El nou text de l'amnistia que té sobre la taula el Congrés dels Diputats busca blindar l'expresident català Carles Puigdemont davant el "terrorisme de carrer" que investiga el Tribunal Suprem en el marc de la causa que ha obert contra l'eurodiputat de Junts pels disturbis atribuïts a la plataforma independentista 'Tsunami Democràtic'.
Les esmenes transaccionals que aquest dijous han pactat PSOE, Junts, ERC, EH Bilu, PNB i Sumar també pretenen emparar els investigats de la trama russa del 'cas Voloh' que instrueix el Jutjat d'Instrucció Número 1 de Barcelona, el jutge del qual insisteix a que els contactes de l'independentisme amb Moscou estarien afavorits per Puigdemont i podrien constituir delictes de traïció i contra la pau o la independència de l'Estat i relatius a la defensa nacional.
En concret, modifiquen la proposició de llei que va presentar el PSOE el 13 de novembre passat per esmenar el preàmbul anterior i els articles 1, que recull l'àmbit objectiu; el 2, que detalla les exclusions de la llei; i el 7, relatiu als efectes sobre indemnitzacions i restitucions.
La clau per a les causes de 'Tsunami Democràtic' i 'Voloh' està en els canvis de l'article 2. Cal recordar que el dictamen que Junts va tombar el 30 de gener passat perdonava els delictes de terrorisme sempre que "de manera manifesta i amb intenció directa" no hagin causat "violacions greus de Drets Humans", citant expressament els articles 2 i 3 del Conveni Europeu, que recullen el dret a la vida i la prohibició de la tortura, respectivament.
Aquest extrem es manté, però ara es treu la referència al terrorisme fixat pel Codi Penal espanyol i es queda exclusivament amb la versió de terrorisme recollida a la directiva europea del 2017, on el llindar del delicte és més alt.
Aquest canvi té lloc després que el 29 de febrer passat el Suprem acordés obrir causa penal contra Puigdemont per 'Tsunami Democràtic' i assegurés que no hi havia "dubta alguna" que els fets que se li imputen a la plataforma independentista s'incardinen al delicte de terrorisme.
Aquell dia, el tribunal es va emparar en almenys una desena de sentències de 'terrorisme de carrer' que consolida la seva doctrina sobre aquest delicte.
El Suprem va explicar que per acreditar el delicte de 'terrorisme de carrer' s'exigeix que s'executi alguna de les finalitats següents: subvertir l'ordre constitucional, alterar greument la pau pública, desestabilitzar greument el funcionament d'una organització internacional o provocar un estat de terror a la població o en una part. Per al tribunal, les conductes analitzades en aquest cas encaixen en aquesta descripció.
A Europa, tot i això, aquest concepte de terrorisme es vincula més a l'ús de la violència expressa.
"Llindar mínim" de tortures i alta traïció sense força
Al marge, amb el pacte d'aquest dijous també s'esmena el text per excloure de l'amnistia els actes tipificats com a delictes de tortures o tractes inhumans, a excepció d'aquells que “no superin un llindar mínim de gravetat perquè no són idonis per humiliar o degradar una persona o mostrar una disminució de la seva dignitat humana, o per provocar por, angoixa o inferioritat d'una manera capaç de fer fallida la seva resistència moral i física”.
Així mateix, s'esmena l'amnistia per incloure el perdó als actes tipificats com a delictes d'alta traïció i contra la pau, sempre que no s'hagi produït "tant una amenaça efectiva i real com un ús efectiu de la força contra la integritat territorial" o la independència política d´Espanya".
Cal recordar que aquest apartat, que ha defensat Junts des del principi, es va quedar fora del text que va debatre el Congrés el 30 de gener passat.
Malversació sense ànim d'enriquiment
La nova versió pactada aquest dijous també fa canvis per reforçar el perdó als delictes de malversació "sempre que no hi hagi hagut propòsit d'enriquiment".
I s'especifica que "no es considerarà enriquiment l'aplicació de fons públics" als actes comesos amb intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya o els actes comesos amb la intenció de convocar, promoure o procurar les consultes del 9 -N i l'1-O. Així mateix, amplia en dos mesos el període a perdonar.
En lloc de partir de l'1 de gener de 2012, el termini abasta de l'1 de novembre de 2011 al 13 de novembre de 2023. S'aprofita a més per incloure al preàmbul diverses referències a l'informe de la Comissió de Venècia.
A més, s'esmena l'article 7 per precisar que no seran restituïdes les multes, llevat de les imposades a l'empara de la denominada 'llei mordassa', "a excepció de les imposades per infraccions molt greus, sempre que, a criteri de l'Administració que va imposar la sanció, s'estimi que hi concorren criteris de proporcionalitat”.