Els pelegrinatges formen part de la vida de força persones que busquen en molts casos trobar-se a si mateixos, o esperen un miracle, potser reflexionar sobre el que estan sent les seves vides i prendre decisions. També n'hi ha que el seu objectiu és tenir experiències d'aventura i n'hi ha que busquen el perdó, o en alguns casos esperen fer negocis.
Cadascun dels pelegrins té els seus objectius i només ells coneixen les seves veritables intencions. Les peregrinacions més importants són la del Camí de Sant Jaume o Lourdes, entre d'altres. En els últims set anys, Brussel·les i Waterloo s'han sumat molts més a aquesta llista –que és molt més llarga– per veure, tocar i demanar al Santón Puigdemont per tot tipus de coses. Es disfressa d'un acte de solidaritat amb ell, per trobar-se exiliat, però la veritat és que el Sant es creu amb el poder de concedir miracles de tota mena, inclosos els negocis. Per allà han passat des d'admiradors fidels, membres de partits polítics de gairebé tots els colors -alguns no han volgut que se sàpiga-, representants de la cultura afins al procés, empresaris que han contribuït econòmicament amb el moviment independentista i en els darrers temps fins i tot una delegació de la patronal catalana Foment del Treball, amb el president Josep Sánchez Llibre al capdavant i la corresponent foto que donava fe de la reunió celebrada a Perpinyà.
La patronal Catalana, en un comunicat explicava que a la reunió s'havien parlat entre altres temes de fiscalitat, l'execució d'inversions o d'una “seguretat jurídica” més gran. Aquest darrer tema és molt adequat parlar-ne amb algú que ha fugit de la justícia. Per cert, la reunió no ha assegut gens bé a l'ANC, que al seu dia va ser denunciada per Foment per impulsar una campanya de “consum estratègic”, és a dir, donar suport a les empreses que posaven pasta per al procés. Una acció molt democràtica. És clar que el president “exiliat” això de pactar, ho sap fer molt bé i no li importa amb qui. A més, ha estat un acte més de precampanya que no li ha costat ni un euro en inversió als mitjans, li ha sortit gratis total amb l'ajuda de Foment.
Josep Sánchez Llibre, conegut com el “aconseguidor”, n'ha adonat en la seva etapa de diputat al Congrés dels Diputats. Allí era conegut per les seves reunions amb empresaris, institucions i empreses. Un treball “excel·lent”, tenia un bon mestre al seu company de partit –cap també- Durán Lleida, l'inquilí il·lustres de l'hotel Palace. I és que els democristians van tenir al seu dia una gran ascendència en la política –el poder– especialment a Itàlia amb el seu màxim representant Giulio Andreotti. Són uns negociadors d'alçada ia Catalunya eren únics.
El president de Foment, amb una gran experiència en política, ha canviat aquest barret per l'actual empresari, però no perd el seu estil negociador i és capaç de pactar amb el diable –amb permís de Déu– si amb això assoleix els seus objectius. És clar que en aquesta ocasió crec que s'ha equivocat, en avançar-se tant. No era el moment, ia molts empresaris que no són a l'ona de Puigdemont, se'ls ha gelat el somriure i no comparteixen la decisió. És un error imperdonable en algú amb les taules que teniu. Hi haurà persones que afirmen que el president dels empresaris catalans ha aplicat en aquest pelegrinatge al Santón Puigdemont com un acte de sacrifici i reflexió pel bé de Catalunya. Del seu també? És lògic. No sé qui va dir amb raó que "més que les idees, als homes els separen els interessos."