Ja fa massa temps que a Espanya la crispació s'ha instal·lat en la política, cosa que tensiona la convivència, dins i fora. Aquesta traspassa els murs i arriba fins a la resta de la societat. Ens hem acostumat als crits, insults, desqualificacions que cada dia ens mostren les televisions, les veus a la ràdio i les frases als mitjans escrits. És una cosa quotidiana, que a moltes persones les porta a verbalitzar: 'Ja hi són els polítics barallant-se'. Farien millor a arreglar els problemes del país, conclouen. No n'hi ha per menys.
Les intervencions a la tribuna del Congrés, oa qualsevol parlament autonòmic, ens mostren imatges en què s'insulten. No és gaire didàctic contemplar aquestes imatges. L'hemicicle massa vegades es converteix en un galliner. És acceptable que hi hagi passió en les intervencions de les seves senyories, ara bé, una cosa és això i una altra de ben diferent és la manca de respecte, els insults i la crispació permanent. S'han instal·lat en moltes de les seves intervencions, no a defensar les seves idees amb arguments, sinó que s'ha arribat a “i tu més”, quan es parla de corrupció, que no es justifica de cap manera. És la manera d'involucrar-hi al contrari. 'I tu més' no és una frase digna dels representants del poble. No és ni tan sols una bona frase, és l'excusa dels que no saben argumentar o volen desviar l'atenció cap als contraris.
La ciutadania té la sensació que s'està vivint en una tensió permanent, que genera acritud oral, postureig, que pertorba la convivència dins i fora de l'anomenada classe política. Algú ha plantejat realment la necessitat d'una reflexió col·lectiva deixant de banda les diferents ideologies? És més necessari que mai.
Ara que s'està plenament en tres processos electorals al País Basc, Catalunya i europees, podrien aprofitar l'ocasió i canviar l'actitud i els discursos. Del que s'hauria de parlar a les campanyes és explicar bé - i complir-ho - el programa electoral, les propostes que ofereixen per ser votats. Exposar el que de l'anterior programa no s'ha complert i de passada, en nom de la transparència demanar perdó pel que sí que han fet sense estar al programa i puguin sentir-se enganyats els que van dipositar els seus vots a les urnes.
El Congrés, els mitjans de comunicació i també les xarxes socials estan sent utilitzades pels polítics per donar canya als seus contrincants i endollar el ventilador per veure qui li arriben més deixalles. Es critiquen des de l'oposició als que governen, se'ls acusa, se'ls insulta. El que no s'explica són les propostes per ser l'alternativa al Govern. És la tragèdia de la política actual.
Els dos grans partits, PSOE i PP que en altres temps havien arribat a acords puntuals en temes importants per al país, han resolt que, en lloc de seguir dialogant I acordant, prefereixen la confrontació, la desqualificació, Al si del PP, Feijóo ha incorporat uns quants diputats “bronques” amb poca talla. Els socialistes també tenen Oscar Puente que l'utilitzen per escalfar l'ambient. Al congrés hi ha massa piròmans i pocs bombers. Es necessiten persones amb temprança, responsables i que en donin exemple. Deia William Shakespeare que “és millor ser rei del teu silenci que no pas esclau de les teves paraules”.