El Tribunal Constitucional (TC) ha acordat no admetre a tràmit el recurs d'empara electoral presentat per Cs contra la candidatura de l'expresident català i líder de Junts, Carles Puigdemont, a les eleccions catalanes del proper 12 de maig, atesa la inexistència de vulneració d'un dret fonamental tutelable en empara, ha informat aquest dimarts la cort de garanties.
Cs va informar al març de la seva intenció d'impugnar la inscripció del líder de Junts al cens electoral per a les eleccions catalanes del 12 de maig, en considerar-la "fraudulenta" per no residir a Catalunya.
El llavors secretari general de Ciutadans, Adrián Vázquez, va ressaltar que Puigdemont, que va abandonar Catalunya el 2017 després del referèndum il·legal 1 d'octubre, "fa set anys que està a Bèlgica i sense posar un peu" a la comunitat autònoma.
"Ja no revesteix la condició política de català, cosa que l'inhabilita per ser elector i elegible", ha afegit.
Cs al·legava que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya assenyala a l'article 7 que per ser candidat a les eleccions autonòmiques s'ha de gaudir de la condició política de català. I per tenir-la, s'ha d'estar inscrit al cens electoral vigent, d'acord amb la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).
Cs demana investigar els contactes de Puigdemont amb el Kremlin
Ciutadans demanarà que el Parlament Europeu torni a assenyalar els contactes de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont amb el Kremlin en el context del 'procés' a Catalunya i promogui una investigació independent per dirimir les seves responsabilitats.
La formació taronja portarà a l'últim ple de la legislatura europea els suposats vincles de l'independentisme amb Rússia en el marc d'una resolució que denuncia les ingerències russes a l'Eurocambra i de cara als comicis europeus del 6 al 9 de juny.
En concret, les esmenes 'taronges' esmenten explícitament la reunió entre Nikolai Sadovnikov, suposat assessor del Ministeri d'Exteriors rus, i Carles Puigdemont els dies previs al referèndum de l'1 d'octubre del 2017. A més, reclamen una investigació independent al Centre Europeu d'Excel·lència per a la Lluita contra les Amenaces Híbrides d'Hèlsinki, en entendre que queden molts assumptes per dirimir en aquest "greu cas".
La resolució que aprovarà el Parlament Europeu denunciarà les ingerències russes entre les pròpies files, després de l'escàndol de l'eurodiputada letona, Tatjana Zdanoka, acusada de col·laborar durant dues dècades amb el Servei Federal de Seguretat (FSB) de Rússia. Igualment farà èmfasi en les conseqüències de les ingerències i desinformació russa a les properes eleccions europees.