Tot sembla indicar que si no sorgeixen nous problemes - no es descarten- dijous que ve la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats aprovarà la proposició de Llei d'Amnistia que tants maldecaps està portant el president del Govern. Tot per beneficiar els implicats en el procés: els ja condemnats, els processats pendents de judici i els que van prendre les de Villadiego i segueixen fugits, amb l'esperança posada a la llei d'Amnistia que els deixarà nets de pols i palla.
Amb la benedicció de la Comissió a la proposició de llei, el següent pas és presentar-la al ple del Congrés. Com tot sembla indicar, els partits que donen suport al Govern votaran que sí, inclòs Junts, que tant està marejat la perdiu per arribar a la mateixa conclusió: o la voten o el seu cap Puigdemont segueix menjant cols a Brussel·les. El tràmit no finalitza, d'aquí passarà al Senat, on com és conegut, el PP compta amb majoria absoluta. Com ja han declarat, la intenció és endarrerir-ne la tramitació el màxim possible per no aprovar-la. De nou passarà al Congrés on finalment se'n sortirà. Calculant, la seva aprovació definitiva coincidirà amb l'inici de la campanya electoral de les eleccions europees, en què en principi Puigdemont i el seu lloctinent Toni Comín ocupessin el número ui dos respectivament de la llista.
Aquesta és la situació política que no coincideix, com tothom sap, amb la judicial: El Tribunal Suprem declarava per unanimitat fa poques dates que a la revolta hi va haver terrorisme. Ho diu també la Comissió de Venècia, el text de la qual cadascú l'interpreta com millor li convé. Al final, els jutges tindran l'última paraula i als polítics s'ensuma que la seva decisió no els agradarà res. Els avalarà la justícia europea a què es dóna per fet que recorreran? La veritat és que el tema no pinta bé, el que traduït implica que la ciutadania tindrem cantarella per a estona. Potser és el que convé a alguns tal com s'està posant en evidència amb el cas Koldo, on uns quants pocavergonyes sense escrúpols s'han omplert alguna cosa més que les butxaques.
L'oposició encapçalada pel PP està demanant el cessament de la presidenta del Congrés, altres ministres i fins i tot la del mateix Pedro Sánchez pel cas Koldo. S'han encoratjat. Per cert, els propers mesos el partit que lidera Núñez Feijóo té en agenda entre altres els judicis dels més que famosos casos Gürtel, Lezo, Kitchen, Púnica, Erial, que no és poca cosa. Sense oblidar que dos exministres, Rato i Zaplana, s'han vist esquitxats pel cas de corrupció i pendents de sentències. Una guerra en què s'han ficat els dos partits majoritaris i als quals s'ha sumat Vox, per allò de “a riu revolta guany de pescadors”. Macarena Olona ha acusat la formació de desviar 11 milions d'euros de la fundació del partit i fins i tot acusa el mateix Abascal d'haver-se enriquit. És que el tema dels patriotismes –de tots els sentits– és per a alguns un negoci molt lucratiu.
Aquesta setmana que s'inicia, com és habitual en bastants anys, no estarà exempta de controvèrsia política: cas Koldo, llei d'Amnistia, les pressions de Puigdemont, les demandes d'ERC, les del PNB i més ara en campanya electoral de les eleccions basques. Les enquestes que precisament han començat a sortir aquest inici de setmana auguren una pujada del PP i efectes negatius al PSOE; els canvis de dirigents territorials socialistes. I una llarga llista de qüestions que aniran sortint. El president Sánchez, que sempre ha tingut sort sortejant els problemes, no ho tindrà gens fàcil aquests set dies, ni en els pròxims mesos. Com deia l'escriptor Eduardo Mendoza: “Un problema deixa de ser-ho si no té solució”, potser s'ho aplica el president del Govern.