels regidors o diputats, normalment davant d'alguna situació de crisi política que li faci necessitar aquest suport.
La moció de censura, per part seva, neix de la resta de les forces polítiques, normalment d'algun grup de l'oposició, i la seva finalitat és aconseguir la retirada del suport.