Massa vegades els que tenen responsabilitats en qualsevol dels governs: estatal, autonòmic, municipal o supramunicipal generen dubtes sobre si en algunes decisions que prenen són per al benefici col·lectiu, o pel personal o de partit. Se suposa que l'ètica en el seu comportament ocupant un càrrec públic no us portarà a prendre decisions que no siguin per a les que han estat elegits. La realitat ens demostra que massa vegades no és així. "El poder tendeix a corrompre i el poder absolut corromp absolutament", deia l'historiador britànic Lord Acton.
Aquests dies, plens d'angoixa política, s'ha produït l'assassinat de dos guàrdies civils a Barbate quan intentaven complir la seva feina. Van ser envestits per una narcolanca que, després de llençar-los a l'aigua, els va passar per sobre diverses vegades, amb el resultat de dos morts i diversos ferits. Una situació que mostra una vegada més la impunitat amb què actuen aquests delinqüents i assassins de vides de milers i milers de persones addictes a les drogues. La manca de mitjans dels cossos de seguretat de l'Estat és evident, fa anys que ho denuncien sense que de moment s'hagi resolt el problema.
Ara, amb les dues morts, sense que ningú políticament es responsabilitzi, potser es posa algun tipus de pegat. Els pegats són les grans mesures que se solen prendre quan no es fa el que cal fer. Aquest greu succés amb dues persones mortes ha commocionat bona part de la societat, aquesta que té consciència del que ha passat. Molts han estat els gestos de solidaritat amb ells i les seves famílies, com ara els minuts de silenci.
A Catalunya, els que governen i es diuen representants de la ciutadania - del poble? -, la solidaritat ha anat per altres camins. Un dels guàrdies civils assassinats havia nascut a Catalunya -els seus pares, com molts altres, s'havien vingut a viure a Catalunya, i aquí va néixer ell-. Tot i això, el govern de Catalunya s'ha oblidat de tenir un gest humanitari, ni tan sols ho ha esmentat, i per descomptat no li ha donat el condol a la seva família. En canvi, l'ajuntament de Barcelona, amb el seu alcalde al capdavant, van sortir a la Plaça de Sant Jaume i van guardar uns minuts de silenci. Tot un gest que us honra.
Mentre això passava, el Parlament de Catalunya s'ha negat a fer el mateix, cosa que moltes vegades ha realitzat amb altres persones. És clar que, tractant-se d'un membre de les forces de seguretat de l'Estat, les senyories d'ERC, Junts, els Comuns de Colau i fins i tot el PSC d'Illa s'han negat. La indignitat arriba fins a aquests extrems. Només tenen en compte els rèdits polítics? De veritat? Aquests polítics, molts de missa de diumenge, practicants, on apliquen la caritat humana? Algú ha escrit alguna vegada que “la integritat és triar l'honestedat sobre la conveniència personal”.
El que han demostrat aquests polítics amb “poder” és que no governen per a tothom, sinó per a tots els seus res més. I que la qualitat humana deixa molt a desitjar, igual que la responsabilitat que tots els ciutadans mereixen el mateix tracte, la mateixa atenció i la solidaritat. No fer-ho és tornar a endinsar-se en la discriminació que hi ha catalans de diferent categoria. Els cossos de seguretat no són allò que eren, són altres generacions. Formen part de la societat que defensen.
Massa castes, excessiu odi, en una societat adormida. Va escriure la filòsofa Adela Cortina, no fa gaire temps que “l'ètica cívica d'una societat pluralista i democràtica és una ètica de la coresponsabilitat entre institucions i ciutadans per les persones concretes, pels pronoms personals que constitueixen els nusos de qualsevol diàleg sobre allò just . Els discursos de l'odi debiliten la convivència, fan fallida la intersubjectivitat i tallen els vincles interpersonals. Quan en realitat la qualitat d'una societat democràtica es mesura pel nivell assolit en el reconeixement i el respecte mutu de la dignitat, no calculant fins on es pot arribar perjudicant-ne un altre sense incórrer en delicte punible”. Crec que és molt clar el que vol expressar Cortina. ¿Ho entendran els partits que han decidit que un guàrdia civil català –de tercera categoria?– no és digne que les seves senyories li guardin un minut de silenci? Ells sí que són dignes? No poso en dubte.