Pissarra amb una vulva dibuixada

Tapar forats

Farà un parell de cursos vaig traure foc pels queixals quan vaig entrar en una aula i vaig veure dibuixat un fal·lus en tota una paret

Diu el Diccionari Normatiu Valencià que un forat és una obertura que travessa un cos o que s’endinsa. El contrari podria ser un fal·lus, al qual defineix com el símbol de l’òrgan masculí de la generació i com el membre viril. El forat també té un altre significat, col·loquialment és un deute.

Dit això, farà un parell de cursos vaig traure foc pels queixals quan vaig entrar en una aula i vaig veure dibuixat un fal·lus en tota una paret. Ningú havia protestat, ningú havia dit res, a ningú li havia molestat o havia pensat que eixe dibuix no tenia per què decorar una classe d’un institut d’Educació Secundària. És cert que hi ha molts dibuixos del gènere per tot el centre i m’atreviria a dir que per moltes parets d’Alzira també, però si les aules de hui són aules sense el quadre del rei, banderes ni crucifixos… crec que tampóc té cabuda un símbol de la fal·locràcia. I per això pintàrem de nou eixa paret encara que ningú ho havia demanat.

Restablit l’ordre en l’aula, vaig decidir fer una prova, què passaria si en compte d’un fal·lus allò que regnara en eixa mateixa paret fora una vulva? Sí, una figa, un cony, un forat… La reacció no va tardar en arribar, ara sí hi havia protestes, tant a l’alumnat com a alguns professors els molestava aquell “desconegut” símbol de la feminitat que pels ovaris de moltes professores continua dibuixat hui a l’aula d’anglés 5. Però no sé si en altres temes les professores tenim tants ovaris. Pocs dies porte de directora en funcions d’un centre que en els seus quasi 75 anys tan sols ha tingut una vegada una dona com a màxima autoritat —Amparo Soler Catalunya—, però ja he pogut adonar-me que hi ha professors i professores que han tingut paraules per a mi que mai les hauria rebut un director, ni el meu director. Imagine que tampoc haurà sigut fàcil el camí de les meues col·legues directores dels altres instituts d’ESO i Batxillerat d’Alzira (València),  l’IES Josep María Parra, Àngela Masiá Sancho, i de l’IES Murta, Lorena Bisbal Ferrer. Fins ara tan sols una directora havia tingut el Parra en els seus 55 anys, Mariles Ferrer Fontana, i va estar només dos anys al càrrec. Totalment diferent és el cas del Murta, que en els seus 15 anys de vida ja compta amb més directores que directors. Serà perquè és el més nou? Perquè el seu claustre és més jove? Perquè en les seues parets encara no regna la fal·locràcia? No ho sé, però el que sí puc afirmar és que Alzira, en general, i l’educació, en particular, tenen un forat i molts fal·lus a esborrar.